Comptar amb una actuació que permetés millorar la detecció de casos d’abús o agressió sexual o maltractament i evitar que hi hagués una victimització secundària, és a dir, que el menor hagués d’explicar una vegada i una altra el que li ha passat. Aquests són alguns dels elements que es volien aconseguir amb la posada en marxa del protocol d’activació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús/agressió sexual o maltractament físic agut (PAI) que va ser aprovat el novembre de l’any passat. El director del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, va destacar que l’augment de casos detectats des del 2019 «evidencia» la implicació dels professionals concernits en aquesta detecció i també la millora que ha suposat el canvi de metodologia. De fet, entre el 2019 i el 2020 hi va haver un augment del 200%, és a dir, es va actuar en el doble de casos, i entre el 2020 i el 2021 també es van duplicar les actuacions. Enguany se n’han atès una vintena.

«Érem conscients que estàvem per sota dels casos reals que segurament hi ha, això ens espantava una mica perquè segur que n’hi havia molts que no s’havien detectat i no s’hi havia actuat, i aquest augment crec que és fruit de les accions de difusió, de detecció, i ens alegra que aquestes situacions s’hagin començat a detectar i a actuar-hi», va valorar Olivé, que va aclarir que tot i que els anys 2019 i 2020 encara no estava el protocol aprovat, ja van servir com a prova pilot perquè es van anar introduint alguns canvis.

El protocol aprovat el passat mes de novembre va servir per crear el circuit que cal seguir quan hi ha una evidència o una sospita, i la idea va ser ordenar els passos a seguir i fer que intervinguin «com menys persones millor, per evitar la victimització secundària». Una de les novetats respecte a les actuacions anteriors és que el metge forense només intervé si els fets són molt recents i, per tant, hi pot haver evidències físiques de l’abús o maltractament. D’aquesta manera, pren importància la figura del psicòleg forense que és qui està present en la declaració del menor i també la persona responsable de redactar l’informe pericial. Una altra novetat és que la víctima només ha de relatar els fets una sola vegada, i quan es duu a terme aquest relat és davant dos psicòlegs forenses, i la declaració és gravada i també seguida en directe per les parts implicades en el procés: la Policia, el batlle, la fiscalia, l’advocat defensor, i si s’escau, la persona acusada de l’agressió.

Perquè aquesta declaració tingui lloc en un espai amable per als menors s’han habilitat dues sales, una al ministeri per als més petits i una altra a Prada Casadet per als més grans, on els menors poden declarar mentre són gravats. Les persones que assisteixen al relat dels fets, tret dels psicòlegs que acompanyen el menor, estan en una sala annexa i la víctima no els pot veure, ja que hi ha instal·lat un vidre unidireccional. La filmació que es fa és la prova que servirà per a la instrucció del cas. Tal com va detallar Olivé, la càmera i el micròfon passen desapercebuts, amb la qual cosa l’infant no se sent incòmode amb la situació. Aquesta exposició dels fets, va destacar Olivé, es fa «amb totes les garanties per al presumpte agressor», amb la qual cosa, l’enregistrament serveix posteriorment per a tota la causa, malgrat que a vegades sigui necessari que el menor declari davant el tribunal. És més, el responsable d’Infància va emfasitzar que «es considera que la primera declaració és la més fidedigna perquè després es pot anar canviant». El psicòleg forense, tal com s’ha esmentat, fa l’informe a petició de la Justícia, però més enllà d’aquesta intervenció no continua fent l’acompanyament perquè pugui ser neutre de cara al judici.

De manera paral·lela a aquest circuit, també es van fer altres accions vinculades al PAI, centrades en la detecció i la notificació, més enllà de l’actuació. Així, es va elaborar una guia per als professionals perquè sàpiguen identificar les situacions. També es va fer una formació a diferents col·legis de professionals implicats, als comuns, a les escoles bressol, al SAAS, entrenadors i clubs esportius, la Policia, o la Batllia, entre d’altres, per les quals ja han passat unes 300 persones. Aquesta formació s’ha fet en col·laboració amb la fundació Vicki Bernadet i continuarà aquest any amb 100 persones més. També s’ha posat en marxa el programa Units, amb una educadora social que es coordina amb les escoles per intentar detectar situacions de risc. 

Pel que fa a les notificacions, també va considerar que s’ha «evolucionat molt» i s’ha creat el telèfon gratuït 175 per a la informació i l’assessorament. Es tracta d’un número al qual qualsevol persona pot trucar i explicar una situació puntual. Tal com va destacar Olivé, aquesta eina ha estat sobretot emprada per professionals. A més, s’ha activat també la notificació telemàtica.
D’altra banda, Olivé va assenyalar que Andorra ha aconseguit «ser pionera» en l’àmbit europeu en la implantació del protocol i que tots els casos s’hi vehiculin. Així, va afegir que hi ha països que també instauren circuits similars però que no aconsegueixen que tots els casos hi passin. «Nosaltres estem sent pioners i la gent ho valora molt a escala internacional», va manifestar, tot i afegir que malgrat tot, encara es vol continuar millorant. D’aquesta manera, va esmentar que cal evitar que certa informació transcendeixi, ja que el país és molt petit i segons quines dades poden fer que la persona se senti identificada.

En darrera instància, el director del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut va recordar que l’abús és «molt difícil de detectar» i que al país era important fer un treball per fer aflorar els casos. A més, va recordar que segons els estudis internacionals, un de cada cinc infants han patit abús sexual, i a Andorra s’estava «molt per sota» d’aquestes xifres, amb la qual cosa es va tenir clar que el que calia era millorar la detecció i crear un circuit adequat per acompanyar les víctimes, segons va informar l’ANA.