Maria Nazzaro (30 anys) va ser escollida per unanimitat com a coordinadora de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) el darrer 8 de juny, agafant el relleu de Joao de Melo. Emma Juan i Tomàs González van completar la nova junta. Concep la política com una eina generadora de canvis i benestar social, i en la seva etapa, espera promoure la participació dels joves en la política.

–Què la va animar a implicar-se en la política?
–El que em va animar a implicar-me en la política és el fet de tenir l’oportunitat de fer arribar realitats diferents als organismes que són els que finalment acabaran legislant cap a una banda o cap a una altra, o tenint en compte o no determinades situacions a l’hora de legislar.

–I que la va impulsar a presentar-se com a coordinadora de la JSA?
–Fa cosa d’un any que vaig entrar a formar part de la JSA, fa un any i mig més o menys, i a poc a poc he anat endinsant-me en el que és la JSA. Vaig estar parlant amb el meu company Joao de poder fer el relleu i de poder acabar l’etapa dels seus dos anys i començar-ne una de nova. I em va acabar d’animar el fet que era una dona, i mai n’hi havia hagut cap al càrrec: es tracta de poder començar a trencar amb aquests temes, visibilitzar que les dones també podem estar a la política i que, de fet, cada cop n’hi ha més.

–Què suposa per a vostè, doncs, ser la primera dona que ocupa aquest càrrec?
–Em sento molt orgullosa,  perquè crec que és important que les dones també formem part de la política, i espero i desitjo que el fet que jo m’hagi presentat animi també a altres dones i altres joves sobretot, a poder endinsar-se en el món de la política, i intentar dir la nostra des de la visió femenina.

–Quins objectius s’han marcat, juntament amb Emma Juan i Tomàs González?
–De moment, un dels objectius que ens hem marcat és poder començar a buscar eines o mecanismes per intentar que cada cop més joves tinguin una mica la curiositat per la política i poder així agafar més participació en general. Però sí que volem motivar els joves perquè cada cop participin més i diguin més la seva a l’hora de fer política.

–Així, creu que els joves andorrans estan implicats en la política?
–No crec que la qüestió de la participació política dels joves sigui un problema només d’Andorra, sinó que es dona arreu. Sí que és veritat que un dels hàndicaps que tenim aquí és que molts de nosaltres, quan comencem a créixer, marxem a estudiar a l’estranger, i molts tornem, però d’altres no. I això fa que hi hagi un distanciament amb la política i amb els successos del país, que no convida a participar-hi. Jo crec que un dels motius pels quals això passa a Andorra també és perquè, fins que no has acabat la carrera, no saps ben bé on acabaràs: si retornaràs o no, on iniciaràs la teva nova etapa... I això és un condicionant molt gran que tenim en aquest país.

–En canvi, sí que hi ha joves implicats en moviments socials. Creu que és una manera perquè creixi l’interès en la política?
–Sí. Jo crec que és important participar en política, però sobretot participar de la societat i de la ciutadania. És a dir, si tu ho fas mitjançant una associació o a partir del fòrum, són mecanismes que té la societat perquè participem tots i perquè tots puguem tenir diferents lluites. Per tant, crec que és igual d’important que participem en política com que ens associem per allò que realment creiem i volem defensar.

–Tanmateix, troba que el fet que el país sigui petit convida a participar-hi més?
–Sí, ho veig així. De fet, hi ha vegades que ser petits ho venen com un inconvenient, però crec que ho hauríem de veure com una cosa positiva, perquè fer política per menys persones dona la facilitat de poder veure els resultats, i això no passa a tot arreu. O sigui, que és molt més fàcil que un mateix vegi els resultats que surten de la seva pròpia participació o de la seva veu. 

–Durant el XVIIIè Congrés del PS, amb l’Emma Juan, van fer una ponència sobre l’avortament. Quin és el seu plantejament al respecte?
–El que plantegem l’Emma i jo és anar una mica més enllà del que fins ara s’havia estat debatint: hem donat molts tombs en els pressupòsits, i la nostra proposta és que no ens quedem aquí, sinó que parlem ja de l’avortament lliure. I que si algun dia arriba, ho puguem legislar com els països veïns.

–I ho veu possible?
–Veig que és una feina difícil a poder aconseguir, més que res per les relacions institucionals i diplomàtiques que tenim, però no ho veig impossible. Al final, crec que el poble d’Andorra és sobirà i decideix per si mateix, per tant, crec que arribarà un punt, i hi vull confiar com a dona i com a jove, que serà una idea que predominarà entre les persones, finalment.

–Un altre element que es debat sovint a Andorra és l’accés a l’habitatge. Què n’opina? Què pensa que cal millorar?
–Crec que és una qüestió que cal millorar. No crec que hi hagi només una única solució, sinó que s’ha de fer una feina molt transversal en l’àmbit de l’habitatge perquè tothom pugui tenir garantit un habitatge digne, i sobretot que se’l pugui permetre: que el fet de tenir accés a aquest habitatge no generi precarietat al nucli familiar.

–Tornant a la temàtica dels joves, fa uns dies van presentar la Proposta d’acord de joventut entre totes les forces. En pot fer cinc cèntims?
–Va ser dia on tots vam estar contents perquè vam recollir els fruits de molt temps de treball, de moltes reunions i de molt debat entre nosaltres. Crec que és quelcom molt positiu que entréssim a tràmit aquestes 72 propostes, perquè han nascut dels joves i estan pensades pels joves. I també penso que s’ha aconseguit, per primera vegada, una feina molt important, i és que tots els joves, independentment dels colors, ideologies i els partits dels quals formem part, hem arribat a acords pel futur i per millorar la situació actual dels joves a Andorra.

–Troba que aquesta acció a l’uníson pot ser exemplificant per les seccions generals dels partits polítics?
–Sí. Crec que no és fàcil arribar a acords, perquè no és senzill parlar de tots els temes, però crec que és la base de la política, en definitiva: dialogar i arribar a fer petits passos que siguin beneficiaris per a tots i totes. Evidentment, sempre hi ha temes que ens separen i distancien més, com és lògic, però crec que sempre podem trobar ponts en comú, i és aquí on ens hem de centrar.

–Per últim, tenint en compte els diferents elements d’actualitat dels darrers dies al voltant de la seva formació, com veu el futur del PS?
–Sento que els que hi som tenim ganes de sortir i de treballar-hi; de demostrar que seguim amb les nostres propostes, les nostres maneres de veure les coses; i que estem amb moltes ganes de poder-ho tirar endavant.