El Govern i els set comuns van signar ahir al matí l’acord institucional per pal·liar els efectes de la Covid-19 i a través del qual les corporacions comunals fan una aportació de 7,5 milions que aniran destinats a fer front als ERTOs. Més enllà dels diners aportats per cada comú, que tant alguns cònsols com el cap de Govern, Xavier Espot, van destacar que en alguns casos podria haver estat superior, el que va voler subratllar el cap de Govern va ser que es culminava «un acte simbòlic important», ja que amb la presència de tots els comuns, i amb la seva aportació, es dona «una imatge d’unió institucional». En el mateix sentit es va manifestar la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, que va dir que l’acte d’aquest divendres suposa «la culminació dels acords presos i la col·laboració» que hi ha hagut durant la pandèmia. Al seu torn, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va subratllar el fet que els comuns hagin «col·laborat des del primer dia no només fent una aportació econòmica», sinó que han estat «al costat del Govern i dels ciutadans» per atendre les diferents «necessitats».

Quant a l’aportació que ha fet cada comú, el cap de Govern va destacar que «tothom és capaç de fer els comptes i saber qui aporta què» i va afegir que uns ho han fet en funció de la seva capacitat financera i altres «per voluntat política», en aquest sentit, i sense voler entrar més al detall, va concloure que els «hagués agradat» que «alguna» corporació hagués aportat «en la mateixa proporció» que ho han fet «la majoria». De fet, va manifestar que el fet que hagin aportat «alguna cosa s’ha de celebrar», tot incidint en la importància de la imatge d’unió que es dona. El cap de Govern va recordar que fins al moment s’han destinat 56,5 milions d’euros a fer front als ERTOs i va afegir que més d’11.500 persones han gaudit d’aquesta figura que considera que ha servit per salvar llocs de treball. També va declarar que encara no hi ha «la decisió política» sobre si cal impulsar ja una figura «definitiva» en l’ordenament jurídic dels ERTOs o es manté la mateixa modalitat actual per si calgués activar-los. Així, Espot va recordar que aquesta figura havia estat concebuda per donar «resposta immediata al moment de crisi actual» i que per aquest motiu a mesura que es vagi recuperant l’activitat econòmica ha de tendir a desaparèixer amb alguns «supòsits quirúrgics» com els que es preveuran a partir del 30 de juny. D’aquesta manera, va posar en relleu que eren mesures «conjunturals». Quant als llocs de treball que es puguin arribar a perdre un cop s’acabin els ERTOs, Espot va manifestar que es basa en «imponderables», tot i que l’evolució que s’espera de l’economia és positiva i que per tant «l’anhel és que es perdin molt pocs llocs de treball» i en aquest sentit va recordar que l’esforç del Govern ha estat «per aguantar».

Des de la banda de les parròquies, Mas va voler subratllar la «col·laboració exemplar» que des de fa un any i mig estan tenint les institucions i va assenyalar que els comuns van mostrar des del principi la voluntat de ser «solidaris» tal com s’ha demostrat no només amb l’aportació econòmica sinó també amb altres com els StopLabs o la gent gran. Marsol, al seu torn, va destacar que és «un exemple el que s’ha fet en aquest país en l’àmbit de col·laboració institucional» i que tothom ha fet «el que ha fet falta» per poder sortir de l’actual crisi sanitària, social i econòmica.

La cònsol major d’Andorra la Vella, en la línia del manifestat anteriorment, va lamentar que «alguns potser haurien pogut ser més solidaris» i va assenyalar Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. Així va criticar que Escaldes-Engordany digués «que la seva part la destinava a ajudar només ciutadans de la parròquia». «Nosaltres hem estat més generosos», va etzibar, i quant a Sant Julià de Lòria que va al·legar «problemes» econòmics, la cònsol major d’Andorra la Vella va respondre que «tots» tenen «problemes». Malgrat tot, va resumir que «l’important és estar tots a prop de la ciutadania».

Cal recordar que el Comú de Canillo ha aportat un milió d’euros; Encamp un milió i mig; Ordino 800.000 euros; la Massana un milió; Andorra la Vella dos milions; Sant Julià de Lòria 250.000 euros i Escaldes-Engordany, un milió d’euros, segons va informar l’ANA.