PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«La incertesa de la pandèmia i adonar-nos que som tan vulnerables, ha sigut molt dur»

Per Alba Llacuna

La directora d'Autèntics Hotelers d'Andorra, Meritxell Cassi
La directora d'Autèntics Hotelers d'Andorra, Meritxell Cassi | ANA / M. C.

S’acosten els mesos d’estiu i es comença a veure la llum al final del túnel de la pandèmia. La directora d’Autèntics Hotelers d’Andorra, Meritxell Cassi, fa un repàs a la situació en què es troben els establiments de l’associació i com veuen el futur.

–Es ve d’uns mesos complicats, s’acosta l’estiu, com està la situació entre els membres de l’Associació d’Autèntics Hotelers d’Andorra? 
–Dels nostres associats, hi ha dos que no han tancat des de l’estiu de l’any passat que van obrir; de la resta d’establiments, hi ha hagut un que ha obert els caps de setmana; de la resta que queden, la gran majoria obriran el mes de juny i un obrirà a principi de juliol.

–Amb el que diu, tot indica que obriran tots els hotels de l’entitat, com es presenta aquests mesos d’estiu? 
–Per bona sort, tot indica que hi haurà feina per tots. Les previsions són que les reserves es facin a última hora, per tant, no es pot preveure com anirà l’ocupació. El que veiem és que la tendència és aquesta, esperar a darrera hora per fer les reserves, ja que suposo que la gent no vol avançar-se per si la situació sanitària canvia. Tot i això, crec que les previsions són bones, crec que es podrà treballar amb condicions a l’estiu i vull imaginar que tots els esdeveniments culturals programats, com l’Andorra Mountain Music, ens ajudarà a treballar bé el mes de juliol, que tradicionalment és un mes que s’ha treballat bé aquí a Andorra, però també s’haurà de veure quin és el comportament del client.

–Ara que es comença a veure la llum al final del túnel, la Covid ha fet canviar la manera de gestionar els hotels? 
–Sense dubte; en els establiments hotelers o qualsevol negoci enfocat al servei i al turisme, la pandèmia ens ha fet repensar moltes coses, perquè ens hem vist obligats, ja que el comportament del client no és el mateix ara que el 2019. Encara no som molt conscients de si aquest nou comportament és una cosa que ha vingut per quedar-se o és un comportament momentani, de la pandèmia. Tenim molt poc històric i haurem de veure si aquest comportament és diferent i, per tant, nosaltres hem de modificar les estratègies; el que és segur, és que de moment, ens hem d’anar adaptant dia a dia a la situació i mirant només a curt termini. A mitjà i llarg termini es fa molt complicat veure el que passarà.

–Què ha estat el que més ha costat adaptar-se en el transcurs de la Covid? 
– A la incertesa. Nosaltres som un destí totalment turístic i, des del meu punt de vista, tots, directament o indirectament, vivim d’alguna manera del turisme. No som un país que tenim indústria, som un país de serveis i que vivim del turisme. Adaptar-se a aquesta incertesa i adornar-nos que som tan vulnerables ha sigut molt dur, en general, per a totes les empreses del país, no només pels hotels o la restauració.

–Dins de l’associació, s’han trobat amb la situació que algun establiment que hagi hagut de tancar per la Covid? 
–De moment, tancar definitivament per a la Covid no hi ha cap; en aquest sentit podem estar satisfets que s’han pogut mantenir tots oberts. L’únic que estava tancat i s’ha venut ha estat Casa Canut; la venda, però ha estat per un tema que ha tingut una bona oferta i ha interessat tant a la part compradora i com a la venedora.

–Hi ha perill que algun d’aquests hotels acabin tancant portes? 
–Jo no tinc cap notícia al respecte; en principi no. És cert que també s’haurà de veure com es desenvolupen els mesos que venen, però que tingui constància, no hi ha cap que corri aquest perill avui en dia. De totes maneres, des de l’entitat pensem que potser ara és el moment de plantejar-nos quin país volem i ja fa anys que apostem per a la qualitat per sobre del volum, que aquesta qualitat no necessàriament es tradueixi en luxe. Estem creixent molt tímidament en nombre d’associats, però tenim un gran recorregut encara per fer i és una filosofia que pot funcionar aquí a Andorra: augmentar aquesta qualitat que permeti a l’empresari cobrar un preu raonable pels serveis que ofereix i que repercuteixi socialment en el treballador també.

–Precisament, comentava que hi havia hagut una baixa per la venda de l’establiment. Es trobarà a faltar Casa Canut? 
–I tant, malgrat que cadascun dels establiments té el seu encant, la baixa d’un hotel com el que era el Casa Canut evidentment es fa sentir. És totalment lícita aquesta venda; és una etapa que, malauradament, es tanca i ara s’haurà de veure que passarà amb la incorporació dels nous propietaris.

–S’intentarà que els nous propietaris mantinguin aquest format més familiar i tradicional? 
–De moment, no ho podem saber; la venda es va realitzar fa molt poquet i tampoc hi ha hagut converses amb els nous propietaris. No se sap quin model acabaran fent; veus a premsa una sèrie d’informacions, però no les tenim contrarestades i, per tant, no sabem quin serà el rumb que agafarà l’establiment hoteler una vegada torni a obrir les seves portes.

–Quin és el punt més feble dels establiments hotelers més familiars i tradicionals? 
–Aquesta exigència de la qualitat. Pel que fa als de la nostra associació podem garantir que cadascun dels establiments és molt curós en el moment de la selecció del personal; els formen, ja que el que busquen és que el client tingui aquesta qualitat en l’atenció en tot moment i que es trobin a casa seva. Això implica demanar una experiència que no dona aquesta formació i es fa complicada la recerca d’aquest personal.

–Abans comentava la dificultat per trobar les persones adequades per treballar a l’hotel, per què costa trobar aquest personal qualificat? 
–La gent quan busca una feina és un equilibri entre moltes coses, localització del lloc de la feina, horari i salari. Ara mateix, el lloguer passa per un moment molt complicat i és un peix que es mossega la cua; si els establiments no poden cobrar per aquest servei que dona, trobar aquest client que està disposat a pagar per ell, doncs els salaris, moltes vegades, no arriben perquè els empleats puguin tenir un lloguer en condicions. És difícil trobar aquest equilibri.

–Tenint en compte que Andorra és un país turístic; es troba a faltar una escola de turisme? 
–Jo crec que aquest punt seria una inversió de futur; seria una cosa molt important i molt bona el fet de tenir una escola de turisme al Principat. És cert que tenim una escola en aquest àmbit, com és la Vatel Andorra, però no tothom hi pot accedir, però disposar d’un grau en turisme seria important, perquè els joves es poguessin formar aquí al país i quedar-se a treballar-hi, sense haver de marxar a l’estranger.

–Hi ha alguna possibilitat que es pugui realitzar aquesta escola? 
–Realment no ho sé; sí que em consta que s’està mirant en l’àmbit de la formació professional per poder realitzar una formació relacionada amb el turisme, però tampoc sé en quin punt es troba en aquest moment. És una cosa que s’havia parlat abans de la pandèmia i, com tot, va quedar parat per la Covid.

–Hi ha hagut un canvi de ministre a la cartera de turisme; com s’ha notat aquest canvi? Es manté la mateixa capacitat de diàleg i treball conjunt? 
–Nosaltres hem tingut una reunió amb el nou ministre Jordi Torres i ens hem emplaçat a continuar amb aquestes reunions de treball, que abans es feien de forma mensual de forma telemàtica, a passar-les cada 15 dies i de forma presencial. La predisposició per part del ministre ha estat molt bona. Des de l’entitat creiem que continuarem treballant en la mateixa línia que hem fet durant tota la pandèmia, que ha estat absolutament amb col·laboració amb el ministeri i la ministra i no hi ha res que ens faci pensar que la voluntat del nou ministre no sigui aquesta.  

–La pandèmia ha reforçat aquest diàleg, aquest treball conjunt, entre el ministeri i les associacions d’hotels? 
–Absolutament; han demanat sempre quin era el nostre parer, quines inquietuds teníem, ens han escoltat, s’han fet taules de treball. Hi ha hagut una relació molt estreta. També s’ha de dir que quan va esclatar la pandèmia el Govern era molt nou, per tant, encara no s’havia pogut treballar molt, però està clar que la Covid ha reforçat aquesta relació. Ara esperem que aquest fet continuï, ja que considerem que hi ha moltes coses a debatre i a treballar.

–Quins serien aquests punts a treballar?
–En l’àmbit del turisme, seria seure i fer una reflexió i compartir en quina situació estem ara i buscar un model a seguir a curt, mitjà i llarg termini. S’ha de fer una aposta important per aquesta qualitat, per buscar aquest client que demana aquesta qualitat per fer conèixer que som, quin país som i els atractius que tenim, que són moltíssims. D’alta banda, s’ha de treballar respectant l’entorn natural que ens envolta, s’ha de mantenir, s’ha de valorar i s’ha de fer valorar per la gent que ve. Som un país que hem de demostrar que som sostenibles i que tenim una atracció molt important –la natura– i fer les coses el millor possible per ser atractius i transmet-ho a les persones que ens visitin.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT