Andorra va celebrar ahir per primera vegada el Dia Internacional de la Joventut, que es commemora a proposta de les Nacions Unides des de l’any 1999 cada 12 d’agost amb l’objectiu de situar els joves en primer pla i com a socis indispensables de la construcció de la societat. En una jornada plena d’activitats al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, la reivindicació andorrana es va fer constar mitjançant la lectura d’un manifest per part del Fòrum de la Joventut d’Andorra (FNJA), que va posar l’accent en la necessitat d’incloure més els joves en la vida social i l’acció política des del present i mirant al futur. «Les persones joves no som únicament el futur, abans que res, som el present i reivindiquem la nostra participació en la societat i els reptes actuals», van recollir al text, llegit pel vocal de la taula permanent del Fòrum, Oriol Servera. 

Aprofitant aquest altaveu, el FNJA va «rendir homenatge» a les associacions del país que defensen els valors que defineixen el seu esperit. Al voltant de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic, l’ens va recordar a Fridays for Future i Contracorrent, citant aspectes que els preocupen com la protecció de l’entorn natural del país, la construcció «desmesurada» o el «turisme massiu». A les entitats Acció Feminista i Stop Violències, s’hi van referir apuntant que «els joves no tolerem la desigualtat entre homes i dones». A més, també van rebutjar «les discriminacions al col·lectiu LGTBIQ+», recollint la tasca al respecte de Diversand i les diferents celebracions del Dia de l’Orgull que ja han fet realitat al país.

D’altra banda, en el manifest, el FNJA tampoc es va oblidar de la solidaritat cap a les persones més vulnerables de les zones en guerra, i va recalcar la tasca d’Obrim-los, obrim-les en l’ajut als refugiats, a la vegada que es van demanar més esforços a les administracions per poder acollir més afectats. I en un recordatori final, el discurs va tornar a fer menció de Contracorrent per la seva defensa a «l’organització col·lectiva per assegurar la participació ciutadana» i «les seves accions al carrer interpel·lant les autoritats». 

Tot plegat, aquestes proclames es van dur a terme en un context on, segons van indicar des del Fòrum, «a tot Europa, la joventut és un dels col·lectius més afectats socialment pels efectes de la pandèmia», que tal com va puntualitzar Servera, feien referència a qüestions com l’accés a l’habitatge o la precarietat laboral. «Som molt conscients que la joventut en particular sempre són els que més reben els problemes laborals», va declarar el vocal, que va afegir que «sobre l’habitatge i de cara a l’emancipació, amb un mercat de lloguer amb preus cada vegada més alts, també patim directament aquests cops». Per aquest motiu, Servera, tot i reconèixer que «estem en contacte setmanal amb les institucions» i estar-ne satisfets, va apuntar que «la nostra feina és seguir dient que no n’hi ha prou i hem d’anar més enllà».

De fet, en la lectura del manifest també hi van fer acte de presència alguns actors de les administracions com és el cas de la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, i el conseller de Joventut del Comú d’Escaldes-Engordany, Joao Lima, que van entendre i compartir els neguits del FNJA. «El manifest va d’acord amb el que ja hem començat a treballar conjuntament amb els membres del Fòrum», va manifestar Pallarés, que també va assegurar que «les mobilitzacions que engloben com la igualtat, la participació o el futur del planeta van molt en la línia del que el Govern sempre ha volgut defensar». Així mateix, també va compartir la seva preocupació per l’habitatge i les qüestions laborals, apuntant que «són elements que també volem tractar amb ells». Per la seva banda, el conseller escaldenc va manifestar que «com a antic president del Fòrum, m’alegra que continuï, que hi hagi idees, i que s’estigui treballant i lluitant per aconseguir-les».

Arribar a més joves

D’altra banda, en declaracions amb els mitjans, el vocal del FNJA va compartir que l’ens té previst iniciar un procés de transformació per poder atraure més joves. «Estem obrint línies per identificar les vies de participació», va puntualitzar Servera, que va incidir en el fet que «que els joves no vagin a les reunions de poble no vol dir que no tinguin inquietuds, que no es plantegin coses, o que no volen participar». És a dir, que a partir del setembre i per tal que sigui una realitat el 2022, el FNJA durà a terme les accions necessàries per ampliar-se, accedint a les vies digitals d’una banda i fent més incís en la vida pública de l’altra. «Estem parlant que sortim d’una assemblea com espai físic i la traslladem a un espai simbòlic», va detallar.

D’aquesta manera, amb la digitalització, el FNJA espera poder «accedir a més interaccions, potser amb gent que no és al país o que el dia que ens reunim no li va bé». I de cara a l’acció de carrer, Servera va reflexionar: «On són els joves? Al carrer? Al bar? Fent esport? Anem-los a buscar», sentenciant que «no esperem que els joves vinguin a nosaltres, anem nosaltres a trobar-los».