El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va defensar la parròquia laurediana com un «enclavament interessant» per poder acollir la futura planta de biomassa que els comuns estan estudiant. De fet, en la seva intervenció a la 34a Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebrada dissabte a Prada de Conflent, Majoral va manifestar que la ubicació de Sant Julià de Lòria és idònia, ja que en ser una zona assolellada, «és bona per a l’assecat de les estelles i, a més, compta amb un espai disponible a la zona de la Rabassa».

De fet, el cònsol lauredià va recordar que un estudi encarregat pels comuns conclou que els boscos del Principat tenen potencial per produir energia de biomassa. Segons l’estudi, la viabilitat econòmica de la planta preveu una producció objectiva de 4.500 tones, i pel que fa a l’equipament, necessitaria uns 5.000 metres quadrats, dels quals 1.000 correspondrien a coberts per a l’emmagatzematge, 1.000 més per a un pati de gestió d’estelles i fusta, i 3.000 metres per estoc i assecat. Majoral va comentar que en aquest cas, el preu de compra de la fusta seria de 25 euros per tona, mentre que el de l’estella arriba fins a 110 per cada mil quilos. «El punt d’equilibri seria d’una producció de 1.842 tones d’estelles per any», va declarar.

Així, el canvi de calderes de gasoil per calderes que cremin estelles suposaria un estalvi del 50%, que es reduiria a un 20% si es tenen en compte les inversions. A més, «ajudaria a consolidar el sector forestal i obriria la porta a noves oportunitats econòmiques», va indicar. D’altra banda, l’estudi també mostra el dèficit energètic dels comuns, que és la relació entre el potencial de demanda d’energia tèrmica i el potencial d’energia en biomassa aprofitable. En aquest sentit, Sant Julià de Lòria té un 9% en positiu, ja que la demanda de la parròquia és de 514 tones d’estelles mentre que l’aprofitament és de 877.

Durant la seva intervenció, Majoral també va defensar que la biomassa no és perjudicial per als boscos, ja que s’aprofita la fusta restant del bosc. Aquesta fusta es conservarà en un magatzem aproximadament un any i quan la seva humitat sigui d’un 30% es triturarà i les estelles que queden són les que després s’utilitzen, va comentar.

Per aquest motiu, el cònsol va aprofitar per anunciar que conjuntament amb FEDA, estan estudiant la viabilitat d’implementar una xarxa de calor ampliant la central de producció de calor que hi ha al Centre Esportiu, amb l’objectiu d’abastir l’escola francesa i andorrana, el Centre cultural, la Universitat d’Andorra i la casa comuna.