Durant aquest mes de juny, l’espai de creació La Peixera d’Andorra la Vella acull les obres de l’artista eslovaca Michaela Mikloskova, coneguda també pel seu nom artístic Ruliski, exhibint així per primer cop el seu art. La mostra es titula Colors i emocions, i compta amb un total de 22 quadres pintats amb diferents estils com a l’oli, acrílic, aquarel·la, llapis de color i digital.

Es tracta d’una exposició on impera el color, ja que les diferents obres de Mikloskova destaquen per ser molt acolorides; fent servir així colors molt vius com el groc, el vermell, el blau, el verd o el taronja amb un estil «semblant a Goya». Cada quadre té una història independent perquè l’espectador «tregui de dins les seves emocions, les seves pors o les seves alegries», retrobant-se així amb «el seu propi passat o el seu jo».

La seva obra a més ressalta per ser  molt diferent, ja que cadascun dels quadres «sembla que ho hagi pintat un autor diferent», com destaca la mateixa artista. Així mateix, les seves obres representen diferents realitats, com ara la natura, fets històrics, la seva imaginació i fins i tot la conspiració. 

Altrament, Mikloskova també exposa dos quadres digitals que va pintar inspirant-se en el Principat: el primer, que és «molt petit» i reflecteix els immigrants al costat d’una estàtua a Ordino, emprant una tonalitat violeta rosada que «simbolitza l’esperança». Aquesta obra de fet té un significat especial per Mikloskova, perquè com a immigrant, ella se sent «molt agraïda per com Andorra la va tractar i acollir».

D’altra banda, el segon quadre d’Andorra és una petita aquarel·la que esbossa el llac de Tristaina. Tanmateix, els nombrosos viatges que ha fet l’artista al llarg de la seva vida han inspirat a Mikloskova a representar espais com ara els paisatges de Xile o una tribu indígena desapareguda en Terra de Foc.

Així, Mikloskova expressa un realisme que vol traslladar amb un art figuratiu, com per exemple en un dels quadres  on representa a uns nens de l’Àfrica i a un capellà que els i dona l’esquena, posant èmfasi en el contrast entre la riquesa i la pobresa. A més, alguns dels quadres «no tenen perspectiva», ja que l’artista juga a burlar-se de la perfecció a l’art, que segons Mikloskova és certament «tediosa».