L’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Andorra (Afmma) està satisfeta que el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma) parli de l’establiment d’un centre d’atenció al Principat, però troba a faltar concreció. Així ho va manifestar la seva presidenta, Rosa Lluís, que va recalcar que «tenir una residència a Andorra no és cap caprici, és una necessitat imperiosa». D’una banda, Lluís va justificar-ho per les persones tractades que «viuen desplaçats del país i estan separats de les seves famílies». Així mateix, també la va demanar com a benefici pels familiars, pel fet que «els desplaçaments es fan complicats», tenint en compte la distància i la necessitat de demanar un dia lliure a la feina, entre d’altres.

De fet, des de l’Afmma recullen les dades exposades per la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, el dimarts sobre les 35 persones que ara s’estan tractant a l’estranger i els cinc adolescents que de mitjana es deriven també fora del país cada any. Una suma de 40 persones que, per Lluís, «malauradament anirà augmentant», i per aquest motiu «estic segura que aquesta xifra fa pensar que és factible que es faci la residència a Andorra». Sigui com sigui, l’entitat recorda que aquesta instal·lació és «la nostra reivindicació des de fa més de 20 anys», i per això, «fins que no ho veiem realitzat no ho podrem aplaudir».

Un altre element que l’Afmma va demanar al Govern i que, tal com va exposar Mas, quedaria recollit al Pisma és la creació d’un observatori sobre salut mental i addiccions. Lluís va manifestar que «és molt necessari» de cara a poder «anar avançats a la problemàtica», i també per saber quins recursos manquen al país. I en la mateixa línia, pel que fa a la voluntat de fer sensibilització que recull el pla, Lluís va posar en relleu la importància de fer pedagogia a la societat i que «no es deixés de fer mai». «La informació és molt important, perquè allò que és desconegut fa por i crea estigma», va puntualitzar la presidenta. 

I més enllà del conjunt de la societat, l’entitat proposa especialitzar en matèria de salut mental i malalties a sectors com el cos d’ordre: «Demanem un servei exclusiu dins de la Policia, amb uns agents formats o fins i tot incorporant un psicòleg, per atendre persones afectades que es troben en un estat que no és el correcte». Perquè, tal com va insistir Lluís, «a altres països s’ha demostrat que quan l’entorn està assabentat i coneix la problemàtica, pot actuar correctament», posant l’accent en el fet que «volem que se sàpiga que [les persones afectades per una malaltia mental] són persones normals i se’ls ha de tractar amb tota la normalitat dins la societat».

Adequar la presó

Una altra qüestió que la presidenta de l’Afmma va reivindicar va ser l’establiment d’un mòdul psiquiàtric al centre penitenciari. Lluís va assegurar que «allà hi ha persones amb problemes de malaltia mental, drogoaddicció o alcoholisme, i estan tots junts», i va afegir que «demanem que se’ls cuidin, perquè són persones que tenen unes patologies i s’han de tractar com cal». En aquest sentit, l’Afmma recorda que a la Comella «hi ha una planta buida completament, i es podria adaptar de seguida». De fet, també va alertar que dues persones s’havien autolesionat darrerament, declarant que «espero que no hagi de passar una desgràcia perquè en comencéssim a parlar seriosament».

D’aquesta manera, l’associació es trobava a l’espera de rebre l’esborrany per comprovar el resultat de les seves demandes al Pisma, però amb la sensació que es tractarà d’un full de ruta genèric. «Estem una mica decebudes perquè nosaltres voldríem veure reflectit els serveis que falten i que s’implementaran», va reconèixer Lluís, insistint que «el que reclamem com a associació és que necessitem recursos».

I en aquesta línia, la presidenta de l’Afmma va avisar que «a Andorra tenim molts problemes amb temes de drogoaddicció o d’alcoholisme, i la realitat és que no s’estan atenent correctament», lamentant que «el parc de psiquiatria està sota mínims quan és el moment més crític en aquest país per culpa de la pandèmia». Per aquest motiu, va admetre que «m’agradaria que el ministre anunciés aviat que ja hi ha un cap de salut mental, perquè és necessari algú que porti el vaixell o anirà a la deriva».