«Si el Govern no ens escolta ni fa res, el percentatge dels ingressos que una persona destina al lloguer es pot enfilar fins al 45% en 5 anys», va assegurar el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Artur Homs. Una situació que seria pitjor a la que va fer pública dilluns el CRES, en què situava aquest percentatge en el 39%, sis punts per sobre del 33% recomanable. Dins d’aquesta problemàtica, Homs va afirmar que «si mirem casos puntuals, ja hi ha persones que destinen el 50% del seu sou al lloguer de l’habitatge», tot i que es podria convertir en habitual si no es redreça la situació.

En aquest sentit, des de l’APBI van reconèixer que «a Andorra tenim un problema amb l’habitatge», però, alhora, es va lamentar que les accions de l’Executiu «no van en una línia per facilitar que el mercat es reguli per si mateix». «Hi ha molts problemes que el Govern i la Taula de l’Habitatge estan obviant  i afecten directament a la matèria», va considerar el president de l’APBI.

Entre els principals problemes que afecten l’habitatge, per una banda, hi ha els sous que, com va puntualitzar Homs, «a Andorra són baixos» i no faciliten l’accés a un pis assequible.

Per altra banda, una qüestió afectaria els propietaris, hi ha la «manca de seguretat jurídica», així com l’elevat cost de la construcció al Principat, on s’inclouen els plans d’urbanisme o les cessions obligatòries i que suposen «un sobrecost molt important». Respecte al primer punt, Homs va reclamar un text on poder recolzar-se, ja que, avui en dia, «si una persona no et paga, poden passar vuit mesos fins que no marxi del pis». En aquest sentit, va indicar que els propietaris el que fan és «no construir» o «urbanitzar els seus terrenys i vendre-ho».

Per poder intentar resoldre el problema, Homs va insistir en «crear un entorn de seguretat jurídica pel propietari»; que els propietaris «estiguin a la Taula Nacional de l’Habitatge», de la qual va denunciar que se’ls ha fet fora sent un dels principals actors en la matèria; «alleugerir les mesures econòmiques per construir de cara al lloguer» i «posar incentius». Un conjunt de mesures que permetrien poder oferir lloguer a «un preu digne».

A tot això, des de l’associació van afegir l’alçada del país, la mínima  900 metres, que comporta que els habitatges hagin d’adequar-se a la climatologia i a la normativa d’eficiència energètica i la situació que viu el sector des del 2008 amb legislació del Govern que afecta els preus del lloguer. «Els únics que estem regulats amb unes mesures que són arbitràries som els propietaris d’habitatges», va recalcar el president de l’APBI, que va posar com a exemple els forns de pa, l’alimentació o els pastissers que posen els preus que a ells els interessa sense que intervingui l’Estat. Un darrer punt en què Homs es va mostrar molt crític amb l’Executiu, ja que com va recordar, «és un contracte mercantil privat entre dues persones, una persona i una societat o dues associacions» i «espanta els possibles inversors».