El Pla Integral de Salut Mental i d’Adiccions (Pisma) ja compta amb un primer esborrany. Amb sis eixos principals i 14 línies estratègiques, s’han definit 62 accions que marcaran el futur de l’atenció en salut mental i addiccions al Principat, on destaca la voluntat d’establir un centre assistencial al país, lluitar contra l’estigmatització de les malalties mentals, la reestructuració del model d’atenció que se centri en la persona, o l’obtenció de dades per extreure conclusions i guiar les polítiques en la prevenció de la salut mental. Així ho van informar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet; la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas; i l’assessor del Govern en matèria de salut mental, el doctor Pere Bonet, en una compareixença davant la Comissió Legislativa de Sanitat, ahir.

Així, amb la idea sobre la taula de crear un centre d’atenció de les patologies mentals a Andorra, el Govern espera posar el fil a l’agulla l’any 2022, amb els estudis tècnics sobre les necessitats que requeriria l’espai, el model o la forma que hauria de tenir, si bé el ministre va insistir que es tracta d’un element que es troba en un punt molt inicial: «Primer cal saber a qui va dedicat aquest recurs i l’estructura». En qualsevol cas, l’objectiu amb l’establiment d’aquesta instal·lació seria el de poder tractar al Principat les 35 persones adultes que ara reben atenció fora del país –totes aquelles que es poguessin beneficiar del trasllat–, i que són d’estada llarga. De fet, Mas va detallar al respecte que una possibilitat seria definir un espai «polivalent» per a les diferents realitats dels pacients, remarcant que «la voluntat del Govern és tenir un recurs per aquestes persones, i aleshores, trobar-li l’encaix de cada perfil».

I és que l’atenció integral personalitzada és un dels dos pilars fonamentals del Pisma pel tractament de la salut mental al país, ja que segons la secretària d’Estat «plantegem una atenció centrada en la persona perquè s’ha demostrat més eficaç». Així mateix, el segon fonament és el de l’atenció comunitària, és a dir, que «anem més enllà del tractament per buscar una prevenció i promoció de la salut mental, sensibilitzant a la població».

Marc de 10 anys

El Pisma s’ha elaborat definint el marc d’actuació fins al 2030. Tot i això, el Ministeri de Salut espera poder iniciar la majoria de la seixantena d’accions previstes des de l’aprovació del pla –que s’espera a la tardor–, i fins al 2023. En aquest sentit, alguna de les accions que van posar en relleu Mas i Bonet en la seva exposició van ser: la creació de la Unitat i la Taula de Salut Mental i Addiccions; actualitzar la cobertura de les patologies al servei d’urgències; desenvolupar l’estratègia nacional de prevenció del suïcidi; crear un Observatori de Salut Mental i Addiccions; impulsar la recerca; o aprofitar les TIC en la pràctica assistencial i promoció de la salut mental, entre d’altres.

El document presentat ahir s’ha elaborat en un any i mig de treball i més de 70 reunions amb les diferents associacions del país, que ara faran el retorn de l’esborrany abans de poder-lo elevar al Consell General. «És un pla que hem treballat de forma intensa des del ministeri aquesta legislatura», va assegurar Mas, que també va manifestar que «el pla ha de permetre desenvolupar les polítiques lligades a la salut mental». Per aquest motiu, quan alguns consellers de la comissió van manifestar els neguits davant la «manca de concreció» del Pisma, Benazet va assegurar que «hem defugit d’un programa curtterminista», defensant que «la salut mental és prou important per poder-la enfocar i mirar a un horitzó més ampli». «El Pisma és un document molt laboriós i aborda el tractament de la salut mental de forma actual i amb visió de futur», va sentenciar.