El Govern ha estimat que un 18% dels crèdits tous atorgats en el programa d’ajuts al teixit econòmic per la pandèmia del coronavirus no es retornaran. Així ho va confirmar el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, mitjançant una resposta escrita a les preguntes emeses per la consellera general no adscrita, Carine Montaner. Jover va apuntar que el càlcul s’havia fet «de manera conservadora», i atenent a un indicador del Banc d’Espanya de morositat associat a una situació de gran estrès, amb una correcció posterior per la tipologia d’activitat que havien sol·licitat els crèdits. No obstant això, el ministre va recalcar que el càlcul no havia tingut en compte les facilitats de refinançament que ofereix l’Executiu, que inclouen una pròrroga automàtica sense cost i mantenint l’interès al 0% per sis mesos més després del venciment al cap d’un any; i després, Jover també va assegurar que el Govern té la voluntat de renegociar amb els empresaris les condicions de retorn dels crèdits tous amb l’opció de transformar els avals en crèdits bancaris amb amortització progressiva. En definitiva, va apuntar el titular de Finances, l’objectiu és que «totes les empreses siguin viables més enllà de la crisi de la Covid-19», i que «no resultin sotmeses a tensió en excés per retornar aquests crèdits tous». En qualsevol cas, l’Executiu ha fet una provisió per valor de 25 milions d’euros en un període de tres anys per fer front als impagaments, corresponent a: cinc milions aquest 2021, 10 al 2022, i 10 més per al 2023.

D’altra banda, pel que fa a la pregunta de Montaner sobre la no publicació de les empreses beneficiàries dels avals, Jover va incidir que s’ha respectat la fórmula aplicada en ocasions passades, «atès que considera que publicar aquesta relació de noms pot tenir un efecte negatiu sobre les empreses i els negocis que han sol·licitat aquest aval».

Finalment, sobre la relació d’ajuts i treballadors implicats, el Govern va compartir que dels 126 milions concedits en el primer programa de crèdits tous, 105,6 van correspondre a la suma dels sectors de comerç a l’engròs i al detall, hostaleria i restauració, i la construcció, que són els sectors que més personal ocupen: gairebé 10.000 dels 15.000 afectats al primer programa. Així mateix, sobre l’impacte per assalariat o autònom, les dades facilitades per l’Executiu demostraven que, per sector, els 5.000 del comerç van tenir un benefici de gairebé 15.000 euros cadascun; mentre que per la mida de l’empresa, l’impacte per treballador més gran va ser per les més petites, de zero a quatre treballadors, i una mitjana de 10.300 euros per cap.