Escaldes-Engordany
L’ONU apunta que la humanitat està darrere de les ingerències al planeta
L’informe avisa d’episodis meteorològics extrems més sovint a conseqüència
«És inequívoc que la influència humana hagi escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra». Així de contundent arrenquen les conclusions de l’informe elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, que assenyala a la humanitat com a principal autora dels darrers canvis observats al planeta. Alguns dels successos detectats al text, i dels que acusa l’espècie humana com a instigadora, són el creixement en les concentracions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) des del 1970; un possible canvi del patró de precipitacions a l’alça mundialment; o el retrocés de les glaceres des dels anys 90.
Així mateix, l’informe, que actualitza l’elaborat l’any 2014 i en què han treballat 234 científics, també avisa que cadascuna de les darreres quatre dècades ha estat successivament més càlida que qualsevol que la precedís des del 1850, i recull que s’ha escalfat la superfície de l’oceà des de la dècada dels 70.
La segona clau de les conclusions d’aquest informe és que aquests canvis registrats al sistema climàtic «no tenen precedent durant molts segles i milers d’anys», és a dir, que les afectacions actuals són històriques. Per exemple, l’informe posa de manifest que l’any 2019, les concentracions atmosfèriques de CO2 van ser més altes que en qualsevol moment en 2.000 anys; i les d’altres gasos com el metà i l’òxid nitrós van marcar xifres mai vistes en 800.000 anys.
Tornant a l’escalfament, el document conclou que la temperatura ha augmentat més de pressa des del 1970 que en qualsevol altre període de 50 anys dels darrers 2.000. I pel que fa al gel marí, entre el 2011 i el 2020 es va assolir el nivell més baix registrat des d’almenys 1850. Aquesta situació s’ha traduït en el fet que el nivell del mar ha crescut més ràpidament des del 1900 que en qualsevol altre segle dels darrers 3.000 anys.
I, més enllà de titulars alarmants, aquestes dades recollides per l’IPCC poden comportar conseqüències directes, i així s’ha pogut observar ja i es recull a l’informe: els episodis meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents a tot el món. Aquests episodis es poden manifestar en forma d’onades de calor i sequeres, que poden comportar més incendis forestals; com també poden esdevenir en més precipitacions intenses i ciclons tropicals, que elevarien el risc d’inundació.
Per finalitzar, l’informe va analitzar la resposta climàtica en cinc escenaris diferents amb els quals va apuntar que: temperatura global de la superfície seguirà creixent fins a mitjan segle; l’escalfament global intensificarà el cicle de l’aigua, gravant els episodis meteorològics; i els embornals de carbònics seran menys efectius per frenar l’acumulació de CO2 a l’atmosfera. De fet, els científics consideren que molt dels canvis deguts a les GEH passats i futurs seran «irreversibles durant segles i mil·lennis». Per aquest motiu, aposten per assolir emissions netes de CO2 i molt baixes de GEH.