El president de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra (FGGPA), Fèlix Zapatero, fa un repàs dels temes principals que afecta al col·lectiu, com el tercer pagador, les campanyes de prevenció o les pensions, entre altres, així com el camí a seguir en el futur.

–Fa un una mica més d’un any que va assumir al càrrec de president de la federació. En quin punt es troben les diferents demandes que s’han fet des de l’entitat, com el tercer pagador, les campanyes de prevenció, entre altres?
–Està igual que des que vaig arribar al càrrec. Des de l’entitat tenim molta paciència i acceptem que ara qualsevol cosa que no es fa és culpa de la pandèmia. La nostra estratègia és molt senzilla, són set o vuit punts, com la introducció del tercer pagador, les campanyes de prevencions o implementar la podologia als centres de salut, sobre els quals s’ha de treballar i evolucionar. Aquest any i mig ha estat  molt poc eficaç, ja que el Govern ha tingut altres prioritats –la crisi sanitària derivada de la Covid-19– i els nostres temes han quedat en un segon terme. Ho entenem, però esperem que, a poc a poc, d’aquí a finals d’any, es pugui avançar en alguns d’aquests temes plantejats i que nosaltres considerem més importants.

–Quins serien els punts més prioritaris per a la federació de gent gran?
–Són tres: la formalització del tercer pagador, les campanyes de prevenció i la podologia en els centres de salut. Aquests serien els més importants, però n’hi ha d’altres i no volem que es quedin enrere.

–Per què és tan important el tercer pagador?
–Aquest és un tema que afecta tota la població, no és exclusiu de la gent gran, sinó que se’n beneficaria tothom. Actualment, el tercer pagador ja està funcionant per a la medicina general, amb els metges referents, en el qual el prestador només paga el 25% de la visita i el 75% restant el paga directament la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), el sistema informàtic ja està preparat per fer-ho. El que nosaltres demanem és ampliar-ho a metges especialistes, a laboratoris i a radiologia. Per al col·lectiu de la gent gran, laboratori i radiologia són importants perquè una analítica pot costar 200 euros i per a molts pensionistes són bastants diners i haver-los d’avançar i esperar tres o quatre dies a que la CASS torni una part pot suposar un problema. La idea és que la persona només hagi de pagar el 50 o 25% que li pertoqui i no avançar la totalitat de la prova. Pot haver-hi casos de persones grans que tinguin dificultats econòmiques i que frenin la necessitat de fer-se una analítica o actes de radiologia perquè no puguin avançar els diners.

–El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va aparcar el tercer pagador fins que no estigués definida la cartera de serveis de la CASS. Com ho veuen des de la federació?
–La CASS ja té una nomenclatura d’actes que assumeix. La cartera de serveis, en el fons, seria els actes que ja assumeix parcialment i, només, cal afegir tècniques noves de diferents tipus i treure aquells que estiguin obsolets o no es pugui certificar el seu efecte terapèutic. De fet, el 99% dels actes que actualment es desenvolupen ja els té definits i els seus protocols estan establers.

–Aleshores, per què el ministre de Salut ha emplaçat el tercer pagador a definir aquesta cartera de serveis?
–Imaginem perquè aquest darrer any i mig hi ha hagut altres prioritats. També, perquè com el departament és petit, l’administració sanitària ha dedicat tots els recursos humans a la pandèmia.

–Es preveu que hi hagi molts canvis en la cartera de serveis?
–Jo crec que no. La cartera de serveis és un mecanisme per actualitzar les tècniques mèdiques que es realitzen en finalitat terapèutica.

–Referent a les campanyes de prevenció, en quin punt es troben actualment?
–Ara només hi ha una que és la campanya de prevenció del càncer de mama. En aquest sentit, s’ha aconseguit avançar una mica, ja que, inicialment la possibilitat de realitzar-se una mamografia cada dos anys de forma gratuïta estava fins als 72 anys, i ara s’ha ampliat fins als 74. Aquesta hauria de ser la pauta per altrea mena de patologies, com el càncer de còlon o el de pròstata. Està demostrat que tot el que és prevenció, al final, és més econòmic, ja que si s’agafa la malaltia en un estat inicial és molt més fàcil de curar que quan està més avançada, que és més complicat o fins i tot, pot no tenir solució. A més, la vista per a la gent gran també és bàsica, igual que l’aspecte dermatològic. Tot això, evidentment, hauria d’estar regulat per uns protocols que marquin el procés d’aquestes campanyes de prevenció. Aquestes també ajudarien al fet que la gent es conscienciés de la importància de cuidar-se i vigilar la seva pròpia salut.

–De cara al futur, quin serà el full de ruta a seguir per la federació?
–Després de Meritxell intentarem reprendre els sis o set punts que la federació té marcats com a clau i mirarem si, abans de finals d’any, es pot posar en pràctica el tercer pagador i si es pot avançar en podologia –que el SAAS contracti un podòleg i que es marqui un calendari setmanal amb per passar consulta en els 11 Centres d’Atenció Primària del país– i les campanyes de prevenció. També constatem que hi ha altres punts en què és més complicat avançar, com són les pensions baixes.

–Precisament, el Consell General té en marxa la taula de treball per a la sostenibilitat de les pensions. Quin hauria de ser el camí que s’ha d’agafar?
–Nosaltres com a país petit tenim una cosa molt positiva, i és que, en general, quan sorgeix un problema, és un problema que ja ha sortit en un dels països grans de l’entorn i ja estan treballant en ell. Aleshores només hem de mirar les mesures que ells adopten i agafar aquelles més beneficioses i aplicables per a nosaltres. El problema de les pensions, com el de la salut, no és un problema que afecta Andorra, sinó que afecta a tot Europa. És un tema de polític, ja que es toquen bases profundes del sistema del benestar; s’ha de pensar que la CASS paga cada any de pensions uns 100 milions d’euros i el pressupost del Govern és de 400 milions, és a dir, el volum de les pensions és igual a un 25% del pressupost de Govern i són molts diners. S’ha de buscar un equilibri entre la contribució de cada persona i que la pensió sigui digna.

–Cap a on haurien d’anar les decisions per trobar una solució a les pensions?
–Les solucions seran les mateixes que es faran a França, Espanya i a tot arreu, que són, principalment, un augment de les cotitzacions, prolongació de l’edat de la jubilació i basar el futur de les jubilacions en els tres pilars. Respecte a les cotitzacions, a Andorra són molt baixes, s’ha de ser conscient d’aquest fet, i fer un augment progressiu; pel que fa a la prolongació de l’edat de jubilació, és evident que s’hauran de fer excepcions, ja que no és el mateix un obrer que una persona que treballa en un despatx. Caldrà definir molt bé aquestes excepcions i veure com es poden englobar dins del nou sistema de pensions. Per últim, basar la jubilació en les tres potes: la pensió pública, els plans de pensions d’empreses, evidentment aquest punt s’ha de potenciar, i les pensions privades, que han de tenir un incentiu fiscal perquè la gent les vegi atractives. Els experts el que busquen és trobar un model dinàmic que impliqui que, cada curt termini, es pugui tocar tecles i que el model vagi adaptant-se a la realitat d’aquell moment.

–Com ha afectat la pandèmia al col·lectiu?
–Hi ha hagut moments molt durs, com perdre el contacte directe amb fills i néts, és el que més ha costat a la gent gran, el no poder-se trobar amb els familiars. Per sort, les noves tecnologies han permès mantenir aquesta comunicació més fluida i veient-se les cares. Hem hagut d’introduir les noves tecnologies al nostre dia a dia. D’altra banda, també, s’ha detectat que hi ha molta solidaritat, moltes entitats, com la Creu Roja, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), els departaments de social dels comuns, entre altres, han estat, en tot moment, pendents de les persones grans i, especialment, d’aquells que viuen sols. A més, també ha servit per donar major visibilitat al col·lectiu, ja que diferents membres de l’entitat hem col·laborat amb mitjans de comunicació donant a conèixer diferents aspectes del col·lectiu. Finalment, el Govern, a través dels dos ministeris –Salut i Afers Socials– s’ha mantingut un contacte permanent per veure les necessitats que teníem i donar informació de les mesures sanitàries.