El Consell de Ministres celebrat ahir va aprovar, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, la modificació del Reglament de la qualificació de l’eficiència energètica en l’edificació. Així ho va informar el ministre Portaveu, Eric Jover, que va comparèixer amb el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic (OECC), Carles Miquel, qui va detallar el nou format de l’etiqueta energètica que ara tindran els habitatges del Principat. La principal novetat és que inclouran el component de gasos d’efecte hivernacle que genera un edifici de cara a definir la seva qualificació. Així, afegint-se al valor del consum energètic, el distintiu mantindrà el format d’escala gradual definit en set nivells entre la lletra A –la més eficient–, i fins a la G –la menys eficient–.

Amb aquesta acció, segons va exposar Miquel, es dona resposta a algunes demandes fetes arribar pels professionals dels sectors que intervenen en la qualificació energètica, i que s’han consensuat a través de les trobades mantingudes amb els diferents actors per conèixer l’estat de la implementació d’aquesta normativa per part de l’OECC; es clarifica l’abast de la certificació, adreçada únicament a unitats immobiliàries que tenen demanda energètica –queden excloses propietats com aparcaments o trasters, per exemple, i es dona més seguretat jurídica–; i integra altres vies d’energia com la xarxa de calor que s’està desplegant a Andorra la Vella o fonts menys habituals com la biomassa.

Més de 2.300 etiquetes

En la seva exposició, el director de l’OCEE també va detallar que a Andorra ja s’han registrat 2.319 qualificacions, de les quals 1.461 s’havien sol·licitat en format tradicional i les 858 restants s’havien tramitat per la via digital. Miquel va posar en relleu la darrera xifra pel fet que la possibilitat d’obtenir la certificació de forma digital tot just es va implementar a la tardor del 2020, i va aprofitar per animar a totes les persones capacitades per expedir les etiquetes que ho facin per aquesta via.

Així mateix, cal recordar que des de l’estipulació de l’obligatorietat d’obtenir la qualificació energètica d’un immoble per les transaccions de compravenda des del 2020, s’ha impulsat el procediment, ja que abans d’aquest moment i des de la seva creació el 2013, només s’havien expedit una cinquantena d’etiquetes. D’altra banda, l’Executiu manté la voluntat d’estendre l’obligatorietat als habitatges de lloguer a partir del 2023. I és que, tal com va recalcar Miquel, conèixer aspectes com la qualificació energètica dels immobles «és una eina real en la presa de decisions», és a dir, «empodera el ciutadà de cara a una operació com pot ser la compra d’un habitatge». En aquest sentit, l’instrument dona compliment a un dels quatre pilars que inclou la Llei d’Impuls de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic (Litecc), el del rol actiu del ciutadà i protecció del consumidor.

Finalment, Miquel també va indicar que la modificació del text va en la línia de la nova Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic 2020-2050, especialment en el camí de la descarbonització. I és que, segons s’ha calculat en l’estratègia, la despesa energètica nacional per a usos de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària al sector de l’edificació representa 23% del total. D’aquesta manera, la millora del parc immobiliari, tant de nova creació com l’existent, contribuirà a la lluita contra el canvi climàtic i per la transició energètica.