PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El taekwondo d’elit es modernitza i lluirà nova indumentària a Tòquio

L’andorrà Juanjo Padrós ha sigut l’impulsor d’aquest canvi a l’encalç d’«adaptar-se als nous temps»

Per David Sansaloni

Padrós exposa el disseny inicial del nou ‘dobok'.
Padrós exposa el disseny inicial del nou ‘dobok'. | Juanjo Padrós

El que es va presentar com un projecte de futur en 2013 ja és una realitat. El taekwondo d’elit, que es podrà gaudir des d’avui als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, modifica la seva imatge adaptant la idea del director tècnic de la Federació Andorrana de Taekwondo, Juanjo Padrós. La idea del «dobok» (quimono) de Padrós, que va presentar als presidents continentals i directius de la Mundial al Campionat del Món ara fa vuit anys a Mèxic, ha agafat forma i es presenta en un dels esdeveniments esportius més importants del món. Un andorrà serà protagonista pel fet de vestir un esport olímpic amb una de les idees més atrevides i innovadores que s’han vist en l’àmbit de les arts marcials.


El taekwondo, igual que el karate o el judo, sempre s’ha caracteritzat per tenir una mentalitat molt tradicional i conservadora. Tècnica, indumentària i protocols, tot ha seguit igual amb el pas del temps, al contrari que molts altres esports, que han anat evolucionant al llarg dels anys per adaptar-se als nous temps.


 La idea de Padrós va tenir en un principi tants simpatitzants com detractors, però finalment va guanyar la innovació i la nova cara futurista d’aquesta art marcial, que és un dels esports fixos al programa permanent des de Sidney 2000, i es presenta el nou quimono tant per a masculí com per a les fèmines. La indumentària canvia la seva forma i inclou un teixit que s’adapta més al cos de l’esportista. «Estem davant l’adaptació als nous temps de l’esport mundial», va explicar Padrós en declaracions a EL PERIÒDIC, mentre afegia que «aquest disseny inclou una millora en l’àmbit tècnic i estètic. Els cossos dels taekwondistes estan molt ben definits i, recolzant-nos sobre una base científica, hem de recordar que també ens hem de crear un major espectacle i fer veure el que està passant amb els competidors». D’altra banda, el del Principat no vol quedar-se solament amb aquest canvi i va un pas més enllà, proposant modificacions a llarg termini com la implantació de «sensors en els uniformes per donar informació a l’espectador i a l’entrenador sobre, per exemple, les pulsacions o la temperatura corporal de l’esportista».


Aquests canvis, que podrien dur-se a terme d’aquí a 10 anys, estarien basats en els mecanismes que ja utilitzen alguns esports, com el futbol amb els pulsòmetres. A més, Padrós va explicar que aquest tipus d’informació «influiria també en l’estratègia in situ en un esdeveniment, ja que els entrenadors podrien aconsellar i corregir els esportistes gràcies a les dades que rebrien». Tòquio 2020 serà l’escenari on molts dels competidors provaran aquesta nova indumentària per primera vegada i «el primer que van a notar és una major llibertat de moviment, i el públic un major detall en els intercanvis de tècniques. No he inventat cap cosa extraordinària, sinó que ja s’està veient [l’ús de teixits més elàstics i ajustats] en molts esports arreu del món».


Els primers canvis que es van poder veure en el taekwondo d’elit van ser en els Jocs de Rio 2016, on els uniformes van tenir un canvi de color, i estampat de la bandera del país en els pantalons del dobok. No obstant això, per als esdeveniments successius, aquesta modalitat no es va utilitzar com a element oficial en la vestimenta dels atletes i, també, va ser impensable per a les versions de Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012 on es va garantir l’uniforme blanc. Des de la creació de la Federació Internacional de Taekwondo (ITF) l’any 1966 i la posterior primera participació en uns jocs (Seül 1988), qualsevol modificació en l’esport ha estat pràcticament inexistent. Cal destacar, finalment, que no tots els competidors portaran el mateix disseny de quimono, ja que cada marca ha adaptat el disseny de Padrós al seu parer. 

 

Juanjo Padrós - Dir. tècnic de la Federació Andorrana de Taekwondo

«Aquest disseny inclou una millora  tant en l’àmbit tècnic com en l’estètic. Hem de crear un major espectacle»

«El primer que van a notar [els competidors] és més llibertat de moviment, i el públic més detall en l’intercanvi de tècniques»

 

Les claus

 

1. Recolzament en estudis científics

Les proves científiques demostren que l’ús d’un material que s’adapta al cos permet una major llibertat de moviments i crea més definició en els moviments.

 

2. Afegir components fisiològics

Els uniformes tindrien la capacitat d’incorporar proteccions, bandatges i components que milloressin la capacitat física dels competidors.

 

3. Capacitat per incorporar millores

Es podria aplicar en els nous uniformes noves tecnologies que estan arribant com els xips de control de la pressió arterial, pulsacions, temperatura, etc.

 

4. Diferenciar-se d’altres arts marcials

Aquesta evolució suposa desmarcar-se d’altres arts marcials, com el karate o el judo, i ajudar al públic a diferenciar les categories masculines i femenines.

 

5. Visualitzar l’esforç físic dels esportistes

Com ocorre amb la gimnàstica o el tennis, es busca resaltar visualment l’esforç i la capacitat física que tenen tant els taekwondistes homes com les dones.

PUBLICITAT
PUBLICITAT