Andorra la Vella
El raonador ha atès 46 demandes sobre l’habitatge en el que va d’any
Vila augura una «regulació permanent» del mercat i assegura que la distorsió existia abans de la intervenció
El raonador del ciutadà ha atès enguany 46 demandes al voltant de l’habitatge. Tal com va reconèixer el mateix raonador, Marc Vila, aquesta xifra ha anat a la baixa des de la posada en marxa de l’Oficina de l’Habitatge, que acaba rebent moltes de les qüestions relatives a aquest àmbit, si bé han hagut de resoldre molts dubtes al voltant de les congelacions dels contractes del lloguer. Una mesura que, per a Vila, «ha provocat la tranquil·lització general dels llogaters», i que celebra que es mantingui de cara l’any vinent, tal com va confirmar la setmana passada el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i que de fet, augura que s’haurà de mantenir uns quants anys més.
«Caldrà congelar els lloguers a les rendes mitjanes i baixes fins que les altres mesures posin més pisos al mercat», va declarar el raonador, considerant que «si ara s’atura, tot el que hem guanyat es perdrà en un mes», i que per això «hi ha de ser fins que el mercat estigui equilibrat i estabilitzat, perquè si no comportarà patiment, inestabilitat i malestar a milers de famílies d’Andorra». De fet, el raonador va més enllà, i preveu que les accions per regular el mercat hauran de ser-hi sempre més per garantir-ne l’accessibilitat: «Crec que no tindrem mai més un mercat lliure, i haurà de ser un mercat regulat, que no vol dir congelat».
En aquest sentit, Vila apunta al futur Institut Nacional de l’Habitatge (INH) per desenvolupar aquestes polítiques i accions de control. «L’Institut haurà de tenir un control atent a què passa amb els habitatges de primera residència que van dirigits a la població amb menys recursos, petits o mitjans, i haurà de desenvolupar una política permanent d’atenció i tutelada», pel fet que, «el mercat sol no s’arreglarà mai». En definitiva, el raonador va manifestar que «hem de pensar que això ha vingut per quedar-se», perquè el dret a l’habitatge esdevindrà, «no només aquí sinó arreu, la quarta pota de l’Estat del Benestar».
I, en relació amb les crítiques d’entitats com el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) o l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), per la intervenció de l’Estat al sector, que van arribar a titllar de «distorsió», Vila va respondre de forma contundent: «la distorsió real era prèvia a la intervenció del Govern, que l’únic que fa és equilibrar una mica en perjudici i en favor de qui». «Abans era distorsionat en perjudici de centenars de famílies que tenien una desproporció enorme entre el que se’ls demanava de pis i el que podien pagar, i ara està una mica distorsionat, pel fet que no permet que els propietaris puguin posar el preu que ells vulguin», va explicar, afegint que «allò que en diuen preu de mercat és una mena d’abstracció, perquè en veritat és el que ells creuen que la gent pagarà».
Inversió publicoprivada
Així mateix, una altra de les accions que Vila espera que l’INH desenvolupi és la disponibilitat de més oferta immobiliària al mercat del lloguer, i per això demana «descriminalitzar» la possibilitat que els inversors privats col·laborin amb el Govern per tirar endavant projectes i n’obtinguin «una rendibilitat raonable». «És essencial que hi hagi un consens general sobre que l’Estat i el sector públic no tenen prou diners per atacar la qüestió d’una manera eficaç, i per tant, s’ha de comptar també amb la inversió privada». Per això, el raonador és favorable a crear una «estructura legal, de manera que no es pugui especular, que compti amb un rendiment fix, regulat, i raonable».
I per cloure al voltant de les expectatives amb l’INH, el raonador va fer referència a la posada en marxa d’indicadors i estudis de mercat per obtenir informació i conèixer de primera mà la problemàtica. «Ha sigut una de les fites que des de la primera Taula de l’Habitatge s’ha anat perseguint», va assegurar Vila, que va reclamar que «amb els índexs i prou tampoc fem res, per això, després hi ha d’haver una política que hi tingui a veure». En aquest sentit, va mencionar la dada posada en relleu en la darrera reunió sobre els 8.500 pisos buits, exposant que cal analitzar-la per «atacar-ho segons si són pisos buits de gent de fora o perquè no hi ha múscul per invertir-hi», per exemple.