Malgrat la dificultat de planificar les fases del procés d’aproximació a la Unió Europea, sobretot després que l’esclat de la pandèmia hagi trastocat els terminis inicialment previstos, Andorra té previst avançar «substancialment» el ritme de negociació amb Europa a partir d’aquesta tardor. Així ho va confirmar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, durant la inauguració de la 37a edició de la Univeristat d’Estiu i Tardor, que enguany s’engloba sota el títol La Unió Europea: reptes i perspectives. D’aquesta manera, Espot va assegurar que un cop passat l’estiu s’abordaran «qüestions cabdals» com són la lliure circulació de persones, i per tant el control dels fluxos migratoris; la lliure prestació de serveis, i en un estadi final, la lliure circulació de capitals. Tot i aquest avenç, va reconèixer que «aquests darrers 18 mesos les negociacions no han estat aturades i hem fet avenços importants, encara que políticament siguin menys cridaners».

També va reiterar la importància d’explicar l’estat actual de les negociacions i també què significa per Andorra aquesta possible adhesió a la Unió Europea (UE), ja que, de vegades, «hi ha una visió una mica diluïda dels mitjans internacionals, que tenen una aproximació a Europa diferent de la que podem tenir a Andorra». Sobre la jornada, va destacar que a través de les ponències, especialment la d’ahir, es posa en relleu «l’estat de salut del nostre interlocutor i quins són els reptes que tenen plantejats». A més, la temàtica de la 37a edició ofereix a la població la possibilitat de conèixer com s’articula aquest «procés cabdal» que el Principat ha endegat, per la qual cosa, va dir, «estic convençut que les aportacions seran de gran interès i convido a la població que s’hi sumi perquè, en algun moment, seran cridats a decidir si consideren adequat o no l’acord final». Amb tot, Espot va sentenciar que l’aproximació a Europa «és l’única oportunitat que tenim de diversificar la nostra economia».

En la mateixa línia, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va incidir en què la negociació és quelcom que «cal anar recordant a la ciutadania constantment», especialment pel que fa a la raó de ser d’aquesta negociació. En aquest sentit, va assegurar que a Andorra «no es percep un moviment de crítica» cap a la institució i, de fet, va dir que «la ponència va sobre això, sobre què li faltaria a la UE per ser més atractiva cap als ciutadans». Riba va manifestar que al llarg dels darrers anys s’ha obert un debat sobre el futur d’Europa «i veurem que en surt», ja que, precisament, «s’està demanant a la ciutadania que digui quina Europa voldria». Serà quan es clogui aquest procés, per tant, quan «s’haurà de veure si hi ha una nova reinterpretació del que és el projecte europeu».

Al seu torn, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va celebrar que la Universitat d’Estiu i de Tardor s’hagi pogut reprendre aquest 2021 després de l’aturada a causa de la pandèmia. De fet, aquesta pausa «ha permès repensar aquest format», que enguany s’ha definit d’una manera més espaiada en el temps i en format presencial i virtual. Sobre la temàtica escollida, ja repetida en anteriors ocasions, va manifestar la importància de veure com Andorra «encaixa en aquesta Europa» actual gràcies a la perspectiva dels conferenciats. Així mateix, va indicar que formar part d’Europa en un futur afavoriria a deixar enrere determinats problemes de mobilitat entre estudiants, ja que actualment «no podem entrar en alguns programes europeus i això també seria un guany que tindríem amb aquest acord d’associació».