Sònia Bigordà va ser elegida presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) el darrer 10 de juny, agafant el relleu d’Òscar Fernández. La nova junta, parcialment renovada, està enfrontant la posada en marxa definitiva del dispositiu d’atenció psicològica per la Covid engegat pel Govern. A més, també seguirà treballant per la incorporació dels professionals que representen a la cartera de serveis de la CASS.

–Quins són els objectius principals que s’ha marcat pel mandat que ara inicia?
–La nova junta del Copsia afronta la nova campanya amb la voluntat de seguir treballant en el desenvolupament de la cartera de salut, en el Pla Integral de Salut i Addiccions, en els drets dels infants en matèria de salut mental, en la formació dels col·legiats i altres col·lectius de la societat andorrana i, sobretot, en el benestar psicològic de tota la població del país.

–Es comentava que no hi havia cap candidatura, què la va animar a presentar-se finalment?
–No havent-hi cap candidatura, es va decidir mantenir quatre membres de la junta anterior en funcions i incorporar dues noves persones. L’objectiu és que la junta estigui renovada al setembre. Animem a la resta de col·legiats a unir-s’hi i col·laborar en el desenvolupament de la psicologia a Andorra.

–Té una línia continuista amb la gestió que portava Òscar Fernández?
–Sí.

–Ha entrat a la presidència just en el moment que es posa en marxa el dispositiu d’atenció psicològica per la Covid del Govern. Com han viscut dins del col·legi aquesta negociació per la forma del servei?
–La voluntat del col·legi sempre ha estat la de treballar per garantir l’accés a l’atenció psicològica per a tots els ciutadans que ho necessitin, també en el cas dels afectats per la pandèmia. Per això, hem proposat modificacions al conveni, per millorar-ne la qualitat del servei i garantir una atenció adient a la patologia de cada pacient. Destaquem, però, que en cap cas s’han demanat canvis respecte del preu fixat pel conveni, les propostes sempre han estat centrades en aspectes tècnics.

–Aleshores, per què es va trigar tant a assolir un conveni? Alguns mitjjans sí que van mencionar el motiu de les tarifes...
–Des del Copsia valorem positivament l’inici del programa d’atenció a les persones afectades per la Covid-19 que començarà en els pròxims dies. 
El treball conjunt aportat des del col·legi per a la millora del conveni ha estat clau per contribuir a la qualitat del programa i garantir una pràctica comuna i en consens amb totes i tots els professionals de la salut que s’hi adheriran.
La negociació es va centrar en el model atencional. Les tarifes van ser el punt dissonant, però és important no perdre de vista el debat de fons. Una atenció integral de qualitat ha de tenir un preu proporcional a la dimensió del servei. 

–Quines expectatives tenen amb aquest servei?
–Apropar la Salut Mental a tota la població: que tota aquella persona afectada per la Covid o per derivats de la mateixa en qüestions psicològiques pugui ser atesa de seguida, i que tingui un espai de suport i d’escolta al seu malestar. 
També fer una primera aproximació a l’estat actual de la població andorrana, i començar a crear models de treball comuns i sinergies entre els professionals liberals per definir un model d’atenció psicològica pròpia. 

–Troben que s’hi han adherit pocs professionals?
–Fins el dia d’avui s’han adherit al programa 18 psicòlegs col·legiats.

–I pel que fa al perfil de persona, quina considera que s’ha vist més afectada?
–Les persones més afectades són aquelles que ja tenien algun malestar de base, també les que tenen problemes socioeconòmics i o sociolaborals, i sobretot, les persones que han patit una pèrdua.

–De fet, també van posar a disposició una atenció telefònica gratuïta durant el confinament. Quina va ser l’experiència?
–Des de l’equip de la junta del Copsia vam creure que, davant una situació com aquesta, era important donar suport emocional a la ciutadania durant el confinament.
Des del primer moment vam optar per un model que permetés a les persones poder trucar al telèfon del Copsia o enviar un correu per transmetre el seu malestar. Aquesta iniciativa va donar molt bon resultat i va ser clau per tal que tothom tingui accés a plantejar les seves angoixes.
Personalment, penso que va ser un gran èxit gràcies als 26 psicòlegs voluntaris i als meus companys de junta, perquè sense les seves hores, el seu esforç i la seva constància, tota aquesta feina no hagués estat possible. 

–Creu que aquest context pandèmic ha ajudat a posar en valor la figura del psicòleg?
–És imprescindible reforçar la xarxa de Salut Mental (tant en adults com a l’atenció infantojuvenil) del nostre país. En situació normal, aquesta xarxa es troba sobrecarregada i compta amb temps d’espera molt prolongats i ratis de professionals –principalment d’especialistes en psicologia clínica–, molt per sota de la mitjana de l’OCDE. Per tant, és molt previsible que, amb el creixement de la demanda assistencial que es preveu, els seus recursos siguin clarament insuficients i es vegin desbordats.
És necessari fer més accessible la intervenció psicològica especialitzada a la població, generalitzant la presència dels psicòlegs en la sanitat pública andorrana.
És urgent i indispensable posar fi a la discriminació que pateix la Psicologia en comparació amb altres professions i especialitats sanitàries. Entenem que els resultats d’aquest període refermen la necessitat inexorable d’incloure, d’una vegada per totes, als psicòlegs com a especialistes de la salut mental dins de la cartera de serveis sanitaris del Principat d’Andorra.

–De fet, que s’incorpori la psicologia a la cartera de serveis de la CASS és una altra de les tasques pendents. Quina és la vostra demanda?
–Que la població tingui accés a una intervenció psicològica coberta per la CASS, universal, amb un sistema de derivació pel metge referent, o des de Salut Mental del SAAS. Que garanteixi una intervenció de qualitat realitzada per professionals de la psicologia que acreditin una formació o experiència regulada pel Copsia i avalada pel ministeri de Salut.
I que els psicòlegs tinguin potestat per poder decidir sota criteri clínic, quina ha de ser la psicoteràpia més adient pel pacient que consulta.

–El ministre de Salut va comentar fa dues setmanes que s’està acabant de perfilar aquest element. Els consta que, finalment, vulguin afegir el seu servei? S’han reunit per detallar-ho?
–Sempre estem atents al ministeri i pròximament ens reunirem per tractar tots els temes que estan damunt la taula.