Han estat tres setmanes de treball sobre el terreny amb un sondeig de nou metres quadrats d’intervenció amb la voluntat de conèixer més el jaciment arqueològic de la Balma del Llunci, bé d’interès cultural, i poder-lo transmetre a les generacions futures. Els resultats de la intervenció han permès documentar diferents fases de sedimentació natural d’ocupació humana a la balma. Tot i això, les diferents troballes que s’han fet no han pogut aportar material que sigui indicador de períodes concrets, per la qual cosa encara no es permet precisar en quins moments aquest abric rocós, de 24 metres d’amplada, ha estat utilitzat per la humanitat.
Així ho van explicar el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, i l’arqueòleg de l’empresa Regirarocs, Gerard Remolins, en una trobada amb els mitjans per explicar les principals conclusions de la intervenció. D’aquesta manera, es va precisar que el sondeig realitzat ha permès ampliar el que ja va fer el 1966 Pere Canturri, però que a causa de la falta de material trobat s’ha decidit fer datacions de carboni 14 dels diferents fogars, amb restes d’animals consumits, que s’han pogut localitzar. 

Llovera va recordar que la intervenció s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració publicoprivada entre el ministeri, la societat promotora de la urbanització, Els Arbres de Tardor SLU, i l’empresa arqueològica Regirarocs. Un cop feta l’anàlisi més científica caldrà analitzar si és necessària una nova campanya d’excavació. Mentrestant, però, es tornarà a tapar per protegir les troballes fetes i evitar que hi hagi noves sedimentacions. Per la seva part, Remolins va recalcar que la intervenció ha permès confirmar que «hi ha diverses ocupacions que s’han succeït en el temps que indiquen que la balma ha estat transitada i utilitzada».