El 47% dels ciutadans considera que la corrupció és un problema greu a Andorra
- El Govern, amb un 5,39, rep millor puntuació que el Consell General, amb un 5,1, i que els partits polítics, amb un 3,9 sobre 10.
- Només un 29,3% dels ciutadans se sent representat pels parlamentaris presents a la Casa de la Vall.
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- Micó presenta els resultats a la seu del CRES aquest matí. Foto: ANA / NM
La primera enquesta sobre corrupció a Andorra feta pel CRES a demanda de la Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, deixa en bon lloc el Principat en comparació als països veïns. El percentatge de ciutadans que estan totalment d'acord o bastant d'acord amb que la corrupció és un problema gran a Andorra és d'un 46,9%, mentre que un 42,7% no hi està gaire o gens d'acord. En relació a la resta de països d'Europa, el percentatge és baix, ja que la mateixa pregunta feta als grecs va donar un resultat de 98%, a Portugal un 93%, a Espanya un 88% i a França un 77%. Els països d'Europa on es percep menys corrupció són Dinamarca i Suècia amb un 22% i un 37%, respectivament.
També pel que fa a la percepció de corrupció, el CRES ha demanat per aquest fet concretament a l'administració, diferenciant entre les comunals i la general, però els resultats són pràcticament idèntics en un i altre, tot i que en comparació a la corrupció en general, a l'administració se'n percep més. Així, el 49,9% considera que hi ha corrupció a l'administració general, mentre que un 26,7% no ho creu. Dins aquests percentatges, els sectors on la població creu que es donen i reben més suborns i abusos de poder és en les adjudicacions de permisos de construcció i d'altres contractes públics seguits dels polítics en l'àmbit nacional i parroquial.
El director del CRES, Joan Micó, ha explicat que les percepcions sobre la corrupció a Andorra són una dada orientativa, ja que aquest és un fet que està lligat al que se sap i al que surt a la premsa, però que de vegades quan hi ha corrupció si no se'n parla la gent no ho sap. Ha posat per exemple el cas d'Espanya, on fa uns anys pot ser que hi hagués més corrupció que actualment, però com que ara surt als mitjans de comunicació, hi ha més sensació que és un fet que està a l'ordre del dia. Per això el CRES també ha preguntat als enquestats sobre els casos que hagin pogut patir ells mateixos en els darrers dotze mesos, i només un 1,5%, és a dir, tretze persones, han confessat que algú li ha demanat o esperava que pagués un suborn.
Preocupació ciutadana per la política
Els problemes per trobar feina continuen sent el principal aspecte que cal millorar d'Andorra per a la majoria de la població, amb un 29,1% de persones que ho situen en la primera posició. Darrere hi ha les polítiques socials, l'economia i la vivenda cara, i en cinquè lloc es troba la preocupació per la política andorrana, que en el darrer semestre del 2010 s'ha incrementat considerablement passant del 4% al segon semestre del 2009, al 10% al primer del 2010, i arribant al segon semestre del 2010 al 16%. D'altra banda, les valoracions que fan els enquestats de l'actuació de les institucions, ha disminuït en relació als darrers resultats. Concretament, el Govern rep una puntuació de 5,39 i els partits polítics un 3,9 sobre 10.
La valoració sobre el Consell General el puntua amb un aprovat just del 5,1 i conclou que el 57,1% de la població opina que es debaten qüestions que preocupen als ciutadans, mentre que només un 29,3% creu que les seves opinions estan representades a la Cambra.
Hàbits de lectura i Medi Ambient
L'observatori, que ha fet el treball de camp entre el 15 d'octubre i el 12 de novembre, ha preguntat també sobre els hàbits de lectura i ha detectat que el 58% dels enquestats han llegit algun llibre en els darrers dotze mesos, i que els que tenen més hàbits de lectura són les persones amb estudis, els joves i les dones.
Les preguntes en relació a la qualitat del medi ambient a Andorra mostren una satisfacció general, amb un 62% de persones que consideren una qualitat molt bona i un 32,7% que opinen que és regular. De fet, al 56,4% dels enquestats li sembla que es prenen les mesures necessàries per a la conservació del medi ambient. Tot i els resultats positius en aquest àmbit, Micó ha recordat que hi pot haver diversos factors que duguin a aquesta percepció, i ha citat el fet que realment s'estigui millorant en la cura del medi ambient, el fet que per la crisi es construeix menys i, per tant, es redueix la contaminació, i un darrer factor que es dóna sovint, que és el fet que com la població està més preocupada per l'economia, la crisi i diversos aspectes més materials, tendeixen a restar importància a factors com el medi ambient, el trànsit o d'altres problemes immaterials. Informa l'ANA.
També pel que fa a la percepció de corrupció, el CRES ha demanat per aquest fet concretament a l'administració, diferenciant entre les comunals i la general, però els resultats són pràcticament idèntics en un i altre, tot i que en comparació a la corrupció en general, a l'administració se'n percep més. Així, el 49,9% considera que hi ha corrupció a l'administració general, mentre que un 26,7% no ho creu. Dins aquests percentatges, els sectors on la població creu que es donen i reben més suborns i abusos de poder és en les adjudicacions de permisos de construcció i d'altres contractes públics seguits dels polítics en l'àmbit nacional i parroquial.
El director del CRES, Joan Micó, ha explicat que les percepcions sobre la corrupció a Andorra són una dada orientativa, ja que aquest és un fet que està lligat al que se sap i al que surt a la premsa, però que de vegades quan hi ha corrupció si no se'n parla la gent no ho sap. Ha posat per exemple el cas d'Espanya, on fa uns anys pot ser que hi hagués més corrupció que actualment, però com que ara surt als mitjans de comunicació, hi ha més sensació que és un fet que està a l'ordre del dia. Per això el CRES també ha preguntat als enquestats sobre els casos que hagin pogut patir ells mateixos en els darrers dotze mesos, i només un 1,5%, és a dir, tretze persones, han confessat que algú li ha demanat o esperava que pagués un suborn.
Preocupació ciutadana per la política
Els problemes per trobar feina continuen sent el principal aspecte que cal millorar d'Andorra per a la majoria de la població, amb un 29,1% de persones que ho situen en la primera posició. Darrere hi ha les polítiques socials, l'economia i la vivenda cara, i en cinquè lloc es troba la preocupació per la política andorrana, que en el darrer semestre del 2010 s'ha incrementat considerablement passant del 4% al segon semestre del 2009, al 10% al primer del 2010, i arribant al segon semestre del 2010 al 16%. D'altra banda, les valoracions que fan els enquestats de l'actuació de les institucions, ha disminuït en relació als darrers resultats. Concretament, el Govern rep una puntuació de 5,39 i els partits polítics un 3,9 sobre 10.
La valoració sobre el Consell General el puntua amb un aprovat just del 5,1 i conclou que el 57,1% de la població opina que es debaten qüestions que preocupen als ciutadans, mentre que només un 29,3% creu que les seves opinions estan representades a la Cambra.
Hàbits de lectura i Medi Ambient
L'observatori, que ha fet el treball de camp entre el 15 d'octubre i el 12 de novembre, ha preguntat també sobre els hàbits de lectura i ha detectat que el 58% dels enquestats han llegit algun llibre en els darrers dotze mesos, i que els que tenen més hàbits de lectura són les persones amb estudis, els joves i les dones.
Les preguntes en relació a la qualitat del medi ambient a Andorra mostren una satisfacció general, amb un 62% de persones que consideren una qualitat molt bona i un 32,7% que opinen que és regular. De fet, al 56,4% dels enquestats li sembla que es prenen les mesures necessàries per a la conservació del medi ambient. Tot i els resultats positius en aquest àmbit, Micó ha recordat que hi pot haver diversos factors que duguin a aquesta percepció, i ha citat el fet que realment s'estigui millorant en la cura del medi ambient, el fet que per la crisi es construeix menys i, per tant, es redueix la contaminació, i un darrer factor que es dóna sovint, que és el fet que com la població està més preocupada per l'economia, la crisi i diversos aspectes més materials, tendeixen a restar importància a factors com el medi ambient, el trànsit o d'altres problemes immaterials. Informa l'ANA.