Les associacions per a la protecció d’animals i defensores dels seus drets coincideixen a veure amb bons ulls la formació prèvia per a les persones que vulguin tenir un gos dels considerats potencialment perillosos (PPP). Aquesta mesura s’emmarca en el nou reglament que el Govern ha elaborat juntament amb el Cos de Banders, i que també incorporava altres novetats significatives com la castració obligatòria d’aquests cans abans del primer any de vida, una norma que no ha estat rebuda per igual entre els diferents actors implicats.

«S’ha d’ajudar a donar coneixement als propietaris d’aquests gossos», va considerar respecte de la formació el president de GosSOS, Manel Garcia, que de fet, es va mostrar partidari de fer extensiva aquesta comunicació sobre els cans a tots els futurs tinents d’animals, malgrat entendre que es limita als PPP perquè «actualment tenen el problema afegit de la connotació agressiva, que no sempre es dona». Per tot plegat, va concloure que «penso que no s’ha de veure la formació com una cosa obligada i imposada, sinó com una ajuda tant als propietaris com als gossos». Per la seva banda, el president de Laika, Josep Mas, va valorar que «no la veig fora de lloc» perquè «ajudarà a tenir més coneixement sobre aquests gossos», tot i que va preguntar-se qui serà el responsable de fer front a la despesa. De fet, aquesta qüestió ha estat la més demandada entre els ara ja propietaris de gossos, segons va apuntar el portaveu de la plataforma Grup Animalista AND, Jaume Vilamajó, que va demanar a les autoritats que especifiquin aquesta qüestió i el preu que pot arribar a suposar, així com d’altres relatives a la convivència d’aquests animals, com pot ser l’ús obligatori del morrió i la corretja, també en espais naturals –on molt sovint, alguns amos passegen amb més llibertat els seus peluts–. Sigui com sigui, sí que va considerar positiu que, «a l’hora que una persona es faci amb un gos d’aquestes característiques, se li faci un psicotècnic i se l’investigui bé per veure si és adient».

En relació a l’esterilització o castració dels cadells, les opinions no van ser unànimes. Per a Mas, aquesta iniciativa «és quelcom que també voldríem aplicar en els gats», mentre que en una posició menys convençuda, Garcia va indicar que «el reglament està per complir-lo, però entenem que hi ha d’haver casos específics que permetin fer una valoració clínica perquè al final estem parlant del cos de l’animal». Així mateix, Vilamajó va apuntar que molts propietaris no estan d’acord amb aquesta mesura perquè poden desitjar que els seus animals es reprodueixin, però entén que, en el cas dels adoptats a través de la gossera sí que s’apliqui aquest tractament. Així mateix, va suggerir a l’Administració que «es bellugui, controli i sancioni» els centres de cria de gossos il·legals. Però, més enllà de les persones que se’n lucren, el president de GosSOS va compartir que la dificultat amb la reproducció d’aquests cans és trobar les famílies que se’n vulguin fer càrrec, compartint un cas recent al Principat on un gos de les races considerades PPP va tenir una ventrada d’11 cadells. «Són situacions que es donen, i és fruit d’aquesta cria descontrolada que alguns animals poden acabar a la gossera», va apuntar. Actualment, el 23% dels cans gestionats per la gossera són PPP.

En darrera instància, Garcia i Vilamajó van trobar bé que un gos passi a ser considerat potencialment perillós si ataca de forma injustificada o presenta una actitud agressiva, insistint que cal tenir molt en compte la defensa pròpia quan es produeixi una situació d’agressió. I és que, tal com van valorar els tres representants, no estan d’acord amb la denominació de perillós que s’aplica a certes races, 15 en el cas andorrà, pel fet que tal com van defensar, l’actitud del gos respon a com ha estat educat i tractat pel seu amo.

GosSOS i Arion inicien una campanya per contribuir a l’alimentació de la gossera

GosSOS, l’entitat que gestiona la gossera oficial d’Andorra, i la companyia de pinsos Arion, han iniciat la campanya Convida’m a menjar, una col·laboració per aconseguir la implicació de la ciutadania en la manutenció dels animals que hi resideixen. La campanya consisteix a sumar un sac de pinso per als cans de la gossera per cada sac de pinso que els particulars adquireixin pel seu gos a l’espai que s’ha habilitat al recinte de la gossera. «La campanya és una manera de contribuir en l’alimentació de qualitat dels animals de la gossera, que al cap de l’any suposa una quantitat de quilos i de diners molt importants», va indicar el president de GosSOS, Manel Garcia, durant la presentació, on també va participar un representant d’Arion, Enrique Menea i el responsable de la gossera, Jesús Cardesín, que va detallar que l’alimentació mitjana d’un gos és d’uns 400 grans diaris, la qual cosa suposa prop de 35 sacs al mes i uns 10.000 euros anuals. Actualment, la gossera es fa càrrec de la manutenció de 39 gossos, 19 residents i 20 en acollida. Per tot plegat, la campanya pretén ser una acció de solidaritat i per donar a conèixer la gossera arreu del país.