La delicada i complexa situació econòmica que viu actualment l’estació de Vallnord-Pal Arinsal per la crisi sanitària i la possible construcció del telefèric des del pic de Carroi a Pal van centrar la reunió de poble de la Massana que es va celebrar ahir. 

Quant a Vallnord, la cònsol major, Olga Molné, va assegurar que des de la corporació es vol que continuï sent el motor de la parròquia, ja que sense l’estació «tot el sector econòmic en surt perjudicat, tal com s’ha demostrat durant els mesos de confinament als països veïns», i per aquest motiu s’està treballant intensament en el full de ruta, a més d’un canvi d’accionariat d’EMAP imminent. De moment, no hi ha res tancat i, segons Molné, s’estan estudiant «diversos escenaris» que es presentaran la pròxima tardor en una altra reunió que haurà de determinar el futur de l’estació. El canvi de model, però, haurà d’incloure inversions imprescindibles per fer créixer el nombre d’esquiadors: «Des del 2013 s’han fet diferents accions per millorar la gestió de l’estació i, fins i tot, a vegades hem tingut beneficis, però no han estat suficients per mantenir la competitivitat ni perquè fos capdavantera. L’estació es va envellint a poc a poc i cal donar-li una volta perquè sigui la que tots volem i mereixem», va reconèixer Molné. I és que la cònsol va recordar que per enguany es preveu que Vallnord-Pal Arinsal tanqui l’exercici amb unes pèrdues de set milions d’euros i un endeutament de més d’11 milions. Així, a parer del Comú de la Massana, per arribar a una situació òptima l’estació s’enfronta a tres grans reptes: econòmics que, «sí o sí», passen per una nova forma accionarial amb un o més partners; reforç del lideratge en el món de la bicicleta i medi ambientals, ja que ha de ser «una estació sostenible», tal com es contempla en el projecte Hortitzó 2040 del comú. 

Tot plegat, segons Molné i la cònsol menor, Eva Sansa, seria més fàcil amb l’arribada d’un telefèric que anés directament de la capital a les pistes d’esquí. Aquest, però, va directament lligat a una ampliació paral·lela de fins a 90 quilòmetres de pistes que podria costar entre 25 i 30 milions d’euros i fer augmentar els dies esquiables a 150.000. A més, tal com va destacar Sansa, «seria a cost zero per a la corporació massanenca, ja que és la capital qui s’encarregaria del manteniment tècnic i de l’aportació perquè l’ús del telefèric fos gratuït per a esquiadors i bikers». 

Tot i això, ambdues cònsols van assegurar que, arribat el moment, s’encarregaran diversos estudis d’impacte econòmic a la parròquia i un cop es disposi de tota la informació se celebrarà una reunió perquè, posteriorment, tothom que ho vulgui voti en una consulta popular amb coneixement de causa. En cas que el resultat fos negatiu, Molné va avançar que el projecte es faria des d’Andorra la Vella fins al pic, on s’instal·larà un restaurant i un gran atractiu turístic, «però la capital ja no seria peu de pistes».

Tanmateix, el telfèric podria ser una línia directa des del centre d’Andorra la Vella fins a la Caubella, on s’ubicarà l’heliport nacional. En aquest sentit, Molné va afirmar que  cap poble massanenc se’n veurà afectat. «Tots tenim clar que necessitem un heliport nacional per tenir un transport eficient i per dinamitzar l’economia i el turisme de la parròquia. La Caubella és la millor ubicació en tots els sentits», va assenyalar la cònsol major, tot destacant que s’han fet els estudis acústics i de medicions per garantir que la instal·lació no suposarà una molèstia per als veïns. 

Finalment, i quant a una altra de  les principals preocupacions dels ciutadans, Sansa va informar que s’està treballant per eliminar les retencions que es formen cada dia al centre de la Massana i amb aquesta voluntat s’estan reestructurant els passos de vianants, s’ha habilitat un pas soterrat, s’està construint el doble carril a la rotonda d’Anyós i s’han modificat els horaris de l’escola francesa per evitar el col·lapse que provoquen els pares que recullen els  fills, i que coincideixen amb les arribades i sortides els infants de l’escola andorrana.