El comú de la capital va inaugurar el dissabte l’exposició Andorra la Vella, el batec d’un poble, vist per Valentí Claverol, en el marc de la celebració de la festa major de la parròquia. Es tracta d’una mostra formada per una quarantena de fotografies del fons de la Fundació Claverol que fan un recorregut per l’Andorra la Vella de la primera meitat del segle XX. En concret, les instantànies més antigues daten del 1908 –les primeres imatges pertanyen a Amadeu Bordalba, el fons fotogràfic del qual va ser adquirit per la Fundació Claverol–, i mostren com va anar canviat la parròquia fins a la dècada dels anys 70, tot i que el gruix més important de contingut és fins als 50. La cònsol major, Conxita Marsol, va explicar que en l’exposició «veiem realment com érem, d’on venim i com hem evolucionat», fent un repàs, a més, de tots aquells andorrans «i vinguts de fora» que «van ajudar a fer gran el país».

Marsol va manifestar que Andorra la Vella ha patit «un canvi espectacular» i, a través de les fotografies, «es veu la nostra essència i les nostres arrels». «El que destacaria més és com una parròquia ha sabut evolucionar relativament de pressa, adaptar-se a les noves modes, a les noves necessitats, i com andorrans d’aquella època van ser tan emprenedors per permetre aquest canvi», va afegir. Així mateix, Marsol també va posar en relleu que la ubicació per exposar el recull d’imatges, al vestíbul i a la planta inferior del Centre Cultural la Llacuna, és un lloc idoni, ja que és un espai accessible pels ciutadans situat a peu de carrer.

Entrant al detall, a través d’aquest recull es plasma com s’han transformat els carrers i l’entramat urbà d’Andorra la Vella, passant de camins de terra a les grans estructures viàries, capaces d’acollir el creixement demogràfic i econòmic que va començar a escalar entre els anys 30 i 50. A la mostra també es recull la transformació d’espais tan emblemàtics de la parròquia com la plaça Príncep Benlloch, la Rotonda i el Centre Històric, i hi ha constància de fets històrics rellevants com l’entrada dels Gendarmes al país o el sufragi femení.

Una part considerable de la mostra –que es completa amb un catàleg amb textos i recerca fets per Carme Soler i l’historiador del departament d’Arxiu Recerca i Patrimoni del comú Joan Lluís Ayala– està dedicada a la gent d’Andorra la Vella d’aquell temps, que vivia amb intensitat els canvis, les tradicions com la festa major que avui finalitza, el Ball del Contrapàs, la vida als barris i a les cases pairals, els inicis de les activitats esportives com el futbol, els infants a l’escola i la construcció d’hotels i serveis per acollir els primers turistes que aleshores començaven a visitar el país. Per aquest motiu, la comissària va posar en relleu el valor que té la gent de la parròquia d’aquells anys en el projecte, i és per això que al catàleg també s’hi han inclòs relats de ciutadans d’Andorra la Vella com Maria Montanya, Pere Canturri, Marc Vila, Antoni Santacreu i alguns escriptors anònims del Butlletí de la Societat Andorrana o de l’Andorra Agrícola.

De fet, Soler, com a comissària de l’exposició, va destacar que es tracta d’imatges que «mostren una Andorra d’abans, però a la vegada, són molt actuals», ja que els autors «buscaven sortir de l’aïllament» i reconvertir l’economia del país. Una situació, va dir, semblant a l’actual, tenint en compte que Andorra continua buscant maneres de desenclavar-se amb la resta de països i treballa per continuar diversificant l’economia. A més, va detallat que «les fotos són d’una poètica increïble», ja que «hi ha una mirada molt sensible a l’hora de fer-les», segons va informar l’ANA.

La Fundació Claverol va ser fundada l’any 1970 i conserva l’obra que Valentí Claverol i el seu pare, a qui l’entitat considera «pioner andorrà de la fotografia», Josep Claverol, van crear al llarg de la seves vides. L’arxiu conté més de 7.000 negatius i fotografies, i un important llegat cinematogràfic, que recullen amb testimonis gràfics i amb moviment de gairebé un segle de la història d’Andorra. La fotografia més antiga del fons de la fundació data de 1874; mentre que la col·lecció cinematogràfica s’inicia a principis de la dècada dels 30. 

L’acte inaugural es va completar amb una reinterpretació contemporània del Contrapàs d’Andorra la Vella feta pel músic i compositor Toni Gibert i interpretada per les violoncel·listes Olga Palou i Carolina Bartumeu. L’exposició es podrà visitar fins a l’octubre.