PUBLICITAT

Andorra i Catalunya volen donar un impuls «històric» als vincles veïnals

Espot i Aragonès volen ampliar la col·laboració sanitària entre l’hospital andorrà i la comarca de l’Alt Urgell

Per Alba Llacuna

El cap del Govern, Xavier Espot, amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès
El cap del Govern, Xavier Espot, amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès | SFGA

El cap de Govern, Xavier Espot, i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, van reunir-se ahir al Palau de Generalitat en una trobada que els dos líders polítics van qualificar d’«històrica» i amb la voluntat de reimpulsar les relacions i millorar el bon veïnatge. Cal recordar que feia 12 anys que no es mantenia una reunió al més alt nivell entre les dues institucions. «Es reprenen les relacions bilaterals. La trobada ha deixat patent la bona sintonia i ens ha ajudat a enfortir la col·laboració entre els dos territoris», va assegurar Aragonès. En la mateixa línia es va manifestar Espot, que va afegir que «tot i que les relacions s’han mantingut inalterables, ens hem compromès a fer periòdiques aquestes visites». La pròxima trobada, com va apuntar el president català, serà a Andorra i ha de permetre als dos governs «dissenyar les estratègies compartides en clau de futur».

Precisament, en relació amb l’absència de reunions presencials durant 12 anys, tant Espot com Aragonés no van voler precisar els motius. El cap de Govern va afirmar que durant la pandèmia «es va fer una trucada telemàtica», mentre que des de la Generalitat es va relacionar al poc temps que ambdós fa que estan al càrrec i a la «situació política» catalana dels últims temps. Tot i això, els dos mandataris van assegurar que «mai s’ha deixat de mantenir una relació bilateral i la voluntat ara és donar-li la màxima rellevància constitucional».

En aquest primer contacte entre Espot i Aragonès es va fer un repàs dels interessos comuns i van acordar «donar l’impuls polític necessari i delegar als ministres i consellers aquests temes que estan en fase més embrionària». Entre aquests hi ha l’enfortiment de les activitats de la Fundació Ramon Llull, la gestió dels residus, l’expansió de l’Aeroport Andorra-La Seu d’Urgell, el desenvolupament de l’àmbit esportiu als Pirineus, les infraestructures o la cooperació en matèria de salut.

Sobre el darrer punt, Espot va especificar que la pandèmia va donar més importància a la coordinació i la col·laboració en matèria de salut. En aquest sentit va posar en relleu que «durant la situació més crítica vam ajudar l’Alt Urgell acollint alguns pacients, i tenim la voluntat de prestar més serveis des de l’hospital». «Es vol aprofundir en la cooperació, tot i que encara s’ha de definir com serà l’acord» per ampliar l’atenció a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell dels pacients de l’Alt Urgell i el Pirineu.

Espot també va aprofitar l’ocasió per explicar al president de la Generalitat l’estat de les negociacions per a un acord d’associació amb la UE. Els mandataris van coincidir en l’oportunitat de dinamització i de progrés econòmic que representa l’accés als programes europeus per a tota la zona pirinenca. En aquest sentit, es va fer especial incís en la qüestió del desenclavament geogràfic del territori pirinenc. Tant Espot com Aragonès van constatar la necessitat d’impulsar projectes que facilitin les comunicacions transfrontereres i la connexió entre ambdós territoris.

Aragonès i Espot van recalcar la importància de seguir treballant conjuntament per la dinamització del teixit econòmic i social dels Pirineus i, alhora, per al creixement sostenible de tota la zona. Aquesta voluntat es veu recollida en la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), que actualment es troba sota la presidència de Catalunya, i que avança sobre el pla d’acció de «l’Estratègia Pirinenca», centrat a millorar la qualitat de vida dels seus habitants a través de la cooperació transfronterera.

Finalment, en la reunió també es van posar en relleu alguns projectes transfronterers ja existents de l’àmbit cultural, com la candidatura transnacional per a Patrimoni Mundial de la Unesco, que inclou 12 monuments: 10 situats a Andorra –set esglésies, dues zones arqueològiques i un monument civil–, el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell i el Castell de Foix, a França. Ambdós mandataris també van destacar l’interès compartit per continuar fomentant i projectant la cultura i llengua catalanes, mitjançant un nou impuls de la Fundació Ramon Llull, que presideix el Principat d’Andorra.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT