Toscano, autor del gol ahir, per segona jornada consecutiva de cap. Foto: TONY LARA

Richard Imbernón va avisar durant la setmana que un empat contra l'EFAC Almacelles no els hi aniria bé. De fet, els perjudicaria. Així va ser. Ahir el FC Andorra va empatar a un gol contra el seu màxim perseguidor a la classificació de la Primera Territorial i amb això tot segueix igual -els lleidatans a un punt- i, si no hi ha cap sorpresa, possiblement s'hagi de decidir el títol i l'ascens un en últim partit d'infart a Almacelles, on tots dos es veuran les cares en l'última jornada del campionat.

Ahir l'Andorra va fer honor a un treball en equip memorable, però a una manca d'ocasions que van acabar per sentenciar el matx amb un empat gairebé pobre pel que es podia esperar de l'enfrontament. Als 11 minuts Toscano va avisar amb un xut creuat i llunyà que va marxar fora per poc, aprofitant una magistral obertura a la banda d'un Ayala ahir especialment entregat. Quatre minuts més tard va venir l'esglai a Aixovall quan Pujol va caure a terra lesionat després d'un xut amb topada cama contra cama, i va haver de ser atès a la banda, des d'on es va reincorporar minuts més tard amb una aparatosa vena al genoll.

Era una lluita oberta entre dos equips que toquen la pilota molt bé, tan bé com va demostrar Riera en el minut 23 amb un moviment de fora cap a dins i centrada magistral al cap de Toscano, que per segona jornada consecutiva marca de cap. La bogeria es va contenir amb el pas dels següents minuts, perquè les ocasions de l'Almacelles, tot i ser escasses, arribaven de pilota aturada. La segona meitat va ser un calc de la primera, amb gol inclòs, però ara de Fèlix per l'Almacelles, que va afusellar Pol en un suposat fora de joc que va cabrejar la graderia, ahir gairebé plena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.