L’artista andorrana Olympia Altamir va presentar des del 25 de juny fins al 2 d’agost la seva última col·lecció: L’enfant sauavge a la 111 gallery, a San Francisco. Per crear aquesta sèrie d’obres es va inspirar en la pel·lícula francesa de l’any 1970, L’enfant sauvage. El film tracta d’un nen que creix lluny de la civilització, fins que un dia un grup de caçadors el porten a la ciutat on haurà d’aprendre a comportar-se en societat. La col·lecció està composta de 22 peces de pintura a l’oli i de pastel sobre paper. Dins de cada quadre hi ha representades figures humanes fusionades amb animals per recordar que «al cap i a la fi no som tan diferents». Amb aquesta obra l’artista vol mostrar que tots fem part de la natura, perquè la societat ho veu «com una entitat independent de nosaltres». Per aquesta raó en tots els seus quadres, representa formes humanes combinades amb animals, per plasmar la unió de l’ésser humà amb la flora i la fauna.
D’altra banda, l’artista confessa que durant el confinament, curiosament «encara que tot s’aturés, molta gent va decidir redecorar o fer renovacions a casa, i això va comportar incorporar noves obres!». 

Altimir va començar en el món de la pintura l’any 2016, amb la seva primera exposició Incognito a la galeria Wonderland SF de San Francisco. La majoria d’exhibicions les ha realitzat als Estats Units, no obstant això, va fer una mostra a Andorra l’any 2020: Un Dia Serà Demà. Tot i que, la primera vegada que va anar als Estats Units va ser l’any 2009, durant un intercanvi universitari, no va ser fins al 2016 que hi va tornar per quedar-se. Els motius que la van captivar per instal·lar-se van ser la quantitat d’oportunitats dins del camp artístic, a més d’una comunitat d’artistes que l’inspirava constantment. En aquest país ja ha fet diverses exposicions a Arizona, Nova York i Los Àngeles.

Així com per crear les seves obres, ella s’inspira «en la humanitat, la nostra psicologia, el que ens motiva, els tabús que tenim, la nostra història i el nostre futur». A més la motiven els llibres i les pel·lícules «que exposin la personalitat dels personatges en profunditat», declara. D’altra banda, l’artista explica que hi ha dies que «simplement, encara que no estiguis inspirat, t’asseus davant del cavallet i pintes». Per a ella pintar «és crear finestres màgiques que abans no existien», però el que la fa més feliç és quan veu que algú realment connecta amb la seva obra, i «cada hora que he passat pintant ha servit per impactar algú», declara. Finalment, confessa que en un futur li faria molta il·lusió realitzar més exposicions a Andorra, i a l’escala internacional.