Francesc Medina deixa de ser el portaveu de la Unió de Bars per motius personals, però també després d’haver-se adonat que els esforços fets per aconseguir establir una col·laboració fluida amb el Govern no han donat els fruits desitjats. De moment, no té substitut dins l’entitat.

–Per què deixa de ser portaveu de la Unió de Bars?
–Per motius personals, bàsicament, però també per falta de temps i una mica de cansament. És frustrant veure que les coses no només no evolucionen de la manera que a nosaltres ens agradaria, sinó que ni tan sols avancen. Sembla que la nostra veu no es té en compte i la prova és que des de ja fa temps el Govern no ens convoca a les reunions. La gota que va fer vessar el got va ser fa uns mesos quan no ens van cridar a la trobada sobre la manca de personal. L’explicació va ser que es van «despistar», però no tenir-nos presents, quan fa més d’un any que intentem col·laborar i treballar plegats, demostra que no hi ha gaire interès per la seva part.

–Per què és important que es constitueixi formalment l’associació?
–Fa molts anys que tots els bars del país hauríem d’estar plegats en una associació i la crisi sanitària ha estat el detonant per començar a tirar-la endavant. El problema és que a Andorra tenim una carència notòria d’associacionisme i no entenc per què. No es tracta de protestar i voler fer vagues o manifestacions, sinó de participar i dir la nostra en totes aquelles decisions que afectin el sector. Som un col·lectiu molt gran que mou molts diners i moltíssims llocs de treball i és incomprensible que no se’ns tingui en compte. Nosaltres no volem fer les normes, sinó la seva aplicació sensata, i que ens afectin el mínim possible. Tot i això, aquí i arreu, l’hostaleria ha estat maltractada durant tota la pandèmia i, Déu no ho vulgui, si hi ha una nova onada, nosaltres serem els primers a patir-la sense cap mena de dubte.

–En quin punt es troba aquesta constitució de l’entitat i quin futur li espera?
–El ministeri competent ens va ordenar unes correccions en els estatuts, en les quals ja hi estem treballant i aviat es podrà formalitzar. Hem de pensar que som una associació sense ànim de lucre i que ens l’estem muntant entre nosaltres, amb l’ajuda d’algun advocat que coneixem. Jo li deparo un bon futur, en què espero que es converteixi en un referent. Som entre 200 i 250 bars interessats a formar-ne part, així que espero que hi hagi algú que em vulgui substituir i ho tiri endavant, perquè encara que sembli que ara ens comencem a recuperar de la crisi sanitària, demà vindran altres mesures que ens afectaran i les haurem de lluitar. 

–Com ha viscut tot el procés?
–Ha estat una experiència espectacular. No ho havia fet mai, però estava convençut que havíem de fer quelcom i espero, com a mínim, haver ajudat els companys. Va haver-hi gent que em trucava plorant dient que havia de tancar, endeutar-se, tornar al seu país... Jo mateix, he tancat el meu local i m’he quedat sense els estalvis de la jubilació. El dia de la reobertura va ser una felicitat absoluta.

–Comentava que si no hagués estat per la Covid, no s’hauria creat aquesta associació. Però també deia que és necessària des de fa molts anys.
–Sí, que els negocis que tenen els mateixos neguits estiguin units és bàsic per defensar drets. Fixi’s, si no, en els locals nocturns, estan totalment desemparats. Associar-se no vol dir guerra, i menys en un país com Andorra, on les institucions estan molt obertes a parlar.

–Com és la relació amb el Govern?
–Curiosa. Vam començar molt bé, teníem taules cada 15 dies, ens demanaven la nostra opinió, compartíem dubtes i patiment... Tot semblava lògic, però, de cop, va desaparèixer el contacte, i fins avui. No tinc cap explicació sobre què ha passat.

–Pot ser que una de les situacions més difícils hagi estat assegurar-se que els clients complien les mesures i evitar sancions?
–Sí. Hi ha molt poques sancions que hagin estat vinculades directament al local. N’hi ha hagut, sí, i jo sempre he dit que qui incompleix, l’ha de pagar, perquè tots ens hem hagut de barallar amb les distàncies de seguretat, el gel hidroalcohòlic i altres obligacions. Traient els 20 bars, anecdòtics, que han incomplert, els altres hem de reivindicar que a la gent, en general, li ha costat molt entendre que nosaltres no demanàvem les dades personals perquè volíem. Un dia, al meu bar es van registrar Batman i Robin! No sabia com explicar que a mi no m’importa ni com et dius ni quin és el teu número de telèfon, però que si t’ho demano és perquè el Govern m’obliga a fer-ho. N’hi ha que tampoc han volgut assimilar que si eren un grup de cinc persones i el límit de comensals era de quatre per taula, no es podien asseure junts. Per sort, ara tots som molt més conscients i avui tothom ho respecta. Tot i que encara ens queda la pitjor restricció.

–Quina és?
–L’aforament. Crec que si en el seu moment ens haguessin dit que havíem de reduir l’aforament, hauríem exigit una compensació econòmica. Però el Govern ho ha fet molt bé, per a ells, és clar, perquè no ens ha tocat l’aforament, sinó que ens ha obligat a mantenir una distància mínima. Què passa? Que aquest metre i mig per taula ha suposat una pèrdua del 60% als locals, sobretot en els més petits, que són la majoria. Em preocupa molt quan els polítics asseguren que ens estem recuperant i s’obliden que, sí, hi ha cues per entrar als restaurants, però perquè tenim la meitat de l’espai que teníem abans de la pandèmia. No discutiré si cal o no una distància de seguretat, però crec que no té sentit quan els busos van plens i al Mountain Music s’apleguen 4.000 persones.

–Què opina de demanar el Certificat Covid per entrar als locals de restauració com fan a altres països?
–Jo ho demanaria des de fa sis mesos. És curiós perquè quan ens demanen vacunar-nos per anar de safari a l’Àfrica, ningú dubta a injectar-se el que sigui... És cert que potser és una mesura que limita una mica les llibertats, però en la situació en què estem és un mal menor. El fet de poder ser en un local, amb un aforament al 100% i estar tots segurs que ningú té el virus ens hauria de fer reflexionar. Hi ha moltes prohibicions que no ens qüestionem, com que no podem beure alcohol si tenim menys de 18 anys o no podem conduir sense carnet, així que potser hem d’entendre que durant un temps haurem de conviure amb un passaport  que és tan fàcil d’utilitzar com dur-lo al mòbil. La vacunació no ha de ser obligatòria, però sí tenir unes conseqüències. Per desgràcia, el Certificat Covid ha de servir per poder entrar en llocs amb molta afluència, com els bars. Jo, sincerament, no hi veig cap problema.

–Aquest dimarts la Cambra de Comerç deia que el 29% dels locals de restauració es planteja tancar.
–Aquesta xifra la vam donar nosaltres al setembre. De fet, va ser un dels motius pels quals vam decidir crear l’associació. Les dades del Govern que diuen que s’estan obrint locals són certes, però perquè han tancat uns altres. Tampoc es contempla l’hostaleria d’alçada, que durant el 2020 no va obrir pràcticament ni un dia i que ningú sap què passarà amb ella.

–I la situació actual, dels bars que s’han mantingut, quina és?
–Endeutada, amb patiment, però amb moltes ganes de seguir endavant. És que quin negoci es pot permetre aquesta situació durant un any? I menys un local que viu de vendre cafès a un euro i entrepans a dos amb exigències d’aforament!

–Quan calculen que es recuperaran?
–No ens recuperarem mai. No soc negatiu, soc realista. Una altra cosa és que recuperem el funcionament del 2019, però entremig hi ha un any en què no s’ha facturat. Hem d’assumir que ho hem perdut i el que pugui continuar, que continuï. Sempre que no es limiti l’aforament, és clar. Posem en marxa el Certificat Covid! Ja el tenim homologat per la Comissió Europea. Si el podem fer servir per anar a França, per què no el fem servir a casa? Potser hem d’esperar que algun membre del Govern vagi a París i torni i digui: «Quina bona idea el Certificat Covid, apliquem-lo aquí també». Som 77.000 persones, fem-ho àgil i bé.

–La restauració comparteix la preocupació de manca de personal?
–I tant. És clar que amb la reducció d’aforament necessitem menys personal, però quan tornem a tenir l’aforament habitual, es tornarà a generar oferta de feina i si els hotels o grans establiments tenen aquest problema, imagini’s un bar de Ciutat de Valls. El que hauria de permetre el Govern és que nosaltres triéssim a qui volem. Si jo conec algú de confiança, he de poder portar-lo a Andorra, lligant el seu permís de residència i treball a la meva empresa i, si pel que sigui, la cosa no funciona i deixa la feina, perdi el permís que jo li he pagat. Si la cosa funciona, però, viurà i consumirà  aquí i, si amb una mica de sort troba un lloc on viure dignament, es quedarà al país molts anys. És moment de deixar de pensar que Andorra és medieval i que vindran a robar-nos les pedres del pic de Carroi.

–Està d’acord que l’oci nocturn ha d’obrir amb les mateixes condicions que la restauració?
–Aquesta petició es va fer fa temps i quan el Govern va dir que sí, ells van dir que si no ho feien fins a les 03.00 hores no els sortia a compte. Però es pot fer la mateixa reflexió que amb els bars: és que el virus a mitjanit és més infecciós que a primera hora del matí? Insisteixo, presentem el passaport verd i oblidem-nos d’horaris. Si no, per què ens hem vacunat? I no seria millor per a tots que el jovent estigués tancat en una discoteca que fent botellots per la muntanya?