Els tempos en la negociació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE) s’han endarrerit, i per aquest motiu, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, creu que «seria poc raonable pensar que arribarem a finals d’aquesta legislatura amb un text a punt per ser sotmès a referèndum». Així ho va anunciar en una compareixença davant la premsa per actualitzar l’estat de la negociació amb Europa, on va compartir que la pandèmia ha estat una de les causants de l’alentiment de les converses, però que n’hi ha hagut altres com el Brexit, els canvis a la Comissió Europea del 2019, la dificultat per tancar els pressupostos a la UE, o la recent situació amb Suïssa. Al voltant d’aquest darrer fet, Riba va indicar que «que unes negociacions en curs no prosperin no és una bona notícia per ningú», tot i que va posar en relleu que «nosaltres no compartim les demandes que Suïssa tenia damunt de la taula i que han estat motiu per trencar les converses».

Sigui com sigui, el Govern és conscient que hi ha dos elements que requeriran més esforços d’interlocució: l’oferta de telecomunicacions i les polítiques d’immigració. Pel que fa al primer, l’objectiu d’Andorra és que Europa accepti el model de monopoli d’Andorra Telecom, així com es va acceptar amb FEDA. Però Riba apunta que és un element més complex, ja que l’estratègia europea passa perquè les comunicacions electròniques siguin obertes. «Andorra Telecom no aplica unes tarifes fora de la mitjana de la UE», va recalcar, apuntant fins i tot que «té serveis superiors als que tenen a altres països». Per tot plegat, va insistir que «la liberalització del mercat faria un efecte totalment contrari» a la millora de tarifes. En qualsevol cas, el secretari d’Estat sí que va apuntar que amb l’entrada en vigor de l’acord, «s’haurà de veure com es gestiona el roaming», tot i que va incidir que «amb acord o sense, ja s’ha vist una tendència perquè no n’hi hagi», com és el cas de França.

L’escull de la immigració

Entrant a observar l’altre element que pot resultar un obstacle en la negociació, el de les polítiques d’immigració, Riba va explicar que «marxem d’un plantejament que dins del cabal de la UE, no existeix», però va indicar que «hi ha un precedent que la UE va atorgar en el seu moment, i és la situació de Liechtenstein». «Construirem la nostra proposta a partir d’aquest antecedent per poder tenir aquesta adaptació que Andorra necessita i que en tot cas, cada cert temps es pugui anar analitzant i reconduint», va dir el secretari d’Estat. Cal tenir en compte que aquesta qüestió és una de les incloses dins dels sis annexos de la Lliure Circulació de Persones (LCP) que es començaran a negociar en la ronda del setembre i s’allargaran a les dues trobades següents per la seva complexitat. En aquest sentit, Riba va apuntar que els primers textos acordats dins de la LCP no arribarien, com a mínim, fins al març o abril del 2022.

Vinculat a això, el secretari d’Estat va reconèixer que Espanya ha demanat dades i explicacions sobre la manera d’afrontar les situacions de desocupació a Andorra, i que «ha apuntat que un model contributiu podria ser més adequat». No obstant això, el Principat ha argumentat que aquest model no seria el més adient, ja que per les dimensions i la situació del mercat laboral, «tenim l’opció de fomentar esforços en les polítiques d’ocupació». Així, Riba va negar que amb l’acord d’associació s’hagi de canviar el sistema de prestacions per desocupació del país, i va concloure que «la preocupació d’Espanya és que els espanyols que treballen a Andorra no es trobin desatesos».

Tanmateix, un altre aspecte important en la negociació serà el possible marc lliure de serveis financers, que pel secretari haurà d’incorporar un debat al marge de l’acord d’associació per tal que les entitats andorranes disposin d’un prestador de darrera instància, ja que si no, restaria competitivitat als bancs del país. En aquest sentit, es podria convenir si el paraigua sota el qual es recollirien les entitats del país serien el Banc Central Europeu, o bé el suport arribaria d’un banc central d’un altre estat membre, segons pertoqui.

En qualsevol cas, sobre les concessions que s’hauran de plantejar en aquestes matèries, Riba va declarar que «en el moment d’arribar a conclusions veurem si la UE està disposada a acceptar certes posicions», apuntant que «sabem que anar a xocar frontalment no ens aportarà res». «Hem de buscar posicions raonables i raonades perquè les acceptin, i buscant els millors interessos per a Andorra», va incidir.

Trasllat a la societat

Més enllà de la negociació, el Govern també té una tasca important a dur a terme, i és informar a la ciutadania i actors econòmics de la situació de l’acord d’associació. En aquest sentit, la pròxima acció serà una sessió oberta de preguntes a la ciutadania el 28 de juny. 

Així, tot i que segons Riba, «les darreres dades de l’enquesta del CRES indiquen que hi ha un millor coneixement en relació amb el projecte, se sent un cert escepticisme, neguit o manca de coneixement profund, que és normal perquè és un projecte molt ampli». Per aquest motiu, la previsió de l’Executiu és que «quan estiguem en una fase més avançada, serà interessant fer una exposició més precisa de cara al referèndum, perquè si no, ens podem trobar amb una sorpresa desagradable».