Fins a 21 dones, entre treballadores, voluntàries i col·laboradores de la Creu Roja Andorrana, han signat una carta en la qual asseguren que elles mai han patit cap mena de violència o assetjament per part de l’encara director de l’entitat, Jordi Fernández. La setmana passada la junta directiva de la Creu Roja va informar que havia apartat temporalment Fernández després d’haver rebut una queixa interna per part d’un grup de treballadores que acusaven el director d’abús de poder contra elles. Aleshores, l’ONG va assegurar que ho investigaria i prendria les decisions escaients, però les impulsores de la carta consideren que «no es pot embrutar la dignitat de les persones amb tanta frivolitat» i, tot i deixar ben clar que «mai estarem a favor de l’assetjament de cap mena», trenquen una llança a favor de Fernández, que actualment es troba de vacances i pendent de rebre l’acceptació d’una excedència «per motius personals». 

Segons es desprèn de l’escrit, les signants «en cap moment hem estat tractades amb males paraules, ni hem constatat cap manca de respecte, ni insinuacions de cap mena ni molt menys assetjament per part del director». «Ans al contrari». Les impulsores afirmen que Fernández sempre ha mantingut una actitud correcta cap a tots els treballadors, sense discrepàncies de gènere ni rol laboral, tant dins com fora de l’entitat. I afegeixen: «Volem deixar que el senyor Jordi Fernández Pájaro és una persona afable i entregada, que sempre mostra el seu somriure davant la feina, on de vegades fèiem bromes per fer-nos treure un somriure enfront de la pressió amb la qual hem estat treballant durant aquests dos anys de pandèmia, i mai han sigut precedent d’assetjament», tot insistint en respectar la versió de les suposades víctimes. Així mateix, les signants consideren que Fernández ha mostrat «entrega i dedicació» des que l’entitat forma part de la gestió de la crisi sanitària del coronavirus, «col·laborant en els StopLabs i el centre de vacunació» o altres activitats que du a terme l’ONG. 

Finalment, demanen a la junta directiva que actuï «amb celeritat i rigor» en «aquesta situació tan delicada» i que, en cas de no poder-se demostrar els fets, «es rescabali la dignitat i el lloc de feina» del director. En aquest sentit, les signants, 13 amb nom i cognoms i vuit de manera anònima, apunten que «se l’ha massacrat públicament» i que no s’ha respectat la presumpció d’innocència i lamenten que el nom de la Creu Roja també es vegi greument perjudicat en tot l’entrellat.

Cal recordar que el cap de Govern, Xavier Espot, va reconèixer que el Ministeri d’Afers Socials havia rebut la queixa a través del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, a qui la junta directiva de l’ONG li havia fet arribar en una reunió per tractar una col·laboració sobre la pandèmia. «Deixo en mans de les instàncies competents la valoració dels fets, sempre basant-se en el respecte a totes les persones implicades», va declarar Espot.

Tot i això, cap de les suposades víctimes ha denunciat els assetjaments a la Policia. De fet, una de les signants ja va dir a EL PERIÒDIC la setmana passada que qualsevol víctima de maltractament o abús ha de denunciar els fets al cos d’ordre, «i no recollir signatures». «Totes les voluntàries, col·laboradores i treballadores de la Creu Roja som majors d’edat i ni som tontes ni hem de tenir por. Si és veritat que passa això, ni la societat ni la Creu Roja no ens donaran l’esquena», van apuntar les mateixes fonts. «Nosaltres no estem ni a favor del Jordi [Fernández] ni a favor de les suposades víctimes, però sí que creiem que s’ha arruïnat una persona a la torera i s’ha empaperat Andorra amb la seva cara sense tenir en compte que té una família i una vida», va insistir la voluntària. En una línia similar a la de la carta oficial, les signants ja consideraven divendres «curiós» que «mai ningú s’hagi adonat» del suposat assetjament, si és cert que Fernández «ha perseguit tantes dones» en horari laboral, treballant en un lloc públic, com és l’antic StopLab de Prat de la Creu o l’actual centre de vacunació, pel qual cada dia poden arribar a passar un miler de persones entre treballadors, ciutadans, polítics i diferents autoritats del Govern. 

*Clica la imatge per llegir la carta completa.