La Proposició de llei qualificada de Protecció Civil elaborada pels grups de la majoria, per a la prevenció de les emergències i l’acció coordinada en situació de catàstrofe, preveu la recuperació de la figura del sometent. En aquest cas, l’antiga milícia que aglutinava els caps de casa a les ordres d’un capità per actuar en situacions d’urgència, es transforma en un grup de voluntaris on també hi poden participar les dones, i a grans trets, hi podran prendre part els residents d’entre 25 i 65 anys que rebran formació específica per poder actuar correctament en cas de necessitat.
Així ho va exposar el conseller general de Ciutadans Compromesos (CC), Raul Ferré, que va comparèixer juntament amb la demòcrata Ester Molné i la liberal Eva López per compartir els trets principals del text que ara entraran a tràmit parlamentari. Així, per cloure l’aspecte del sometent, Ferré va insistir en el «caràcter altruista» del cos, i va apuntar que la llei requerirà que els comuns hagin constituït aquests grups, com a tard, dos anys després de l’aprovació d’aquesta. En qualsevol cas, el de CC va confiar que «a Andorra, la gent respondria en cas d’urgència» tenint o no aquesta figura.

Entrant a observar el gruix del text elaborat, Molné va indicar que els tres aspectes que fonamenten la protecció civil són: reduir la possibilitat que es produeixin desastres, minimitzar-ne les conseqüències, i tenir la capacitat de tornar com més aviat millor a la normalitat. Així, amb la premissa d’establir «procediments d’ordenació, planificació, coordinació i direcció dels diferents serveis públics relacionats amb les emergències», la llei preveu elaborar un mapa de riscos i un catàleg d’activitats perilloses. Aquestes accions les durien a terme els tècnics dels diferents departaments implicats, esdevenint, segons Molné, «una feina molt laboriosa», però que s’hauria d’haver finalitzat al cap de tres anys d’haver-se aprovat la norma.

D’altra banda, a la proposició també s’hi han incorporat cinc tipologies de plans de protecció en funció de com s’ha de donar la resposta a una emergència. En aquest sentit, la demòcrata va explicar que, en primer lloc, s’hi troben els plans nacionals i comunals, segons l’àmbit territorial que afecta la situació. També hi ha els plans especials, que requereixen metodologia tecnocientífica i tenen a veure amb successos concrets (incendis forestals, allaus, riscos sanitaris, etc.). Els plans específics s’hauran d’elaborar pels «esdeveniments amb gran concurrència», segons va detallar López, que va afegir que han d’incloure plans per evacuar les persones en cas de perill o preveure la capacitat per controlar o restringir l’accés en cas d’emergència. En darrer lloc, els plans a càrrec dels privats han de servir per preveure un pla d’autoprotecció per aquelles activitats que es desenvolupen dins d’una zona de risc –a tall d’exemple, Molné va citar un càmping que estigui ubicat en una zona inundable, si bé la llei no preveu retroactivitat i només s’obligaria a les de nova creació–.

Centre d’emergències 

Un altre element a destacar que es despenja de la llei serà la creació d’un centre nacional d’emergències que coordini les demandes mitjançant el telèfon 112 –que ara redirigeix als Bombers–, i activi els serveis competents en cada cas. En definitiva, i tal com va incidir Ferré, es podrà actuar de forma «més ràpida i efectiva per auxiliar» davant les emergències. Al text, però, no es determina quina seria la ubicació d’aquest centre, i els consellers van puntualitzar que restarà en mans del Govern del moment decidir on s’estableix. En qualsevol cas, sí que van indicar que el departament de Protecció Civil seria l’encarregat de dirigir aquest centre, que com gran part de les mesures previstes a la norma, s’hauria d’haver implementat al cap de tres anys de la seva aprovació. 

Així mateix, Molné va recalcar que ni amb aquesta acció ni cap altra de les previstes, es planteja crear noves estructures, sinó que «la llei preveu que se’n faci càrrec Protecció Civil en coordinació amb els diversos serveis públics que ja existeixen».

Aquesta proposició de llei iniciarà ara el camí parlamentari, que els tres compareixents van coincidir en trobar llarg. «Crec que és una llei força tècnica i que en el període d’esmenes s’hi hauran de fer retocs», va compartir la demòcrata, que va valorar que «és un text que s’haurà de treballar vigorosament en comissió». Una tasca de perfeccionament en la que es tindrà en compte als comuns, pel fet que s’hi veuran directament implicats pels plans comunals, per la creació i gestió dels grups de voluntaris pel sometent, i per les competències de protecció civil que ara ja tenen. «Tindrem en compte les reflexions dels comuns per perfilar el redactat», va declarar Molné, que va calcular que el text podria ser presentat per a la seva votació ja de cara al primer trimestre de l’any vinent, situant a 2025 la majoria de noves eines que vol promoure.