Jean-Claude Tribolet és el nou ambaixador de França a Andorra des del passat mes de setembre de 2020. Diplomàtic de llarga experiència, ha parlat amb EL PERIÒDIC per explicar els objectius laborals que s’ha marcat en els inicis de la seva estada al Principat, i per refermar el compromís de l’estat veí en el manteniment de la seva xarxa educativa gratuïta al país i en fomentar l’estudi de la llengua francesa, així com donar suport en l’acord d’associació que Andorra està negociant amb la Unió Europea.

–Quina valoració fa del seu treball des de la seva arribada?
–Vaig arribar fa nou mesos, just abans del Dia de Meritxell, i com li passa a tot el món, el nostre treball també s’ha vist afectat per la pandèmia. Ha estat  un treball molt centrat en la gestió de la crisi, com a tot els països, i la meva feina, ha consistit en treballar en la cooperació pel que fa el tema de la vacunació i la gestió de la mobilitat amb França, ja que el Principat d’Andorra depèn del turisme. El confinament va suposar pràcticament l’aturada de l’arribada de turisme, i una gran part del nostra tasca ha estat la preocupació per les vacunes, perquè França i Espanya les poguessin proporcionar a Andorra. D’una altra banda, també hem treballat per trobar solucions, tenint en compte les especificacions d’Andorra, per poder permetre als francesos que vinguessin. Per això, immediatament després del primer confinament, els francesos van poder venir a Andorra des del mes de maig del 2020; i de nou desprès dels  posteriors confinaments, des del març els francesos de l’Arieja i dels Pirineus orientals  poden visitar Andorra per menys de  24 hores sense necessitat de presentar un test al seu retorn. I després del nou  confinament a França, des del  mes de maig, els francesos de l’Arieja i dels Pirineus orientals poden venir a Andorra per a menys de 24h sense haver de presentar una PCR o TMA en el moment de la seva marxa. És sobre aquests assumptes  que hem tingut molta feina, i jo crec que hem tingut una molt bona entesa amb les autoritats andorranes. Pel que fa a la resta, malauradament el contacte entre francesos i andorrans ha estat molt acotat, ja que la mobilitat estava limitada pràcticament des del mes d’octubre de 2020 i no hem tingut moltes visites, tot i que hem intentat mantenir una programació cultural malgrat tot, ja que a Andorra, al contrari que a França, els actes culturals s’han pogut organitzar, encara que amb restriccions. Tinc l’esperança que a finals del mes de juny i durant l’estiu, el 70% dels adults estiguin vacunats, ja que és molt important per a la immunitat col·lectiva superar aquesta etapa i poder passar pàgina de la pandèmia. És el que tothom espera.

–El passaport sanitari facilitarà els desplaçaments. Com ho valora?
–Europa treballa per facilitar la mobilitat amb la creació d’un certificat verd que permetrà justificar el fet que s’estigui vacunat o testat, i naturalment Andorra està interessada en què el seu certificat de vacunació sigui reconegut a la resta dels països europeus. Estem fent un gran esforç per aconseguir-ho, ja que és molt important per a la mobilitat dels andorrans, perquè és molt probable que en un futur pròxim per poder fer viatges llargs sigui necessari justificar la vacunació. Tot això reposarà sobre una burocràcia que cal adaptar i per això estem col·laborant amb les autoritats andorranes per fer que sigui possible.
–El Principat ha acollit dos esdeveniments importants aquest any, la visita dels Reis d’Espanya i la XXVII Cimera Iberoamericana. Quin paper ha tingut l’ambaixada francesa en aquests actes?
–França, tot i no pertànyer a la Cimera, n’és membre observador, i l’ambaixada ha seguit aquests importants esdeveniments, que segons la meva opinió han estat molt rellevants i un èxit per a Andorra, també a nivell de la seva organització. Malauradament, no hem pogut estar als actes presencialment, sinó en un format híbrid, ja que només algunes delegacions ho han pogut fer, com les del rei d’Espanya, el president del Govern espanyol, el president portuguès, així com els dos països que han tingut i tindran  la presidència de la Cimera  iberoamericà. No obstant, per a nosaltres ha estat molt marcada per la intervenció del president de la República francesa, que va participar per parlar de la gestió de la pandèmia, i defensar,  tal i com ho han fet també  les autoritats andorranes, el multilateralisme a nivell internacional per poder gestionar millor la crisis sanitària que coneixem des de l’inici de l’any 2020.

–Ara que el procés del Brexit s’ha acabat i que pel que fa a la crisi sanitària, amb les vacunes, es veu la llum al final del túnel, creu que l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea està més a prop?, quina està sent l’aportació de França en aquest sentit?
–Les discussions sobre l’acord d’associació van començar fa uns cinc anys, i és veritat que s’han alentit, d’una banda, a causa de les negociacions sobre el Brexit, i d’una altra, degut a la pandèmia, que ha fet que no han estat possible reunions presencials a Brussel·les. Crec que efectivament, en l’actualitat es donen les condicions per continuar endavant. Des que jo estic a Andorra hi ha hagut moltes trobades importants entre el cap de Govern, el Sr. Espot, i el seu homòleg francès, Jean Castex, i en totes aquestes  ocasions s’ha parlat d’aquesta qüestió; també n’han parlat Landry Riba, encarregat de les negociacions, i el seu homòleg, Clément Beaune, amb l’objectiu que quan França tingui la presidència del Consell de la Unió Europea al primer semestre del 2022, té el compromís de fer avançar aquestes negociacions. En tot cas, he de precisar que aquestes les condueix per els 27 països membres  la Comissió Europea, que tracta amb Andorra, Mònaco i San Marino, i no França. Crec que és significatiu que faci aquest apunt.

–Vostè ha dit en alguna entrevista que un dels objectius del seu mandat era poder millorar l’ensenyament francès al Principat. Quin pla té per assolir aquesta fita?
–El que vaig dir va ser que esperava millorar l’ensenyament del francès, ja que l’ensenyament francès no és una de les meves competències, hi ha una especificitat  andorrana que fa que l’ensenyament francès, el Lycée i  les escoles franceses son gestionades  per  Denis Dekerle, delegat per l’ensenyament; a més, aquestes escoles estan vinculades directament a l’acadèmia de Montpellier. El meu desig és promoure la presència del francès també a les escoles andorranes, on malauradament aquest últims anys la llengua francesa ha estat suprimida a les classes de première i terminale, cosa que lamento. Crec que per als joves estudiants que estan al sistema andorrà que volen continuar els estudis al sistema superior i a la formació professional a França els hi hauria anat millor conservar el francès a première i terminale, i justament tenim propostes, que no puc detallar ara mateix per trobar fórmules que assegurin una major presència del francès, també en el  sistema andorrà, ja que els joves andorrans son tractats igual que els francesos quan van fer estudis o una  formació professional a França: tenen accés al sistema de beques de l’ensenyament superior francès, tenen accés a subsidis pel lloguer d’allotjaments. Hi ha tota una política social lligada a l’estatus de l’estudiant i els andorrans hi tenen accés de la mateixa manera que els francesos,  volem que això es sàpiga més. Quan sortim d’aquesta crisis sanitària i comencem a trobar una mica de normalitat, ens esforçarem per promocionar l’ensenyament superior a França, en cooperació amb el Lycée Comte de Foix i l’equip de Denis Dekerle. De forma general, el nostre interès es reequilibrar la relació que Andorra té amb els seus dos veïns. L’entrada d’Espanya a Europa, ja fa bastants anys, i la seva proximitat geogràfica han fet que Andorra ha girat més cap a Espanya pel que fa l’economia o l’ensenyament superior. No ho critico, però penso que l’interès d’Andorra, més tenint compte de l’especificitat  institucional, és el de reequilibrar la balança.

–Quines seran les prioritats pel que fa a les relacions econòmiques entre els dos estats?
–Seria una mica el que us acabo de respondre. Volem reequilibrar les coses. Primer de tot, no soc d’aquells que dramatitzen aquest desequilibri, en realitat molts productes francesos, com els cotxes, el vi o productes de consum habitual venen d’Espanya, per facilitat, ja que les centrals de compres que alimenten el mercat i els distribuïdors venen d’Espanya. Es mes senzill logísticament parlant, això provoca que  les estadístiques duaneres no s’ajustin del tot a la realitat. Actualment, mirant les estadístiques, les importacions de França representen 10% però de fet moltes mercaderies venen de França per Espanya, la diferència no és tan important com sembla. No obstant, penso que cal un re-equilibratge. El President Macron, que va venir en qualitat de copríncep durant el mes de setembre del 2019 ho va afirmar amb molta energia, va expressar el desig que Andorra reequilibri la situació en benefici de França tenint en compte la situació geogràfica i els seus lligams institucionals amb França.
Crec que caldrà un esforç conjunt, això vol dir que els andorrans hauran de tornar als reflexos anteriors de mirar cap a França. Penso que la pandèmia ha mostrat la dependència que Andorra té dels dos països veïns. França pot estar orgullosa de la seva solidaritat en matèria de mobilitat per continuar permetent que els francesos poguessin venir a Andorra per la necessitat econòmica del Principat, lligada a la necessitat de l’arribada de turistes per les dues fronteres, també del costat francès.

–Quants francesos residents hi ha en aquests moments al país i quins serveis els ofereix l’ambaixada?
–Hi ha diferents llistats. Hi ha aproximadament uns 2.000 francesos inscrits a la llista del consolat, 2.400 a la llista electoral, les autoritats andorranes tenen censats 3.700 francesos. Hi ha una petita diferència respecte als censats a les llistes del consolat ja que no és obligatori inscriure’s a l’ambaixada, llavors podem dir que a Andorra hi ha entre 2.400 i 3.700 francesos. Són molt menys que els espanyols i els portuguesos, ve lligat a la geografia ja que hi ha molts menys treballadors fronterers francesos, és més difícil treballar a Andorra i viure a França, que treballar a Andorra i viure a Espanya. Pel que fa els serveis que s’ofereixen , s’ha de tenir en compte que durant uns anys el consolat es va tancar i va tornar a obrir desprès que en  la seva visita al 2019 el president Macron desitgés que oferíssim de nou serveis consulars. Hem tornat a obrir una circumscripció consular a principis del 2020, just abans del confinament. Els francesos d’Andorra poden venir a fer el passaport, el carnet d’identitat i d’altres gestions, etc. Els serveis socials estan lligats a Barcelona, i altres serveis com els visats depenen del consolat a Madrid, però els serveis essencials, tornem a oferir-los a l’ambaixada a Andorra.

–Actualment, quina és la major dificultat que es troba en el desenvolupament de la seva feina com a ambaixador?
–Jo crec que la meva major dificultat l’hem comentat al principi de l’entrevista, és la situació de la pandèmia en la qual ens trobem. Hem tingut dificultats per fer arribar artistes, per proposar espectacles, ja que els aforaments estan limitats. La principal adversitat ha estat no poder tenir els intercanvis que tenim de costum donada la pandèmia i les limitacions lligades a la gestió de la crisis sanitària. Amb la vacunació, esperem poder recuperar la normalitat i a partir de setembre-octubre podrem afavorir els intercanvis tant de temes econòmics, socials com culturals.

–Com definiria la seva relació amb l’actual govern d’Andorra?
–Excel·lent.

–Per què li agradaria ser recordat quan finalitzi la seva missió diplomàtica al Principat?
–La funció d’un diplomàtic és la de ser útil. Problemes sempre n’hi ha, a la vida internacional com a la vida domèstica o a la vida privada. El rol d’un diplomàtic és el d’arribar a resoldre’ls per la via del diàleg i en conseqüència ser útil. Si al final del meu mandat les autoritats andorranes i les autoritats franceses consideren que he fet un treball útil, jo estaré molt satisfet.

–En el conjunt de la seva trajectòria professional, que li queda per fer o que li faria il·lusió aconseguir?
–La seva pregunta m’agrada molt. Simplement he de comentar que estic molt content d’estar a Andorra i que tinc la impressió que és una mena de recompensa, ja que considero que estic al final de la meva carrera, i entenc que és com una espècie de reconeixement el fet de ser ambaixador a Andorra.

–Com s’ha adaptat la seva família a aquest destí? I a l’aprenentatge del català?
–Malauradament, l’aprenentatge és lent i una mica caòtic, ja que hi dedico una hora a la setmana, que no és gaire. Em serveix per desxifrar l’escrit a EL periòdic tot i que no tinc fluïdesa per començar a llegir literatura, i per mi és difícil parlar amb facilitat. Espero poder arribar-hi. L’adaptació ha estat molt bona, inclús per la meva dona, que està encantada de viure a un país on la natura és magnifica, crec que els andorrans no sempre tenen consciència de la sort que tenen de l’entorn i del seu marc de vida que son màgics. 

–Si hagués de descriure Andorra en una paraula, quina seria?
–És molt difícil trobar una sola paraula per descriure-la. Em quedo amb la muntanya i la bellesa que ofereixen els Pirineus i l’entorn d’aquestes valls andorranes, que espero es preservin per les generacions futures. Crec que és una cosa que tenim en comú els de la meva generació, hem vist la natura deteriorar-se bastant. Andorra té un entorn natural que és extraordinari, espero que tant Andorra com la zona dels Pirineus tindran a cor preservar-lo.