Andorra rebia Irlanda a l’Estadi Nacional per disputar el primer dels dos amistosos de les jornades internacionals. Els visitants partien amb la condició de favorits, mentre que els tricolor volien donar la sorpresa davant els 320 espectadors que ocupaven la graderia.

Els andorrans començaven el duel amb bones sensacions. El seu oponent intentava dominar a través de la possessió de pilota, però el plantejament tàctic de Koldo Álvarez semblava funcionar en els primers instants. Els locals es replegaven enrere fins a trobar el moment de sortir a la pressió, complicant la sortida de pilota del seu rival. Quant a la construcció del joc, no va haver-hi sorpreses i els de casa buscaven crear perill a través d’accions directes.

El primer quart d’hora transcorria amb poques arribades a l’àrea i, la majoria d’elles, es produïen a pilota parada. Amb el pas dels minuts, la fermesa defensiva local feia que augmentarà la tensió a la banqueta irlandesa, on el tècnic Stephen Kenny sortia constantment a donar instruccions als seus amb cara de pocs amics. La trobada arribava a la mitja hora i Iker Álvarez tan sols havia intervingut per a treure de porta. Tampoc ho va fer Bazunu, que per moments semblava un espectador més.

En el minut 37 va arribar la primera oportunitat d’obrir el marcador de la mà dels Three Lions. Una jugada combinativa acabava amb la pilota en banda dreta, Knight posava el cuir en el cor de l’àrea i la rematada de cap de Collins va marxar desviada pel lateral esquerre. Després d’aquesta acció, l’esquadra visitant va intentar trencar l’empat a través de centres en els últims compassos, però, sense èxit, el marcador no es va moure fins a arribar a l’equador.

El segon període arrencava de la millor manera per als del Principat. Àlex Martínez treia una falta espectacular des de llarga distància i Marc Vales posava l’1-0 amb un gran cop de cap que acabava en el fons de la xarxa. Saltava la sorpresa en el Nacional i la selecció volia més. Poc després d’obrir la llauna, Fernández provava des de fora de l’àrea, però l’esfèric va anar alt. L’alegria, però, va durar molt poc. En el 57, una genialitat de Parrot va acabar amb un tir creuat que posava l’empat.

L’1-1 va deixar adormits als andorrans que, menys d’un minut després van estar a punt d’encaixar el segon, però Curtis va enviar fora la pilota a porteria buida. El que no anava a perdonar era Parrot. L’atacant va trencar l’electrònic en el 61, després de rematar un centre al segon pal a centre d’Hourihane.
L’avantatge va fer que Irlanda comencés a cuidar la pilota, dormint el duel per a deixar passar els minuts sense desgastar-se en excés. D’altra banda, Andorra semblava quedar-se sense la gasolina que havia mostrat tenir fins a l’1-0. No obstant això, amb més ganes que capacitat física, els tricolor no li perdien la cara al partit, que seguia amb el marcador obert.

Poc abans de finalitzar el reglamentari, en el 79, va estar prop d’arribar la igualada en una acció aïllada. Aláez la va posar en l’àrea i Sánchez va estar a punt de connectar amb el cuir molt prop de la porteria. L’ocasió es va quedar en l’oblit en el 83, quan Knight va rematar a plaer per fer el tercer i sentenciar el duel, que fins i tot tindria un gol més, ja que en el 89, Horgan va posar el quart amb una rematada al segon pal perquè l’enfrontament acabés amb 1-4.