Els principals actors de l’ensenyament, sindicats de professors i associacions de pares d’alumnes, donen el vistiplau al protocol sanitari de retorn a les aules que va presentar ahir conjuntament els ministeris d’Ensenyament i Salut. De fet, com van puntualitzar en tots els casos, les diferències amb el que van acabar el curs 2020-2021 són molt poques, però «millor així, garantint al màxim la seguretat», va especificar el president del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Daniel Pérez.

En aquest sentit, Pérez veu els cribratges –tant l’inicial com el periòdic– com a eina clau per evitar contagis i va fer una ferma recomanació el fet que totes les persones es facin la prova perquè aquest retorn a les aules sigui el més segur possible i amb el mínim de confinaments possibles. En la mateixa línia es va expressar la presidenta de l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Andorrana (Ampaea), Susagna Venable, que va recordar que «els cribratges ajudaran a saber l’estat sanitari de la comunitat educativa. Esperem que tots els pares acceptin que es cribrin els seus fills», va assenyalar Venable, recordant que l’any passat hi va haver progenitors que es van mostrar reticents al fet que es fessin les proves als infants.

D’altra banda, a cap de les parts els sorprèn que el curs s’hagi d’iniciar amb mascareta a partir dels vuit anys en les classes i zones interiors comunes, però es van mostrar esperançats que «es pugui treure» abans que acabi el curs escolar. «La mascareta és la part més visible, dificulta la pràctica docent, però, en cap cas, no la invalida», va assegurar el president del sindicat, que va assegurar que «s’ha demostrat la seva efectivitat». Una idea compartida amb l’Ampaea que va puntualitzar que, com els adults, «hi ha infants que s’adapten millor i altres pitjors», a portar la mascareta. En tot cas, veu correcte començar el curs amb més restriccions i anar-les afluixant a mesura que avancen els mesos, que no començar amb menys i haver-les d’endurir i patir més confinaments. «Si aconseguim treure-la, serà pràcticament igual al que teníem abans de la pandèmia», va indicar el president del Sindicat de l’Ensenyament Públic.
Que el grup de convivència s’ampliï a totes les classes del mateix curs –tant pel pati com el menjador–, és un avenç que celebren tant des del SEP com des de l’Ampaea. «És un pas endavant que la canalla es pugui relacionar amb una mica més de nens i nenes», va celebrar venable. Tot i això, també es va mostrar cautelosa sobre el fet que es barregin més grups; «només amb el temps es veurà si és una decisió encertada o no».

L’educació ‘on-line’, el repte
Si l’any i mig de pandèmia que s’arrossega, alguna cosa bona deixa és l’experiència. En aquest sentit, Pérez es posa com a principal repte assolir una millor coordinació entre l’educació presencial i virtual. «L’any passat va ser una gran càrrega de treball en extra en alguns casos», van indicar des del SEP. Per aquest motiu i, per millorar aquest aspecte, Pérez també demana un esforç als centres educatius per facilitar aquesta coordinació.

El que no faltarà, per cap de les dues bandes, seran les ganes de donar el màxim i fer que el curs 2021-2022 es desenvolupi amb la màxima naturalitat possible.