La mascareta s’ha convertit en un costum per a molts residents i turistes. Així, en el primer dia de la nova normativa que permet no portar-la posada en espais lliures, als carrers d’Andorra es podia veure poca gent amb el rostre descobert. Moltes persones, no obstant això, reconeixien fer-ho per un simple costum. És el cas del Marc que, malgrat no tenir problema a treure’s la mascareta, no se li havia ocorregut fer-ho. «He sortit amb ella posada d’un espai tancat i no he pensat que ja podia estar al carrer sense dur-la», va reconèixer.

Altres persones no s’atrevien a no portar-la en veure que la majoria de ciutadans la tenia posada. Així, el Borja, un turista de Galícia, va sortir al carrer i va decidir imitar a la major part de la població: «M’he assabentat al matí d’aquesta nova norma, però quan he sortit del cotxe m’he trobat a tota la gent seguint les mesures habituals i amb la mascareta posada, així que he decidit fer el mateix».

D’altra banda, alguns ciutadans van decidir acollir-se a la nova normativa i tornar a sortir al carrer com fa mesos que no ho feien. El Francesc, per exemple, feia setmanes que esperava que s’apliqués aquesta mesura en un lloc com Andorra, que considera molt segur: «Ha d’estar permès anar sense mascareta, estem en un lloc en plena muntanya, en el qual es respira aire molt pur. A més, sempre diuen que als espais oberts la propagació del virus és més difícil que en els llocs que són tancats».

Amb altres arguments, ciutadanes com la Marta se sentien segures de no portar-la a causa de l’evolució de la pandèmia al país: «Aquí hi ha cada vegada menys contagis i a més gran part de la població ja tenim la vacuna posada. Crec que el risc és mínim». Aquesta opinió contrastava amb visitants espanyoles com la Martina, que va assegurar que a Espanya tenia més inseguretat i, per això, segueix amb la mascareta, malgrat estar a Andorra.

En la línia dels visitants del país veí del sud, alguns com el José comparaven la situació entre tots dos territoris, elogiant la postura presa pel Principat. «Em sembla perfecte que es pugui sortir al carrer en aquestes condicions perquè ja estem molt millor, però a Espanya encara no ens ho permeten».

Pel que respecta a la molèstia que pot suposar la mascareta, al carrer es podien escoltar diferents opinions. No obstant això, moltes coincidien que aquest element ja formava part de les seves vides. La Queralt, per exemple, no li suposa cap inconvenient: «Fa un any i mig que estem utilitzant-la en tots els llocs als quals anem i jo, personalment, m’he acostumat molt a ella. De fet, ara la porto posada, però no em preocuparia no portar-la». En el costat oposat, el Xavi considerava que un país que permet no portar la mascareta és un lloc atractiu per a anar: «Crec que si un viatger ha de triar una destinació, preferirà anar a un lloc on pugui llevar-se la mascareta. Tot i que al final t’acostumes, és una cosa incòmoda».

D’altra banda, pel que fa als negocis d’espais tancats, diversos comerciants van confirmar que la gent segueix conscienciada quan entra als locals. És el cas del treballador d’una botiga de l’Avinguda Meritxell: «No m’he trobat amb ningú que s’hagi despistat i hagi entrat sense mascareta. Tots els que venien del carrer se l’han posat».