Només era migdia, però els més atrevits ja van agafar posicions per veure la cursa ciclista. Per endavant gairebé sis hores per veure els ciclistes, però l’emoció i les ganes van poder més que l’espera. «A les 12.00 hores hem escollit el lloc des d’on volem veure el final de l’etapa», va indicar Enrique de Miguel, que amb un grup d’amics s’ha desplaçat al Principat per veure l’arribada del Tour, i s’estarà fins dimarts  per acomiadar-lo amb una promesa per a futures edicions: «m’agradaria poder, encara que només fos per uns dies, fer el seguiment» de la cursa ciclista.

El sol i la calor tampoc es va voler perdre la cursa ciclista i des de primera hora del matí va fer acte de presència. Només les furgonetes remullant els espectadors i les que repartien aigua i galetes van fer més amena l’espera.

Els que es van aconseguir una bona posició a la línia de meta, a més, van poder seguir l’etapa a través de la pantalla gegant instal·lada en el podi.

A mesura que s’acostava l’hora prevista del pas de la cursa, les zones urbanes van anar guanyant en ambient, tant amb gent del país com de fora. «Hem vingut expressament. Ens queda relativament a prop de casa i hem aprofitat per venir a veure-la», va apuntar Carme Carmona, procedent de Catalunya. D’altres, com Karlhy Nossa, s’ha desplaçat al Principat per gaudir d’un cap de setmana complet: «Vam venir ahir al Mountain Music Festival, Caldea i avui el Tour de França. Més no es pot demanar». «Ens hem acostat. S’ha d’aprofitar per gaudir d’una jornada així», va assegurar Meritxell Ibañez, resident al país.

Sigui com sigui, no sempre plou a gust de tothom. «Nosaltres hem vingut a portar els nens a un campus d’esport al país i ens hem trobat amb el Tour. Fins que no acabi no es podrà tornar cap a casa», va lamentar Jordi Riba. Tot i això, no van deixar escapar l’ocasió per gaudir del pas de la caravana i els ciclistes.

Primer va ser la caravana, els diferents patrocinadors de la prova esportiva van fer les delícies dels espectadors amb obsequis de regal. Gorres, llapis, samarretes, bosses, gominoles, etc; qualsevol objecte era bo per endur-se un record del Tour. Petits i no tan petits van agafar tot allò que els queia al costat, omplint bosses que després s’endurien a casa. «A banda de gominoles, hem aconseguit una samarreta i una gorra», es va mostrar content en Leo, de set anys, que acompanyat del seu pare va omplir una bossa plena de records de la prova ciclista.

Mobilitat, missió impossible
S’havia advertit de no desplaçar-se en cotxe per les restriccions de mobilitat, però moure’s a peu també van ser gairebé una missió impossible durant gran part del dia d’ahir.

Des de primera hora del matí, es van començar a posar les tanques per delimitar la zona on passava la cursa, i, des d’aquest moment, creuar de vorera era tota una aventura. «Normalment creuo per davant del Govern, i ara em fan baixar fins a la rotonda del Tobira», es va lamentar una treballadora del Capabro de Prat de la Creu, que no després d’intentar-ho una bona estona, va acabar convencent a l’organització, la Policia i circulació perquè la deixessin caviar de vorera per arribar a la feina.

«Està molt bé que facin arribar el Tour al país. Té repercussió a nivell econòmic i de país, però han de ser més comprensibles amb els que ens toca treballar», també es queixava, en aquest cas, un treballador d’un establiment de l’Avinguda Meritxell, que no ha tingut sort i va haver d’arribar fins a la rotonda de la Dama de gel per poder canviar de vorera i seguir el seu camí.

Sigui per bé o per malament, el que està clar que el Tour de França va deixar petjada entre aquells que els van venir a veure expressament o se’l van trobar.