• Escaldes 2011 restringeix l'entrada a la cerimònia, que no es retransmetrà per televisió

Nadal, ideòloga de l'espectacle inaugural d'Escaldes 2011, i Moles. Foto: TONY LARA

Si pretenia ser una esdeveniment per sobre de tot popular i participatiu, i no un pessebre només apte per a iniciats, Escaldes 2011 comença amb molt mal peu: l'organització va anunciar ahir que l'entrada a la cerimònia inaugural, un dels plats forts de la capitalitat cultural –i de fet, l'únic del primer trimestre– estarà restringida a polítics, associacions i vips en general (o millor, en particular). En altres paraules: que no es posaran entrades a la venda i que per assistir-hi caldrà invitació. No només això: ni Andorra Televisió ni molt menys TV3 retransmetran en directe l'acte, que tindrà lloc el 22 de gener al Prat del Roure. Tampoc en diferit. Així que la cerimònia la seguiran només els prop de 900 espectadors que caben a l'auditori escaldenc, i es convertirà en una mena de ritual íntim, gairebé clandestí, destinat als ulls del miler escàs de privilegiats amb invitació. Motius d'aforament, va al·legar Pere Moles, president del comitè de treball de la Capital de la Cultura Catalana. «Només amb polítics i associacions que s'han implicat en la capitalitat ja omplim, així que no podem obrir-ho al públic». Amb l'agreujant que, com va insistir la directora artística de l'Escena Nacional i mare de la criatura, Ester Nadal, només hi haurà una funció perquè l'espectacle, sota el lema Química: maridatge del passat i del present de la nostra cultura, ha estat creat i concebut estrictament per a la inauguració d'Escaldes 2011, «i no tindria sentit ni en un altre lloc ni en un altre moment».

Una llàstima, en qualsevol cas, perquè només que es compleixin una part de les expectatives generades ahir per la mateixa Nadal, Química serà digna de veure: un espectacle parit i executat per artistes del país, que posa un peu en el passat immediat per no oblidar d'on venim, i que es projecta cap al futur. ¿I com ho fa? A través del testimoni en pantalla de quatre homenots –Sergi Mas, Casimir Arajol, Araceli Vilasetru i Jordi Marquet– i la successió sobre l'escenari d'una sèrie de números protagonitzats per Líquid Dansa, la Grossband, l'ONCA –Gerard Claret ha exercit com a assessor musical de l'invent– i l'esbart Santa Anna. La banda sonora la posaran els ritmes electrònics que acompanyaran les coreografies de Líquid Dansa, així com sengles sardanes –L'Andorrana, del mestre Roure, i una peça de Daniel Areny– arranjades per Pere Bardagí, un valset del mateix compositor català, i el ball final d'Escaldes 1908, l'espectacle estrenat ara fa tres temporades pel Santa Anna.

Atenció especial mereixeran els dos interludis poètics que ha cuinat Nadal. El primer, més que interludi, entremès, a l'inici de la vetllada i amb Isak Férriz prestant-li la veu al desaparegut Miquel Martí i Pol per recitar els primers versos de Postals i altres poemes: «Recordo Andorra amb cuixes de turistes./ El cafè a la placeta de l'església,/ cafè l'Isard, em sembla que se'n deia./ Dessota els para-sols de coloraines/ contemplàvem la lenta desfilada...» El segon, amb una altra desfilada que no té res a veure amb la del poeta de Roda de Ter: la del bestiari de la cultura popular andorrana, des del paquetaire, personatge mític, fins als arlequins de Canillo, la bruixa de sant Julià, l'Óssa d'Encamp i el cap-gros d'Andorra. I tots, al so del buner d'Ordino, no menys mític que el paquetaire i que interpretarà –és clar– Albert Adellach. En total, una vuitantena d'artistes per a un espectacle que no s'ha d'allargar (prudentment) més d'una hora, inclosos els parlaments oficials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.