PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

29 casos en actiu al programa de promoció de relacions no violentes

El gruix més important d’usuaris té entre 40 i 55 anys, tot i que creixen les persones més joves

Per Lídia López

Imatge de la conferència ‘Homes del segle XXI: Masculinitats alternatives i coresponsabilitat’, celebrada el setembre de l’any passat.
Imatge de la conferència ‘Homes del segle XXI: Masculinitats alternatives i coresponsabilitat’, celebrada el setembre de l’any passat. | SFGA / CESTEVE

El programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat té actualment 29 casos en actiu. Així ho va confirmar el coordinador del programa, Pol de Villalonga, que va detallar que d’aquests, 17 han arribat aquest 2021. És a dir, l’àrea ha notat «directament» la relació del creixement el nombre d’usuaris atesos al servei –l’agost del 2020 n’eren 20– a l’augment de casos de violència de gènere que la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarès, va informar setmanes enrere. Sigui com sigui, encara que al programa s’hi pugui accedir tant de forma voluntària com per imposició de la Batllia o altres departaments, la gran majoria dels usuaris són derivats. «Tot i que ens arriben casos de forma voluntària, no en són la major part, malauradament, perquè s’entén que és més fàcil treballar amb les persones que venen per iniciativa pròpia», va manifestar el coordinador. No obstant això, des del servei expliquen que només el 50% dels usuaris voluntaris completa el programa, i l’altra meitat «arriben fins on estimen o quan consideren que ja han obtingut allò que volien obtenir del programa».

Així mateix, pel que fa a la tipologia d’usuari del servei, de Villalonga va deixar clar que «la violència, en general, no coneix de perfils», pel fet que «tu pots venir d’un context socioeconòmic molt favorable i exercir certs tipus de violència igualment». En aquest sentit, el coordinador va puntualitzar que «potser canvia la manera d’exercir aquesta violència», exposant que «en ambients socioeconòmics o culturals més baixos, la violència és més física o primària perquè no han de perpetuar una aparença o donar una imatge de cara a la galeria, o fins i tot perquè provenen de contextos on la violència física o ambiental ja està molt més normalitzada», mentre que «en segons quines esferes i contextos, aquest tipus de violències no estan tan normalitzades, però s’arriben a aplicar a vegades en l’estricta intimitat». En qualsevol cas, el coordinador va reconèixer que «el gruix més gran que tenim és de persones entre 40 i 55 anys, que ja han tingut més temps de desenvolupar aquestes conductes violentes dins de la parella».

D’altra banda, de la mateixa manera que la ministra Pallarés va alertar la predisposició cada vegada més generalitzada de joves de «20 i tants anys» implicats en aquesta mena de conflictes, des del programa de relacions no violentes també van assegurar que «comencem a notar que el perfil d’edats que ens arriba és cada cop més baix». Al voltant d’aquest fet, de Villalonga va precisar que «molt del jovent d’ara s’ha criat en un context on potser no han vist tanta violència a casa, cosa que en perfils d’edat més avançada sí que era més habitual» posant d’exemple que «patir violència física amb finalitat educativa era quelcom molt habitual». En canvi, va posar en relleu que «ara trobem molta més presència de la violència al cinema, en la música i als videojocs». «Els videojocs més populars són els de guerra i els de matar, on la violència és molt gràfica i cada cop es normalitza més i s’idealitza», va considerar el coordinador, que també va posar d’exemple que «en una pel·lícula, el personatge més comú és el més sanguinari o el que té el perfil més arquetip i hegemònic d’home fort, que no deixa anar una llàgrima, que no demana perdó, o que no assumeix certes responsabilitats».

El programa de promoció de relacions no violentes va destinat a homes que exerceixen o que han exercit algun tipus de violència cap a les dones i volen treballar al voltant d’aquesta actitud i masculinitat. El coordinador va assenyalar que la tasca del servei és «principalment educativa i psicosocial», i ell s’encarrega de la primera part: «Es tracta de la finalitat més pràctica de reconducció dels valors adquirits a través de l’educació i la socialització al llarg de la seva vida». En definitiva, la intervenció busca «d’una banda, prevenir aquestes expressions; i un cop ja hem exercit la violència, treballa per reconduir-la i erradicar-la de les nostres vides per mantenir relacions sexoafectives de forma sana». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT