PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Calvó i Apapma ressalten el paper dels boscos contra el canvi climàtic

La 34a Diada Andorrana a l’UCE tindrà enguany un model híbrid amb ponències presencials i gravades

Per El Periòdic

Una imatge d’arxiu del paisatge i la naturalesa de la vall de Sorteny.
Una imatge d’arxiu del paisatge i la naturalesa de la vall de Sorteny. | Tony Lara

La 34a edició de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) –organitzada per a la Societat Andorrana de Ciències (SAC)– viurà avui la seva jornada a localitat francesa de Prada de Conflent. Entre les diferents ponències hi ha la de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i la de la presidenta de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma), Patrícia Bragança, on ressalten la funció dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, en la seva ponència, la ministra destaca que «els ecosistèmics no han estat tinguts en compte suficientment en moltes polítiques i no els podem deixar perdre». Així, insisteix en «la recerca aplicada en l’àmbit de les solucions basades en la natura, ja sigui per fer front a fenòmens climàtics externs o per altres finalitats». Unes mesures que resulten «menys costoses que les grises».
«La biodiversitat disminueix a un ritme sense precedents, el canvi climàtic progressa i les causes a l’origen d’aquests s’intensifiquen», recorda Calvó, que, a més, encoratja a «encarar una època de transició energètica, ecològica i social. S’ha de ser ambiciosos i augmentar els esforços per preservar la biodiversitat i transformar la nostra manera de consumir».

En la mateixa línia, des d’Apapma es posa de manifest que «la protecció dels boscos i el medi ambient és un tema que es presenta en l’agenda de la majoria de països de l’ONU», ressaltant els objectius de «gestionar de forma sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat».

Dins del seu discurs, les dues parts també van recalcar el paper que juguen els boscos al Principat. En aquest sentit, Calvó va recordar que «les masses forestals són el principal embornal de gasos amb efecte hivernacle a Andorra» i reclama «gestionar-los com a tals en resposta a les obligacions mundials derivades del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i de l’Acord de París» i anomena com a punts «potenciar la capacitat embornal dels boscos nacionals en el marc de la lluita contra el canvi climàtic i l’aprofitament sostenible com a font de biomassa, així com disminuir l’ús d’energies no renovables».

Des d’Apapma recorden que «el 40% de la superfície està ocupada per territoris poblats d’exemplars com el pi roig, el pi negre o l’avet».  Precisament, com indica el discurs de Bragança, «la natura és el segon motiu, després de les compres, pel qual els excursionistes visiten el país, el primer si es tracta de turistes».

Precisament, el turisme, que representa un 60% del Producte Interior Brut (PIB) d’Andorra, és una de les qüestions que observa de molt a prop l’entitat protectora del medi ambient des de la seva creació el 1989. «Amb l’auge del turisme al país, era necessari reivindicar un model sostenible que afavorís no només els interessos econòmics dels andorrans, sinó tot allò que en representa com a societat i que forma part de la nostra identitat de país», apunta la presidenta d’Apapma.

L’esclat de la pandèmia ha posat en relleu l’interès de la gent en la naturalesa. Les xarxes socials són, segons Bragança, en l’actualitat, el principal mitja de divulgació o conscienciació de la necessitat de protegir el medi ambient a «unes generacions –les joves– especialment compromeses amb el seu futur i la implicació que té el medi ambient amb aquest».

La jornada transcorrerà dins dels protocols Covid, i com recorden els organitzadors, l’aforament està limitat a 50 persones assegudes amb la distància obligatòria i mascareta. A més, ressalten que a França és obligatori dur el passaport Covid-19 que porta el QR per entrar als edificis institucionals, als bars i restaurants i als indrets culturals amb aforament de 50 persones, o, en cas de no disposar-lo, d’un certificat de TMA o PCR de menys de 48 hores.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT