El llegat de Casa Rossell continua donant alegries al patrimoni cultural del país. Ahir, el Ministeri de Cultura va mostrar algunes de les prop de 900 peces tèxtils que va catalogar al llarg dels darrers mesos i que formaran part del fons del futur Museu Nacional d’Andorra. 

La cap d’àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà, va qualificar la col·lecció «d’excepcional», ja que al país -ni tampoc a la regió- «hi ha cap família que guardés un volum tan important de béns o objectes com Casa Rossell». En aquest sentit, la responsable de la restauració, Mireia Garcia, va recalcar que «sovint en museus trobem una faldilla, o una armilla que provenen de diversos orígens, però en el cas de Casa Rossell tenim gairebé un miler de peces de roba guardades que van pertànyer a la mateixa família».

Entre les curiositats que es van mostrar, hi ha un barret translúcid fet amb crim de cavall, i unes sabates de taló de tela brodada amb motius florals i detalls de fil metàl·lic. Garcia va destacar la gran varietat de gustos estètics que van trobar, «hi ha peces de totes les edats, i les de dona algunes són més moderades o d’altres una mica atrevides; hi ha casaques, pitreres, mànigues desmuntables que no són gaire freqüents, faldilles, volants de màniga, còfies o gorres d’infants, i una gran varietat de roba d’home, que tampoc és gaire comú trobar-la». De fet, en xifres estaríem parlant «d’una setantena de peces del segle XVIII, una peça catalogada del segle XVII -una coixinera amb un gravat de seda-, una trentena que està a cavall del segle XVIII al XIX, unes setanta del segle XIX, i més de 600 que van del segle XIX al XX i del segle XX», va detallar la cap d’àrea de Béns Mobles.

Entre el tèxtil recuperat també s’ha de destacar la gran quantitat de peces vinculades al parament de la llar, com jocs de taula, cortines i coixineres. Tant Garrallà com Garcia van voler posar sobre la taula la importància de la col·lecció, «que té un molt bon estat de conservació i engloba una franja cronològica molt àmplia. A més, té peces que engloben els principals camps tèxtils: parament de la llar, indumentària civil, i peces d’àmbit litúrgic».

Per a la seva catalogació, es va estrenar una cambra d’anòxia que permet desinfectar grans quantitats de peces antigues. De la mateixa manera, Garrallà va admetre que tampoc saben per què la família va guardar durant tants anys un volum tan gran d’objectes i roba, però una de les teories apunta que «com hi va haver dues generacions sense descendència, és possible que s’anessin acumulant les peces sense necessitat de fer lloc per als nouvinguts».

L’any 2022 es preveu completar la catalogació dels més d’11.500 objectes de Casa Rossell. Quan es finalitzi, no hi haurà una col·lecció similar al país, ja que, segons Garrallà, «no serà comparable a la del Museu Casa d’Areny-Plandolit perquè la història d’aquesta família va ser diferent».