El món de la projecció a la pantalla gran ha evolucionat des de principis del segle XXI, des de projectors tradicionals de cinta que reproduïen les pel·lícules amb el sistema de les dues bobines fins a projectors digitals d’alta resolució que reben els films via satèl·lit. El projeccionista de Cinemes Illa Carlemany, Toni Batista, pretén acabar la seva carrera professional després d’haver-se dedicat al món del setè art durant més de 50 anys de la seva vida. Al llarg dels anys, el projeccionista de pel·lícules ha viscut moltes situacions poc usuals: des d’aturar una sessió perquè una dona va trencar aigües a la sala del cinema fins a tenir un tall de llum amb més de 1.000 persones a l’establiment. 

Segons recorda Batista, la seva inquietud per saber què hi havia més enllà de les pantalles li ve des de petit, perquè quan anava al cinema «sempre mirava a les finestres de projecció i em preguntava què hi havia darrere que fes possible que una pel·lícula pogués veure’s i escoltar-se». Una curiositat que el maquinista cinematogràfic va començar a aprendre a l’edat de 14 anys a un centre catòlic del barri de Sant Andreu de Barcelona, fins que dos anys després, va començar a treballar al primer cinema barceloní professional, el cinema Atlantida. Al llarg dels anys, el projeccionista va ser gerent de diferents cinemes de la Ciutat Comtal, com els del Grup Balaña, als quals té una especial estima. Tanmateix, Batista recorda que la feina que desenvolupava el va captivar des del primer moment en què va entrar a una sala de projecció perquè «era una feina molt particular, és a dir, estaves a una sala amb el teu equip tècnic, amb l’equip de projecció, els aparells i eres el responsable d’un espectacle que es diu projecció cinematogràfica». El que més va destacar el projeccionista de la feina que desenvolupava va ser « la individualitat i el tecnicisme que abans era molt arcaic, però que ara és molt més modern».

Pel que fa a la seva experiència al Principat, Batista va deixar la ciutat de Barcelona per pujar a inaugurar el cinema Modern, on va treballar de gerent i de projeccionista els quatre anys que va estar en funcionament. Paral·lelament, i abans del seu tancament, també va ser el gerent del cinema Principat. Actualment, Batista treballa com a maquinista cinematogràfic a Cinemes Illa Carlemany amb els projectors digitals Barco i Nec, cinema on ja ha reproduït milers de pel·lícules des de fa més de 12 anys. A més, serà en aquest cinema on Batista posarà punt final a la seva carrera de projectista del setè art. Tot i que encara li queda un any per a poder jubilar-se, té clar que «s’ha de deixar pas a la joventut que ve darrere i que vulgui aprendre-ho per continuar» i va afegir que desitjava que «el cinema perduri en el temps adaptant-se a les modernitats» perquè la gent pugui continuar gaudint-ho, ja que assegurava que «dues hores de projecció t’allibera de moltes coses, et fa somiar, et fa sentir heroi en aquell moment, és una estona d’esbarjo molt necessària per a tothom» i va acabar reivindicant que desitjava que «el món cinematogràfic no s’acabés mai», és a dir, una «llarga vida al cinema».

La pandèmia al cinema

El projeccionista de Cinemes Illa Carlemany va explicar que la situació del cinema durant la pandèmia va ser «molt complicada», perquè després dels dos mesos que va romandre tancat el local «la gent no se’n fiava gaire de venir-hi i les pel·lícules tampoc acompanyaven». Batista va destacar que un dels problemes que més tenen al cinema avui en dia és que els espectadors respectin el distanciament de seguretat i els protocols que tenen aplicats pel Ministeri de Salut per intentar evitar la propagació del virus. Com a treballador del cinema va compartir que, tant ell com els seus companys, comprenen que els espectadors que venen en família o amb amics vulguin asseure’s junts, però que la seva obligació com a treballador de l’establiment és seguir el protocol establert que estipula que només es poden asseure dues persones juntes amb un seient vuit a cada costat. Tot i això, el projeccionista va recordar que els treballadors «sabem quins clients incompleixen els protocols»,  gràcies a les càmeres de vigilància que tenen instal·lades a cada una de les sales del cinema.