Un Pacte de Toledo a l’andorrana. Aquesta és l’aposta de l’expert designat pel Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Campuzano, exdiputat espanyol, qui va manifestar ahir al matí durant la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, realitzada al Consell General, que el més important per tirar endavant la reforma és «el consens entre la majoria amb una reforma del sistema a llarg termini per evitar que aquesta tingui un gran impacte social».

En aquest sentit, Campuzano va exemplificar la seva postura amb la reforma a Espanya, promoguda a través del Pacte de Toledo, reiterant la necessitat que sorgeixin d’un acord, en el qual l’oposició també hauria de jugar un paper important, i que tinguin una durabilitat en el temps perquè «encara que hi hagi un canvi de govern no es pugui tirar enrere». L’exdiputat també va posar de manifest que per mantenir la viabilitat del sistema de jubilació, una de les accions que han emprat la majoria de països és l’augment de l’edat de jubilació en relació amb l’esperança de vida i una modificació i allargament del període càlcul de les pensions.

«Les reformes són absolutament inevitables», va asseverar, tot i que va matisar que malgrat que s’està promovent un canvi que aborda paràmetres del sistema, «no suposen una substitució total de l’actual». A més, va incidir en el fet que és necessari garantir unes pensions dignes per aquelles persones que deixen la seva vida laboral i no disposen de cap alternativa d’ingrés per subsistir. I va assenyalar la possibilitat de marcar un topall màxim de pensions màximes per assolir el que va anomenar «solidaritat intergeneracional».

Per la seva banda, l’expert proposat per la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Antonio González, va destacar que dues de cada tres pensions a Andorra es troben per sota del llindar de pobresa, tot remarcant que quatre de cada 10 estan per sota de la pobresa severa. D’aquesta manera, el tècnic del servei d’estudis de la Unió General de Treballadors espanyola (UGT) va considerar que després de dur a terme un repàs exhaustiu de la situació al Principat, la solució passaria per una millora substancial dels nivells de pensió i de les cotitzacions. «Andorra només destina un 3,6% del PIB a les pensions, no hi ha cap país d’Europa que gasti tan poc i pensem que el Principat ha de respondre a aquesta realitat aproximant-se als volums dels territoris pròxims millorant-les», va dir.

Una altra de les qüestions tractades per l’expert de l’USdA és la possibilitat de destinar la totalitat de les cotitzacions a les pensions, tot comentant que el fet que «encara s’inverteixi una part d’aquesta a la despesa sanitària és una antigalla». «Es tracta d’una pràctica que ja no es duu a terme a cap país, fa temps que es va treure de les cotitzacions socials per l’evolució d’aquesta, i és una quantitat important per equilibrar el sistema de pensions a Andorra», va explicar.

En relació amb la proposta d’elevar l’edat de jubilació, González va exposar que seria «una opció possible», però va matisar que no suposaria una solució, ja que l’edat efectiva de jubilació es troba molt allunyada de l’edat real perquè «les empreses tenen el costum d’anar acomiadant els treballadors a partir dels 50 anys sense tenir en compte l’edat efectiva que es jubilen les persones».

conseqüències del ‘baby boom’/ Ambdós compareixents van destacar ahir les conseqüències de l’anomenada generació baby boom, la qual integra les persones nascudes entre els anys 50 i principis dels 70, i que es preveu que es jubilin al llarg de les dues pròximes dècades provocant un increment del nombre de pensions i un augment considerable de la despesa de cada país. D’aquesta manera, Campuzano va exposar que l’impacte de la jubilació de boomers podria provocar un «ofegament dels impostos» fins a aproximadament el 2050, quan les següents generacions, amb menys nombre d’infants, arribaran a l’edat de jubilació, segons va informar l’ANA.