L’economista espanyol i assessor de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en matèria de pensions, Jose Antonio Herce, va ser l’encarregat de donar el seu punt de vista sobre el tema en la tercera sessió de la comissió d’estudi per a la viabilitat de les pensions. Herce va plantejar l’edat de jubilació i el sistema mixt com dues possibles solucions per Andorra per millorar el sistema de pensions actual.

Sobre l’edat de jubilació, l’expert espanyol considera necessari vincular aquesta edat a l’esperança de vida. «No és just que les persones que viuran molts més anys que els seus pares es vulguin retirar a la mateixa edat», va indicar Herce. A més, va incidir en el fet que el 2017 el 90% de la població sobreviu als 65 anys, que era la gran edat el 1900 i només el 26,18% d’una generació hi arribava. Ara aquesta línia es situa en els 81. Davant d’aquest fet, l’expert va reiterar la necessitat «d’ajustar els paràmetres, la jubilació s’ha d’adequar a l’esperança de vida perquè les pensions siguin suficients, sostenibles i qualitatives».

Tot i això, Herce va assegurar que és conscient que hi ha feines físiques en què no es podrà allargar l’edat de jubilació. En aquests casos, «l’Estat hauria de jubilar als 50 anys els treballadors que mostrin símptomes de cansament i donar-los un temps sabàtic i de formació per poder-se reactivar».

Referent al sistema mixt, l’economista va assenyalar que aquest ha d’estar format per tres pilars que ajudin a garantir «la sostenibilitat, la suficiència, la solidaritat i la contribució». El primer seria la seguretat social com a assegurança professional obligatòria de repartiment i aportació definida; el segon, estendre el sistema per al fons de jubilació per part dels funcionaris a la resta de sector i, per últim, l’obligació d’estalviar de cada persona.

Per a les pensions, Herce va afirmar que «no existeix un sistema perfecte». A més, va precisar que quan es fan reformes estructurals es triga a veure’s els resultats i, per tant, la transició és lenta.

El president de la CASS, Albert Font, va ser l’encarregat d’obrir la sessió amb una explicació dels diferents sistemes de pensions que hi ha en l’actualitat. A més, amb el sistema actual a Andorra –el de repartició–, Font va advertir als joves el cost que hauran d’assumir si no hi ha canvis en el sistema: «A causa de l’envelliment de la societat hauran de pagar les pensions actuals i futures».

Repassant la piràmide poblacional, Font va alertar que el perfil de cotitzants joves a Andorra és mínima i aquests tenen «una qualitat econòmica baixa». D’aquesta manera, tal com va assenyalar, el gruix de cotitzants es concentra entre la franja de 40 i 65 anys. Un fet que el president de la CASS va atribuir a «l’allargament dels estudis» i que comporta que les persones s’incorporin més tard al món laboral i amb uns salaris més baixos que en anys anteriors. A més, aquesta remuneració econòmica no experimenta cap increment durant més temps.

Finalment, el president del Consell d’Administració del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, va reiterar que «no hi ha solucions miracle per garantir la viabilitat del sistema de pensions». A més va recordar que les funcions de la comissió són «d’assessorament tècnic», que es troba en fase d’anàlisis, i la «d’acordar propostes per tal de poder-les elevar al consell general». Unes mesures que hauran de tenir en compte que Andorra «és un país amb una realitat demogràfica i econòmica molt particular. No es pot copiar mimèticament el que es fa a altres països», va assegurar el president del fons de reserva. Aquest model, tal com va apuntar Cinca, «ha de ser dinàmic en funció del mateix mercat laboral, l’esperança de vida, els anys de crisis econòmica i recuperació», entre altres aspectes, però que «tingui la capacitat d’adaptar-se», ja que «com més s’adapti, menys vegades s’haurà de fer el debat sobre les pensions».

La comissió s’atura per l’estiu i no serà fins al pròxim 7 de setembre que hi haurà les pròximes compareixences on diferents experts continuaran desgranant la seva visió sobre les pensions.