Elisa Muxella és biòloga, farmacèutica, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i membre d’AD.HOC. El darrer dimecres, va participar en la reunió de poble de la Plataforma Ciutadana al dret a la informació referent a la instal·lació d’un laboratori BSL3 celebrada a Ordino, on es va posar l’accent en alguns aspectes de la seguretat jurídica del pacte de socis, de l’impacte mediambiental, i de la possible afectació per a la salut del projecte.

–Per què va decidir unir-se a la plataforma?
–De fet, no m’he unit a la plataforma de forma unipersonal sinó en representació d’AD.HOC. AD.HOC som un grup de persones que fa un any ens vam constituir com un conjunt de ciutadans que, d’alguna manera, es revoltaven per totes aquelles qüestions que anaven passant al país, des d’atacs al medi ambient a altres situacions en les quals es vulneraven en certa forma l’esperit de la nostra Constitució. En definitiva, som persones d’àmbits i edats diferents, però que tenim una cosa en comú, i és la defensa dels principis constitucionals. I des d’aquest grup hem fet diverses actuacions, per exemple respecte de l’aeroport a Grau Roig, el tema del telefèric al Pic de Carroi, sobre les torres que s’estan construint a Escaldes-Engordany, pels ponts tibetans... Totes aquestes propostes que el nostre Govern, de tant en tant, fa sortir a la llum i que fan que la gent es posi molt nerviosa perquè no tenen sentit.

–I quins són els objectius que es volen assolir des de la plataforma en contra del laboratori?
–El principal objectiu que ens mou i uneix és defensa de les coses ben fetes i també la lluita per la ciutadania. En aquest sentit, he de posar en relleu que a banda del grup que jo represento, que és AD.HOC, també hi ha una consellera general, la senyora Carine Montaner, i el que ha tirat endavant la idea de la Plataforma que és el senyor Enric Dolsa, polític d’Ordino de tota la vida i que ara està a l’oposició del comú.

–Enric Dolsa va anunciar dimecres que volen recollir firmes per demanar un referèndum. En quin punt es troba aquesta qüestió?
–Sí, sé que s’està treballant per tirar endavant alguna acció en aquest sentit, no sé si com a referèndum o no. En tot cas, seria una iniciativa ciutadana en contra de l’establiment d’un laboratori P3 a Ordino.

–Quin va ser el feedback dels assistents a la reunió del dimecres?
–Les sensacions van ser molt bones, perquè jo crec que el ciutadà té dret a la informació, o si no, no podrà ni opinar ni votar. Per això ha de tenir una idea. I com que és un tema que s’ha portat amb molt de secretisme i sense explicar gran cosa, hem fet aquest treball a partir de quan es va fer públic el contracte, perquè vam veure tot un seguit de clàusules, articles i pactes que van en contra dels principis constitucionals.

–Algunes veus consideren que el grup té un rerefons polític. És així?
–Treballar pel país és fer política? Jo crec que hi ha una diferència entre els partits polítics, amb els seus interessos determinats, i que s’ajuntin tot un seguit de persones amb unes inquietuds determinades per treballar per a la ciutadania. 

–El ministre Jover va dir, hores abans de la reunió, que si hi havia debat, esperava que fos «des de l’objectivitat i la racionalitat». Què n’opina d’aquestes declaracions?
–Més objectius que som nosaltres és impossible, perquè hem treballat amb una cosa objectiva i un fet com és un contracte. Ens hem mogut amb coses objectives i que són fets, com el que és i suposa un laboratori de seguretat nivell 3. També hem buscat opinions amb experiència, més enllà de les nostres idees i conviccions. Ens hem assessorat i hem volgut parlar amb experts per saber si potser ens estàvem equivocant. Per tant, penso que hem sigut objectius, així com crec que hem treballat amb racionalitat perquè la ciència és molt racional, mentre que la política moltes vegades no ho és gens. 

–I què li diria a les persones que els acusen de fer fake news amb algunes de les publicacions que comparteixen?
–Si és en referència a aquell vídeo, no és fake news, allò és una animació que va aparèixer a les xarxes amb d’un to d’humor. Jo crec que les fake news han vingut més aviat des del Govern i no de la ciutadania, i aquest és el problema.

–En la seva exposició a la reunió va manifestar dubtes sobre el pacte de socis, apuntant que hi havia errades. Quines són aquestes errades?
–Llegiré un dels punts del contracte que em criden més l’atenció, i és de la part que només està en anglès: «l’empresa entén i accepta que qualsevol instrucció i recomanació proporcionada per Grifols estigui destinada a assegurar l’execució de serveis al ple interès de l’empresa, particularment, però, sense limitació que el projecte s’implementi amb les lleis aplicables que Grifols consideri adequades». I jo el que em pregunto és: Quines lleis són? Les del nostre Consell General? Més que res, el meu dubte és la manera en què s’ha redactat això, perquè penso que ningú a escala individual, ni jo ni cap membre del Govern, al meu entendre, hauria firmat. No entenc aquest concepte de les lleis aplicables que consideri Grifols, penso que haurien de ser les lleis del Consell General.

–Un assistent va fer referència a l’adaptació d’aquest acord a la Llei de Contractació Pública. Què li sembla?
–Justament està relacionat amb el que hem tractat fa un moment. Ho vincularé amb una part del contracte que està en català i anglès, que aquest bilingüisme en un contracte formal també em sembla curiós, però bé. El punt 10.2 diu així: «El tracte preferencial que li permeti proporcionar, promoure, comercialitzar o subministrar productes que faci Grifols al Govern». Què vol dir això de tracte preferencial? Això també està en contra de la legislació vigent, i penso que és una cosa que cau pel seu propi pes. Jo no sóc jurista, però qualsevol persona veu que tu no pots tenir un tracte preferencial per una empresa perquè et lliuri tots els productes. És per això que entra en joc la Llei de Contractació Pública. Imaginem que això hagués estat així amb la vacuna del coronavirus i que Grifols també en tingués una, doncs aquí hauria estat preferent aquesta a la de Pfizer, per exemple. Crec que amb aquestes coses s’entén millor que hi hagi moviments ciutadans.

–De fet, la catedràtica Margarita Arboix va suggerir que amb les condicions que aterra Grifols, qualsevol altra empresa hauria estat interessada a venir a Andorra. Hi està d’acord?
–Clar que sí! I tots hi estarem d’acord. Si ens cedeixen uns terrenys; muntem el nostre xiringuito; tenim una legislació respecte del que hem de fer molt laxa; i a més, si no ens convé, ens n’anem i a sobre el Govern ens pagarà el que haguem invertit... Així hi guanyes sí o sí, i jo crec que així totes les empreses vindrien aquí.

–Pel que fa a la seguretat, va assegurar que el laboratori té una perillositat «important». Creu que Andorra està preparada pel nivell de prevenció exigit?
–No. Avui en dia, no.

–El professor La Scola també va explicar que el personal que treballi al laboratori haurà d’estar molt format. Hi ha aquests perfils al país?
–Això passa per unes acreditacions que no es fan d’avui per demà. Com bé va dir el professor La Scola, la major part dels errors són humans i  molts d’aquests provoquen pandèmies. Per tant, ni estem preparats com a país ni hi ha ningú avui dia llest, a no ser que vingués una persona que ja estigui treballant en un laboratori de nivell P3, que naturalment estaria preparada. Jo tampoc sé quin tipus d’investigació immunològica faran, sé que Grifols ha treballat sempre amb el plasma i derivats. De fet, ara mateix estan treballant amb el plasma de persones que han tingut la Covid i els seus anticossos. 
Però hi ha una cosa que és evident treballis com treballis, i és que quan es fa una investigació, es té un producte i vols saber si aquest funciona, l’hauràs de testar en animals, i així s’ha anunciat ja. Això vol dir que aquests animals els has de contaminar perquè es posin malalts i així poder provar el teu remei, i aquí ja hi ha un risc. A més, després d’aquestes proves, et trobaràs que alguns dels animals es moriran. Com els destruiran? Són tots aquests elements els que em generen dubtes, i és que no oblidem que estem parlant d’un laboratori de seguretat de nivell 3, cosa que implica molts més protocols i restriccions. Ja ho va explicar el doctor La Scola, que amb un simple gest com posar-te bé la mascareta ja et pots haver contaminat.

–La darrera part de la seva intervenció es va centrar en l’adequació d’aquest projecte amb la reserva de la Biosfera. Creu que és compatible?
–No, aquest projecte no s’harmonitza amb la declaració de reserva de la biosfera perquè precisament, quan es va presentar la memòria a la Unesco per tal que la parròquia d’Ordino fos declarada, es van adjuntar tot un seguit de lleis i reglaments que garanteixen que això sigui possible. Així que trobo que si fas canvis en aquests ordenaments, s’hauria de traslladar a la Unesco. I primer que tot, se li hauria de presentar un informe sobre l’impacte ambiental que té aquest projecte, que de fet, dubto que se n’hagi fet cap. Torno a repetir, el que a mi em crida més l’atenció és que, sense encomanar-se ni a Déu ni al Diable, se signa un contracte d’aquestes característiques, i sense tenir en compte res. I ja no parlo de l’opinió dels ciutadans, sinó dels nostres propis ordenaments jurídics.