Poc després de les nou de matí es va donar inici ahir a la primera jornada de la vista oral del cas BPA –després de més de tres anys d’ençà que el Tribunal de Corts va convocar per primera vegada a les parts el 15 de gener del 2018–. Un inici del judici que va estar marcat per  unes demandes de darrera hora i la declaració de l’exconseller delegat de l’entitat bancària, Joan Pau Miquel, que, per defensar-se del delicte major de blanqueig de diners, va explicar tots els mecanismes de control que hi havien instaurats a la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Abans de posar-se en matèria, però, part dels lletrats defensors van demanar alterar l’ordre de la vista perquè primer es practiquessin les proves i declaressin els pèrits, així com d’adjuntar dos documents a la causa, que corresponien a unes notícies publicades en un mitjà de comunicació. Ambdues sol·licituds van ser rebutjades; en les seves al·legacions, respecte a la documentació relativa a Rafel Pallardó que es volia afegir, el president del tribunal, Enric Anglada, va indicar que aquesta ja consta a la causa i que la persona està citada com a testimoni en el judici.
Una vegada resoltes aquestes qüestions, es va obrir el torn dels interrogatoris als processats. El primer, i fins ara únic acusat que ha començat a respondre a les preguntes del tribunal i el ministeri fiscal, va ser Joan Pau Miquel, que el març del 2015 –data en què es va intervenir el banc– era conseller delegat del banc. En la seva declaració, a banda de fer un repàs a la seva trajectòria a l’entitat i les funcions que hi va desenvolupar, va centrar les seves explicacions a donar a conèixer i fer entendre a totes les parts els mecanismes de control que hi havia a BPA per evitar anomalies i que, per l’exconseller general, en el sumari hi han que «estan descontextualitzades» del moment al qual es refereixen.
En aquest sentit, Miquel va explicar que hi havia tres nivells de control: un primer amb el gestor comercial, un segon amb el departament de compliment més el comitè de seguretat d’auditoria i un tercer amb l’auditoria interna i externa. Uns mecanismes que anaven dirigits a complir amb la legislació vigent al Principat.
Per donar visibilitat a tot aquest procés, l’exconseller delegat de BPA va indicar com havien evolucionat tots aquests sistemes de control al llarg dels anys, que tenien la voluntat de millorar constantment l’entitat bancària. En aquest sentit, va explicar que les mesures de BPA anaven més enllà del que els demanava el regulador, posant com a exemple que canviaven cada cinc anys d’auditors, un fet que no demanava la legislació del Principat. A més, va afegir que, cada any el regulador verificava tota la informació que el banc li facilitava, a la vegada que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) certificava que les dades aportades pel regulador eren certes, així com que la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) emetia un comunicat tècnic on s’indicava el que volia que s’analitzés en relació amb la prevenció del blanqueig de diners. En tots els casos, com va reiterar, els informes emetien recomanacions per millorar el funcionament i la gestió de l’entitat.
D’altra banda, Miquel també va ensenyar com es posaven a la pràctica les recomanacions que efectuaven les diferents auditories internes, com una major segregació d’aquest departament de control, la introducció de les KYP per al coneixement dels clients o l’increment d’aquestes auditories que van passar de les quatre el 2001 a les 18 del 2005. A més, també va voler defensar la tasca executada per aquestes auditories que la duien a terme de forma correcta.
El fiscal general, a més, va estar interessat a conèixer la forma en què es repartien les retribucions dels membres del Consell d’Administració de BPA. En aquest sentit, Miquel va negar que fossin de forma arbitrària, si no que ho feia «de forma discrecional i sota el seu criteri personal», però pensant sempre com posicionar el millor possible l’entitat. Un punt en què va puntualitzar que dins de l’INAF no hi ha cap normativa que indiqui com ho havia d’efectuar.
En la primera sessió del judici, 23 dels 24 acusats van seguir la vista des de la mateixa sala magna de la Seu de la Justícia, a excepció d’un que es va absentar per motius personals i que està sent jutjada, per ara, en rebel·lia. Avui es reprendrà la vista oral amb la continuació de l’interrogatori de Joan Pau Miquel per part del fiscal. H