A falta de la darrera reunió de la Comissió de Seguiment de la Caça la setmana vinent, la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip) preveu un nou increment de la cabana d’isards al Principat. Així ho va exposar el president de la Facip, Josep Maria Cabanes, a EL PERIÒDIC, que també va celebrar la implicació creixent dels caçadors en els recomptes que duu a terme el Cos de Banders. «L’any passat es van batre rècords i tot apunta que aquest any n’hi haurà més», va declarar Cabanes, en la línia del que ja van deixar intuir els mateixos Banders en una publicació a les xarxes socials al juny, on asseguraven que els primers recomptes de la primavera «auguraven un bon any per a la cabana d’isards». D’aquesta manera, el president de la Facip va indicar que, en cas de confirmar-se aquestes previsions, «s’haurà complert un dels principals desitjos dels caçadors: que la cabana d’isards continuï creixent com cada any estem veient».

En relació amb aquest fet, la Facip també es congratula perquè el darrer any no s’ha constatat cap animal malalt ni mort al medi natural, cosa que també indica el bon estat de salut de la cabana. «S’ha fet palès que la població d’isards està impecable pel que fa a la salut, i això és molt important perquè hi ha altres zones del Pirineu molt afectades per pestivirus en diferents espècies», va puntualitzar Cabanes, que va reconèixer al respecte «el treball meticulós que fan els Banders sobre el terreny al llarg de l’any per controlar-ho». Així mateix, també va fer referència a la importància per aquesta tasca de l’entrega de melsa dels animals abatuts al cos perquè sigui analitzada per descartar possibles malalties o actuar en cas que apareguessin. «Estem contents perquè cada any els caçadors entreguen més melses, la qual cosa vol dir que tothom està preocupat pel benestar dels animals», va assegurar el president de la Facip.

Sensibilització dels caçadors

De fet, Cabanes va posar en relleu la bona relació entre el Cos de Banders i els caçadors per les tasques en comú que any rere any desenvolupen amb més participació voluntària dels caçadors. «Crec que tot el treball que estem fent d’informació i divulgació amb els caçadors des de la federació està donant un resultat molt bo, i la prova és que cada vegada es porta més melsa i cada temporada participa més gent als comptatges, la qual cosa ajuda que siguin més precisos», va manifestar, afegint pel que fa als recomptes que «en una tasca que han de fer els Banders, si s’hi afegeixen un espetec de caçadors, en un mateix dia pots cobrir molt més terreny i es poden comptabilitzar molts més isards». 

Així mateix, la Facip també va evidenciar aquesta conscienciació recordant que «els darrers anys, hem vist com no s’esgoten les anelles previstes pel Pla de Caça, perquè s’és molt més selectiu», afegint que «hi ha una sensibilització de part dels caçadors perquè hi hagi molts animals» i assegurant que «aquell afany de disparar el primer dia i a totes hores ha passat a la història». «Avui es vol gaudir d’una setmana a la muntanya en colla, i si baixem sense haver matat cap animal ho fem tan contents», va manifestar Cabanes, que també va fer referència, en aquest sentit, a la reducció d’infraccions per part dels caçadors, apuntant que «la gent no vol buscar-se problemes». I en relació amb l’aspecte de la convivència, el president va mostrar-se satisfet pel fet que, si la incidència epidemiològica del coronavirus es manté baixa i gràcies a la vacunació «sens dubte, estarem molt més tranquils i sense la pressió de l’any passat».

Finalment, sobre la continuïtat de la pràctica de la caça, Cabanes va declarar que «a França, els caçadors diuen que el dia que no hi siguin no hi haurà fauna», afegint que «jo no sé si és així, però en tot cas, la naturalesa, si no la treballes, acabarà desapareixent». Al voltant d’aquesta qüestió, el president de la Facip també va posar en relleu la gestió forestal dels boscos, explicant que «hi havia una població sobredimensionada de pins que no permetien la convivència d’animals autòctons en certes zones molt tancades i per això gairebé no n’hi havia», celebrant, doncs, el tractament de l’entorn.