Andorra, el 2031, se situaria amb una població que es mouria entre una forquilla que aniria dels 83.325 habitants, amb els pronòstics més baixos, fins als 91.049, en el més alt, o els 87.620, en un escenari central i més probable que succeeixi. Així ho va indicar ahir l’investigador i professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joaquín Recaño, en l’estudi de projeccions de la població d’Andorra (2021-2031) on es tenen en compte la fecunditat, la mortalitat, la immigració i l’emigració. «La fecunditat en cap moment serà el motor del creixement, ho serà la immigració», va recalcar Recaño referent al punt principal que farà que la població del país creixi. Un treball impulsat pel grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació en col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern.

Referent a la fecunditat, l’expert va indicar que es parteix d’una taxa de fecunditat molt baixa a Andorra, concretament d’1,02 fills per dona el 2020, més baixa que a Catalunya –1,22– o França –1,86–. «No hi haurà un baby boom després de la pandèmia», va assegurar Recaño, que va augurar una petita recuperació de la taxa fins als 1,10 o 1,40, arribant a nivells previs de la pandèmia, però sense arribar a nivells anteriors a la dècada del 2010. El que no variarà serà la maternitat tardana, amb una edat del primer fill «per sobre dels 30», concretament, entre els 32 i 33.

De fet, els efectes de la recessió de la taxa de fecunditat, segons Recaño, encara es «perllongarà» uns anys més, i la va atribuir a la crisi econòmica derivada de la Covid-19, així com a l’efecte social, que no era l’idoni per endinsar-se al món de la maternitat i la paternitat.

Sobre la mortalitat, el professor  va indicar que «la pandèmia ha fet avançar les morts un parell o tres d’anys. Ha avançat la mortalitat de la gent gran». Tot i això, l’esperança de vida amb la qual partia l’estudi era de 80 anys en homes i 85,4 anys en les dones i estima que, el 2030, aquesta augmenti fins als 82,5 en el cas dels homes i als 87,2 en les dones.

Pel que fa a la immigració, Recaño va apuntar que remuntarà «després de l’efecte pandèmia». Una arribada de gent que oscil·larà entre 2.300 i 3.400 entrades anuals el 2030. En aquest sentit, va recordar que el Principat necessita mà d’obra per fer funcionar l’economia.
Recaño va reconèixer que, com indiquen alguns estudis, per sobre dels 85.000 habitants Andorra podria tenir problemes de subministrament i de serveis socials. Un fet que, juntament amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, haurà de fer preveure l’impacte que pugui tenir aquest creixement per al país i les dificultats des del punt de vista mediambiental que puguin suposar, ja que creu que poden ser més importants que no pas les que hi pugui haver sobre el sistema de pensions.

D’altra banda, el professor també va indicar que a causa de la pandèmia, les nupcialitats han estat les grans perjudicades, amb un clar descens dels casaments, així com que, en un futur immediat, es veuran més separacions i divorcis. «La pandèmia ha agreujat deteriorament de la relació de parella», va afirmar l’expert.

Amb totes les variables, Recaño va afirmar que el 2030 la població menor de 15 anys experimentarà una evolució negativa en qualsevol dels escenaris, la de 15 a 64 creixerà en nombres absoluts, mentre que la més gran de 65 és la que experimentarà un creixement més gran, i que podria arribar a ser d’entre 6.000 i 7.000 persones. De fet, l’expert va assegurar que «el 20% de la població serà més gran de 65 anys» el 2031.