La declaració de l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, va continuar ahir en la quarta sessió de la vista oral del cas BPA. En aquesta ocasió, Joan Pau Miquel va recordar que la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) va emetre, entre el 2008 i el 2013, fins a quatre informes –tot i que en la causa només hi consten dos– on deixava constància i certificava que l’entitat bancària «complia rigorosament» amb les exigències legals del moment al Principat.

De fet, l’exconseller delegat va mostrar en pantalla un d’aquests certificats, firmat pel responsable de l’organisme, Carles Fiñana, i datat el 2012, en què s’indicava que el banc havia complert amb la normativa andorrana els darrers tres anys. En aquest sentit, Joan Pau Miquel va voler posar en relleu la importància d’aquest document, ja que com va assegurar «no crec que un organisme públic certifiqui a boleo», sinó que ho fa basant-se en el coneixement de la situació de cadascuna de les entitats que controla.

A més, Miquel va posar de manifest que «mai» ni la Uifand ni l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va emetre cap recomanació, ja que «tenien la certesa de què s’estaven fent bé les coses» a BPA. «La Uifand mai va emetre cap recomanació respecte als intercanvis d’efectiu dels quals estava informada», va recalcar l’exconseller delegat. Com a exemple va posar les operacions de l’empresari valencià Rafael Pallardó que estaven molt vigilades i a les quals les entitats reguladores podien accedir-hi. 

Miquel també va repassar la relació entre les entitats bancàries i els reguladors. En aquest sentit, va indicar que aquesta era en un «marc de col·laboració d’objectius comuns, no en un escenari de confrontació».

El ministeri fiscal, Alfons Alberca, per la seva part va voler posar en relleu els avisos que va rebre l’entitat bancària el 2007 i el 2011 per part de l’INAF. Aberca va assenyalar que en els dos casos la motivació d’aquests avisos era per «manca de transparència». Joan Pau Miquel, sobre aquests fets, va indicar que «cap d’ells fa referència a la prevenció del blanqueig o al control intern», sinó a la comercialització de productes.
D’altra banda, també va posar èmfasis en el fet que, del 2008 al 2011, abans d’assumir la direcció de l'INAF, Maria Cosan era la responsable dels equips que auditaven BPA, era coneixedora de la situació de l’entitat bancària, i no va emetre cap recomanació o avís, perquè tenia la certesa que les coses es feien correctament.

L’única explicació, però, que va trobar Joan Pau Miquel als avisos de l’INAF va ser que «li agradava estar informat» i que, potser, en alguns moments, aquesta informació no se’ls va facilitar amb la celeritat que ells desitjaven, ja que com va precisar «el diàleg era fluid».
L’exconseller també es va centrar en fer entendre les diferències entre els intercanvis i compensacions. En aquest sentit, es va mostrar sorprès de com el febrer del 2015 –un mes abans de la intervenció del banc– la Uifnad recriminés els intercanvis monetaris a partir d’una comunicació de l’INAF. De fet, va recalcar que aquests intercanvis monetaris es produïen entre dos clients del banc plenament identificats i subjectes a control.

Abans de centrar-se en el retorn dels organismes reguladors va voler acabar de ressaltar l’honorabilitat de l’exdirector general adjunt, Santiago Rosselló. De fet, va mostrar la carta de dos lletrats en què confirmaven aquesta honorabilitat i, per tant, no feia necessària apartar-lo de les seves funcions.

El judici es reprendrà dilluns amb la continuació de la declaració de Joan Pau Miquel, que seguirà desgranant tots els mecanismes de control intern que hi havia a BPA en els moments dels fets, així com els informes dels organismes reguladors.