La comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions va viure ahir la primera jornada de treball amb la compareixença de dos experts. El primer va ser un dels autors de l’estudi actuarial de l’estat de les pensions  de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) del 2018 i membre de l’empresa Actense, Guillaume Leroy, que va indicar que l’estat del sistema de les pensions s’ha «degradat» a causa de la crisi sanitària d’aquest últim any i mig.

Entre els factors que Leroy va apuntar van ser la davallada de les cotitzacions i els tipus d’interès baixos que no permeten que el fons de reserva aconsegueixi rendibilitats elevades. A tot això, l’expert francès va afegir el factor de conversió elevat, en comparació a altres models similars com Mònaco, Nova Caledònia o Luxemburg, que «són molt menys generosos» del que hi ha Andorra i accentua «la feblesa» del sistema del Principat.

Leroy, a més, també va remarcar, en aquesta comparativa amb els altres països, que tots ells aporten un règim complementari d’obligada cotització per completar la prestació. Tot i això, va recalcar que aquests estats també s’estan plantejant possibles reformes dels seus sistemes de pensions.

Davant de tots els números, la primera data que va recordar Leroy va ser la del 2024, quan es preveu que finalitzi el superàvit de la branca de jubilació i, per tant, sigui necessari començar a gastar els diners del fons de reserva o que el Govern aporti la diferència entre els ingressos de les cotitzacions i la despesa de les pensions. La segona, el 2037 o 2038, quan es preveu que pugui desaparèixer el fons de reserva si no hi ha cap reforma del sistema de pensions. En aquest cas va ser taxatiu: «Hem mirat com evolucionen les reserves, i aquestes desapareixeran el 2037 o 2038. Caldrà augmentar les cotitzacions i baixar les pensions si no es fa res», va afirmar l’expert francès davant els membres de la comissió.

Un 3,8% del PIB en pensions
El segon expert en pensions, en aquest cas proposat pel Partit Socialdemòcrata, va ser Luís Vicente Recuenco. L’expert espanyol va fer una comparativa d’Andorra amb altres països, concretament, Espanya, Suècia, el Regne Unit i els Països Baixos, amb diferents sistemes de pensions. D’entrada, una de les dades que va voler posar en relleu va ser que a Andorra la despesa en pensions és d’un 3,6% del seu Producte Interior Brut (PIB), quan la mitjana dels països desenvolupats és de l’11,8%. De fet, va puntualitzar que al país «la despesa social se situa en el 8% del PIB, el que et dona una idea que no s’està fent molt». L’expert espanyol, a més, va indicar que les cotitzacions al país són baixes. En aquest sentit, va posar com a exemple que les contribucions, amb el sistema sanitari cobert, a Europa són del 40%, mentre que a Andorra són del 20%.

Recuenco va recalcar que els països on el sistema de pensions estan en millor situació són aquells on la dona té una major presència en el mercat laboral. També va posar èmfasi en les polítiques d’atenció a la dependència, la fecunditat o les inversions en empreses que apostin per la innovació, que per Recuenco, són alguns dels fonaments en els quals tots els països hauran de fonamentar-se per a la sostenibilitat del seu sistema de pensions. Un sistema que s’haurà de basar en tres pilars: el públic, l’ocupacional o empresarial i el personal.