• L'historiador José Calvo reconstrueix la trajectòria de La Pastora, el protagonista de l'últim premi Nadal

Teresa Pla, en una imatge presa abans del 1948 (al cos de l'article) i segons la fitxa policiaca, al 1960 (a la galeria). Foto: EL PERIÒDIC

«¡Et tallaré el coll!» Aquesta amenaça va ser la perdició de Florencio, el maqui hermafrodita, el terror del Maestrat, on encara avui –més de mig segle després– se'l recorda pel sobrenom amb el qual ha passat a la crònica negra espanyola: la Pastora. El destinatari de l'amenaça era el Cisco de la Pessonada, reconegut contrabandista a qui Florencio reclamava un deute de 12.000 pessetes que el de la Pessonada es negava a tornar-li perquè –al·legava– no constava en cap document. Tot això passava a Andorra, on Florencio s'havia refugiat al 1956, deixant enrere un luctuós reguerol de sang: la policia franquista l'acusava de prop d'una trentena d'assassinats –exactament, 21 guàrdis civils, set alcaldes i fins i tot un ermità, segons les cròniques de l'època– comesos a la zona dels Ports i el Maestrat entre el 1949 i el 1954.

«¡Et tallaré el coll!» El tal Cisco el va denunciar, i a partir d'aquí tot va anar de mal en pitjor per a Florencio: el 5 de maig del 1960 la policia el detenia, molt probablement a la borda de les Pardines on havia treballat tot aquell temps cuidant els ramats de la casa. ¿El motiu? Perquè era un ciutadà estranger indocumentat. Aquella mateixa tarda l'entregava a la guàrdia civil espanyola al pont d'Arcavell, i la Pastora començava un via crucis judicial i penal –una condemna a mort i sengles penes de 40 i 30 anys de presó, commutades després a només 20– que no acabaria fins al 22 de setembre del 1977, quan va sortir del penal càntabre del Dueso. Els anys següents fins a la seva mort els va passar a la localitat valenciana d'Olocaut i acollit a l'hospitalitat de Marino Vinuesa, funcionari de presons amb qui havia coincidit al penal de València.

Aquesta és a grans trets la història de Florencio Pla Meseguer (Vallibona, Castelló, 1917-2004), segons l'ha reconstruït el periodista castellonenc José Calvo a Del monte al mito. Una vida que combina en dosis similars aventura, drama i truculència i que ha donat a la novel·lista Alicia Gimnénez Bartlett el material per bastir Donde nadie te encuentre, guanyadora de l'últim premi Nadal. La novel·la arriba el 8 de febrer a les llibreries i segueix el periple de la Pastora fins la fugida a Andorra. És a dir, els anys de plom, quan Teresa deixa de ser Teresa –o Teresot, com també se li deia–, es converteix en Florencio i s'erigeix, a les files de l'Agrupació guerrilera de Llevant i d'Aragó, l'AGLA, en un dels maquis més buscats de l'Espanya franquista.

Mala estrella

El cas és que Florencio havia nascut com a nen –un cas de pseudohemafroditisme masculí, segons la terminologia mèdica– però va ser inscrit al registre com a dona. I com a dona va viure fins que al 1949 la guàrdia civil liquida un escamot del maquis que s'havia refugiat en una cabana que Florencio utilitzava per guardar les cabres, en deté l'amo, i Teresa, tement represàlies, fuig i ingressa a l'AGLA. El seu padrí al maquis és Jesús Caelles, cap del 23è sector, que el porta a casa seva, a la Sènia, li talla els cabells i li dóna roba d'home. Acabava de néixer Florencio. L'aventura al maquis dura només vint mesos. Abandona la guerrilla amb Francisco Serrano, el Rubio, treballen un temps a Andorra –diu Calvo– però acaben tornant al Maestrat i reiniciant una vida més pròxima al bandidatge que al romàntic maquis: segrestos, extorsions i també assassinats. «Ell assegurava que s'havia limitat a vigilar mentre els seus companys executaven les accions, que mai no havia matat ningú. Ho crec, però també és cert que se'l va condemnar com a col·laborador necessari en les morts de què se l'acusava».

El cert és que al 1954 se'ls acaba la fortuna: el Rubio mor en un enfrontament a trets amb els propietaris d'un mas del Reguer, a Tarragona, als quals pretenien extorquir. Florencio es refugia en una cova de Xert on, segons Calvo, passarà dos anys sense parlar amb ningú, i al 1956 salta a Andorra. «El seu somni era passar a França, on sembla que hi tenia un germà. Però temia les represàlies dels seus antics companys d'armes», diu l'historiador. Al Principat farà de pastor, de contrabandista i d'home de confiança d'un magatzem de la capital. Fins i tot tindrà temps de torbar-hi l'amor. Una noia que –diu Calvo, que va entrevistar Florencio al 1988– el va deixar marcat però que va desaparèixer al cap de dos mesos. La sort li dóna definitivament l'esquena quan confia els seus estalvis a un altre individu de reputació dubtosa, un tal Constante que marxava a França i havia d'esperar-lo allà. Naturalment, Constante desapareix, i és en aquest moment quan Florencio topa amb el Cisco de la Pessonada. Encara no ho sap, però ja ha begut oli.

Diu Calvo que la guàrdia civil només li va trobar a sobre sis fotos del de Pessonada, l'únic i fatal amic que, sembla, va fer durant la seva estada andorrana. Diu també que, al primer moment, els números de la Seu que l'interroguen no l'identifiquen com la Pastora: l'única fotografia de l'exguerriller corresponia a una dona, i ells tenien al davant un homenot que s'identificava com a Florencio. Una marca al llavi superior –leporí– que va recordar un tinent de Castelló va ser el que finalment el va delatar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.