Sant Julià de Lòria va acollir ahir, i també ho fa avui, les Jornades de l’energia i ciutats sostenibles, un esdeveniment que ahir es va centrar en el debat i avui en la conscienciació, especialment de les famílies, amb diferents activitats. Les oportunitats de negoci que poden sorgir de la transició energètica o la necessitat que hi hagi una col·laboració i implicació de les administracions, però també dels particulars i les empreses són algunes de les qüestions que s’han posat sobre la taula.

D’aquesta manera, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va manifestar que «la transició energètica ha de contribuir a la recuperació econòmica en dues vessants, d’una banda, creant activitat econòmica i en l’altra en la producció d’energia». En aquest sentit, va dir que un bon exemple de la primera de les vessants és el pla Renova, on malgrat la crisi sanitària que s’està vivint les sol·licituds van augmentar i «fa treballar tota una paleta» de negocis. Pel que fa a la producció d’energia, va recordar que fins al 2030 cal multiplicar per dos la producció energètica nacional i que aquí té un paper molt important la part privada. La ministra va remarcar l’aposta per les energies renovables, ja que la llei marca que el 70% de la producció nacional ha de ser d’energies netes i va recordar que la declaració d’emergència climàtica fins i tot va «més enllà» i parla del 80%.

A aquest paper dels privats també es va referir el director general de FEDA, Albert Moles, que va voler destacar que al país ja hi ha «91 instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica de FEDA o de distribuïdores». Es tracta d’instal·lacions de diferents mides, algunes de les quals revenen l’energia a un preu garantit o bé la destinen a autoconsum. Moles va destacar que aquesta xifra és «un èxit» tenint en compte que fa quatre anys era «pràcticament zero» i va afegir que s’espera un creixement similar en els anys vinents, amb la qual cosa en un termini de dos a quatre anys es podria arribar a les mil «si mantenim aquesta velocitat». Actualment la producció d’aquestes 91 instal·lacions representa entre un 0,3%-0,5% de l’energia del país «pot semblar poc, però estem parlant d’un centenar d’instal·lacions», va manifestar Moles, que va afegir que «tot suma». A més, va defensar que és un tipus d’energia que encara es pot potenciar, ja que tothom la pot fer.

També va manifestar que jornades com les que es fan a Sant Julià de Lòria evidencien la necessitat del canvi de model energètic i va assegurar que si bé algú l’ha de liderar, un rol que FEDA ha assumit, és important que tothom sigui conscient que s’hi ha d’implicar. En aquest sentit, el director general de FEDA va esmentar els projectes en els quals treballa l’empresa com per exemple la cogeneració, les xarxes de calor o el parc fotovoltaic de Grau Roig. En aquest sentit, va manifestar que les xarxes de calor són una «alternativa molt bona a la calefacció i, sobretot, calefacció elèctrica per evitar la sobrecàrrega de la xarxa elèctrica» i també per aprofitar una energia renovable. Així, va recordar que FEDA té els projectes de Soldeu i d’Andorra la Vella i que ara es treballa en el desplegament de la xarxa d’Escaldes-Engordany. També s’està «acabant d’estructurar» el projecte del Pas de la Casa on es vol fer servir la biomassa.

A la necessitat de col·laboració entre entitats s’hi va referir també el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, que va detallar que el comú té un seguit de projectes per als quals compta amb la cooperació de FEDA, del Govern i també de les companyies elèctriques. Així, va recordar que la parròquia té un pla director i que d’acord amb aquest document es vol treure un concurs per a la concessió d’un espai perquè un privat pugui «trobar una oportunitat de negoci» explotant l’energia fotovoltaica. Se seguiria la línia del que s’ha fet amb la coberta del centre cultural i la zona escollida podria ser la de Rocafort, a tocar del cementiri, o la zona d’aparcament de la cota 1.600.

El comú també treballa perquè a partir de la caldera de biomassa, amb la qual ja es compta, es pugui estendre la xarxa de calor que «alimenti el Centre cultural, la casa comuna antiga i l’escola andorrana», seria un projecte que requeriria «poca inversió i el guany seria molt important». Cal destacar que per a aquest projecte la corporació comunal compta amb la col·laboració del Govern i de FEDA.

Un altre projecte sobre el qual treballa el comú és un d’«innovador» per a l’edifici del Molí, tot i que és encara embrionari, la voluntat del comú és que fos «autònom totalment», i ara es faran els treballs necessaris per avaluar-ne la viabilitat.
Sobre les jornades, el cònsol va manifestar la importància del debat sobre temes com la mobilitat sostenible, la transició energètica i l’eficiència energètica i va subratllar també la jornada de conscienciació d’avui.

En la jornada va intervenir el responsable de mobilitat del RACC, Ricard Casalins, que va afirmar que actualment hi ha diverses tendències en mobilitat sostenible com l’elèctrica, la compartida, la micromobilitat i el transport a la demanda. A més, va destacar que cap d’elles «és una solució en si mateixa, però ajuden a una mobilitat més sostenible». Sobre aquest tema, creu que a Andorra totes elles són factibles. Així, per exemple, per moure’s per Andorra la Vella veu factible la bicicleta, el patinet o anar a peu, i pel que fa a la mobilitat elèctrica, creu que comptar amb una bona xarxa de carregadors potenciaria que els visitants que arriben de fora ho fessin amb mobilitat elèctrica. Casalins també va defensar la sostenibilitat del vehicle elèctric que de vegades es posa en dubte i va declarar que si es té en compte el seu cicle de vida respecte d’altres, és «més sostenible» i encara ho serà més a mesura que es potenciïn les energies renovables, com en el cas d’Andorra, on ja l’any passat van ser del 53% del mix elèctric.